Era un secret a veus, l’impost als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques i dels bancs es prorrogarà un any més. Així ho ha anunciat aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una roda de premsa de balanç del 2023. L’allargament de la vigència d’aquests dos impostos, però, serà lleugerament diferent, ja que les dues imposicions viuran diversos canvis de cara a l’any que ve, especialment el que va dirigit a les energètiques.
En aquest últim cas, segons ha explicat Sánchez -i a l’espera de tots els detalls- s’introduiran modificacions en la llei general de pressupostos perquè es puguin deduir des de l’1 de gener les inversions estratègiques vinculades amb projectes industrials i amb la descarbonització del sistema productiu al país. A més, Sánchez ja ha avisat que el compromís de la revisió l’any 2024 d’aquesta figura tributària “passarà a comptar amb un caràcter permanent”. “L’impost va ser dissenyat amb una pervivència de dos anys, venceria el 31 de desembre d’enguany i, per tant, el que hem fet ha estat garantir la seva pervivència a partir de l’any 2024, una vegada ja revisada”, ha explicat el cap de l’Executiu.
Pel que fa a l’impost sobre la banca, Sánchez s’ha limitat a anunciar la seva perllongació, però no ha donat més detalls, per tant, s’haurà de veure quina serà la reforma que se li apliqui, tal com va anunciar l’encara vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en una entrevista a Antena 3. El que sí que se sap és que el decret també contempla una futura revisió del gravamen “per a la seva plena integració en el sistema tributari”, i que es preveu la concertació de tots dos impostos amb les comunitats de País Basc i Navarra.
Els empresaris, en contra
El més probable és que aquest anunci del president espanyol no acabi d’agradar del tot a l’empresariat. De fet, les patronals rebutgen l’ampliació de les taxes, en tant que es van dissenyar com a “temporals” per a un “context molt concret” que ja no està vigent. Els qui més en contra s’han mostrat d’aquests impostos són els bancs, que han carregat contra la mesura sempre que han tingut oportunitat. De fet, en les últimes presentacions de resultats, el passat octubre, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ja va comentar que gravar al sector bancari “no és bona idea” i que afecta a tota l’economia pel paper financer que realitza. En aquest sentit, el primer directiu del banc va assegurar que “si castiguem l’aparell circulatori, castiguem a tota l’economia”, referint-se al fet que la banca fa el treball de fer circular el capital a la resta de sectors.
Ampliació de l’escut social a l’estat
Més enllà del paquet impositiu, Sánchez ha anunciat aquest matí els següents passos de la Moncloa pel que fa a les mesures socials aprovades durant la pandèmia i la crisi inflacionista. Segons ha fet públic el cap de l’executiu, el destí de les diferents bonificacions socials vigents durant el darrer exercici serà divergent: algunes, com ara la gratuïtat de Rodalies, es mantindran durant el 2024, mentre que altres reduiran el seu abast fins a ser “eliminades gradualment”. D’aquesta manera, durant el 2024 els trens de Rodalies continuaran sent gratuïts per als usuaris habituals, amb el mateix model que s’ha mantingut durant el present exercici. També continuarà viva la bonificació del 50% en el transport públic gestionat pels governs regionals, com ara les línies dependents de TMB. Així, la Generalitat -com la resta de governs territorials- continuaran aportant el 20% de cada abonament i títol multiviatge; mentre que l’administració central abonarà el 30% per subvencionar la part restant de la rebaixa.
Pel que fa a les bonificacions a l’energia, la baixada de l’IVA de l’electricitat s’anirà retirant “gradualment”. També tornaran a les factures tipus com l’impost especial elèctric, que se situa actualment al 0,5% enfront del 5,1% d’abans del paquet social; o l’impost sobre la producció elèctrica, que roman fins ara suspès i que s’eleva fins al 7%. També l’IVA sobre el gas tornarà al seu nivell habitual, d’un 21%, a partir del febrer, amb la “fi del període hivernal”. Per altra banda, mesures com la protecció a les famílies vulnerables, com ara la limitació a les pujades de preu de la tarifa regulada de gas, sobreviuran durant sis mesos més; així com ho faran les mesures d’ajuda a la indústria, entre les quals destaca la reducció del 80% dels peatges elèctrics per a empreses electrointensives.
Ajudes als hipotecats
Les ajudes anunciades per Sánchez també aniran destinades als hipotecats, ja que l’executiu espanyol allarga sis mesos l’eliminació de les comissions o compensacions bancàries per l’amortització anticipada d’hipoteques i crèdits a tipus variable. Aquesta mesura ja la va anunciar Calviño després de la seva reunió amb el sector bancari. Concretament, la vicepresidenta va anunciar l’increment del llindar de renda per a acollir-se a les mesures del Codi de Bones Pràctiques per a deutors hipotecaris fins als 38.000 euros anuals. Aquest augment del llindar ampliarà la cobertura del codi a 100.000 llars addicionals als quals ja estaven coberts fins ara, segons les previsions que maneja el Govern. A més, Pedro Sánchez també ha recordat la mesura anunciada per Calviño de prohibir les comissions bancàries per retirar efectiu en finestreta per a majors de 65 anys.
A preguntes dels periodistes, Sánchez ja ha avançat que aquest divendres anunciarà qui serà el relleu de Calviño dins de l’executiu. El president espanyol ha evitat explicar detalls sobre quin tipus de crisi de govern es farà per rellevar Calviño, la seva número dos a l’executiu des del 2018, que a partir de l’1 de gener farà el salt al Banc Europeu d’Inversions.
Pressupostos i SMI, a l’espera
Més enllà de les qüestions relacionades amb l’escut social i les mesures extraordinàries implementades durant la pandèmia, el Consell de Ministres ha ratificat aquest dimecres les condicions de la pròrroga dels pressupostos generals de l’Estat. La llei estableix que, en cas de no haver aprovat una llei de comptes públics abans de l’1 de gener, els de l’any anterior queden prorrogats automàticament al següent curs. Els comptes vigents ascendeixen als 380.822 milions d’euros, si bé Moncloa assegura estar ja treballant en un projecte pressupostari de cara al 2024. També s’ha prorrogat el Salari Mínim Interprofessional, que es manté “transitòriament” en els 1.080 euros fins que el ministeri de Treball i Economia Social aconsegueixi un acord amb patronal i sindicats. La vicepresidenta segona Yolanda Díaz ha assegurat que la mesura “dona continuïtat a la protecció de la població amb mesures econòmiques, socials i laborals eficaces”.
