La Seguretat Social va tornar a registrar un saldo positiu al tancament del mes d’agost. Segons ha informat aquest divendres el Ministeri, el superàvit va ser de 2.869 milions d’euros durant els vuit primers mesos de l’any, l’equivalent al 0,2% del PIB. Aquests resultats arriben després d’ingressar un total de 136.640 milions d’euros, un 12,6% més que l’any passat davant d’unes despeses per valor de 133.771 milions, segons les dades publicades. Aquest saldo positiu de la Seguretat Social s’ha produït després d’aconseguir un nou màxim històric d’ingressos per cotitzacions, amb 101.750 milions d’euros, un 9,8% més que en el mateix període de 2022, el major creixement interanual en setze anys en un període gener-agost. Descomptant els ingressos procedents del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), la recaptació per quotes va créixer un 8% interanual fins a agost, el tercer major repunt dels últims vint anys després del de 2007 i 2022, segons ha destacat Ministeri.
Si es comparen els ingressos per cotitzacions d’enguany amb els de 2019, últim exercici no afectat per la pandèmia, l’augment de la recaptació és del 24%, amb 19.513 milions d’euros més que aleshores. La pujada dels ingressos per cotitzacions es va veure impulsada per les quotes dels ocupats, que es van incrementar entre gener i agost un 10,3%, fins als 96.096 milions d’euros, a causa del “bon comportament de l’ocupació”, mentre que les efectuades pels aturats van augmentar un 2,5%, fins als 5.654 milions d’euros.
En termes de caixa, la recaptació líquida del sistema va assolir, entre gener i agost, els 133.828 milions d’euros, un 11,5% més, en contrast amb unes despeses per valor de 133.461 milions, un 9,8% més que en el mateix període de l’any passat. Les transferències rebudes per la Seguretat Social van ascendir a 32.734 milions d’euros en els vuit primers mesos de l’any, amb un repunt interanual del 17,4%.
La partida més significativa correspon a les transferències rebudes de l’Estat i Organismes Autònoms, que va augmentar un 20,6%, fins als 29.736 milions d’euros. El Ministeri ha explicat que aquest increment es deu a la percepció més gran de fons per a garantir el compliment de la Recomanació Primera del Pacte de Toledo, relativa a la separació de fonts de finançament.
La despesa en pensions contributives augmenta
Pel costat de les despeses, les prestacions econòmiques a famílies i institucions van ser de 125.085 milions d’euros, un 9,5% més que en el mateix període del 2022. Aquesta xifra representa el 93,5% de la despesa total realitzada en el sistema de Seguretat Social. La partida més gran, de 114.987 milions, correspon a pensions i prestacions contributives, amb un creixement anual del 9,5%.
En concret, la despesa en pensions d’invalidesa, jubilació, viduïtat, orfandat, en favor de familiars i complements per a la reducció de la bretxa de gènere va augmentar un 10,7%, fins als 102.962 milions d’euros. Això va ser pel nombre més gran de pensionistes (+1,2%), la pujada de la pensió mitjana en un 9,6% i la revaloració general de les pensions contributives en un 8,5% per a enguany.
Quant a les prestacions en concepte de naixement i cura de menor, corresponsabilitat en la cura del lactant, risc durant l’embaràs i durant la lactància natural i cura de menors per càncer o una altra malaltia, la despesa es va elevar fins als 2.656 milions d’euros, un 5,7% més. Pel seu costat, la despesa en subsidis en incapacitat temporal va disminuir un 0,3% en els vuit primers mesos, fins als 8.860 milions d’euros.
A les pensions no contributives, inclosos els complements per mínims de les pensions contributives, es van destinar fins a agost 6.643 milions d’euros, un 6,9% més que en igual període de 2022, mentre que a subsidis i altres prestacions no contributives es van dedicar 3.456 milions d’euros, un 16,5% més. Dins d’aquesta última quantitat, 3.268 milions van correspondre a prestacions familiars, un 16,8% més.
