La intenció del Cercle d’Economia d’unir els blocs socials que es van separar durant la dècada del Procés no s’ha acabat de materialitzar en els primers instants de la seva 39a reunió anual de l’organisme. Sembla, doncs, que tot i els intents del president de l’organisme, Jaume Guardiola, per retornar al centre, tant ERC com el PSC es mostren més separats que mai. Pere Aragonès arriba l’últim a la reunió per trobar-se amb una imatge dividida, on la unitat dels participants només es pot percebre per les normes de protocol. A l’entrada del Palau de Congressos de Catalunya, a tocar del flamant Torre Melina Gran Melià, el president i els consellers econòmics del Govern minimitzen el contacte amb l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni i bona part del grup socialista al consistori. Abans de l’arribada triomfal del que encara és president, Salvador Illa -guanyador de les eleccions del 12-M– aterra a l’esdeveniment amb la benvinguda de Guardiola, on mantenen una conversa distesa en companyia del president de Fira de Barcelona, Pau Relat. Una imatge, doncs, que fa persistir la sensació d’un canvi de govern, molt abans d’haver-se produït. I més, després que l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, present a l’entrada del Palau com a membre i antic directiu del Cercle, ja hagi cridat explícitament a favor d’una Generalitat socialista. El mateix Guardiola, val a dir, s’ha permès saltar-se -no massa- la neutralitat de l’ens que lidera amb constants referències a un “gran canvi polític” que té un color clar. “És el primer cop que les forces nacionalistes o independentistes no tenen majoria”, reitera.
La Reunió del Cercle d’Economia és el moment de conjuntura entre tots els empresaris catalans. Amb gairebé quaranta anys d’història, aquest esdeveniment és conegut per aglutinar els alts directius del teixit empresarial català en un únic espai durant tres dies. Fer pujar a l’escenari personatges cèlebres del sector i obrir les portes al debat es converteixen en els objectius principals d’aquestes jornades, que moltes vegades -aquesta edició més que mai- queden tacades per la política. Els esbarjos entre conferències prenen importància, fins i tot més que algunes ponències, i les sinergies entre empresaris són el reflex de la situació social. Ara bé, l’objectiu de les jornades no és més que fer un recull de tot allò que està passant i passarà en l’economia catalana. En aquesta edició, el problema a resoldre és la productivitat. Sota el títol El Món a prova, la 39a reunió del cercle arrenca amb l’enumeració de totes i cadascuna de les situacions globals que han afectat l’economia aquests últims anys. La inflació, les noves tecnologies i les tensions geopolítiques ompliran les hores de ponències, on els participants han estat cridats per a “buscar solucions als problemes” de la baixa productivitat.
El primer a pujar a l’escenari és el president de l’entitat, exbanquer i ferm defensor d’alguns dels projectes estrella del programa dels socialistes, com l’ampliació de l’aeroport del Prat. Amb un clar predomini de la política en el seu discurs, Guardiola repeteix allò que ja va plasmar a la Nota d’Opinió de l’organisme: Cal abraçar el canvi. D’aquesta manera, el que un dia va dirigir el Banc Sabadell assegura que repetir les eleccions “seria una mala notícia” i crida la classe política a buscar el diàleg i les negociacions per sobre de tot. “La incapacitat dels partits polítics per formar govern té un cost alt i evident pel país, però també produeix la desafecció dels ciutadans“, remarca el president del Cercle. Així doncs, sense defraudar ni els seus socis ni la seva paraula, Guardiola continua apostant per un gir de timó institucional que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també fa seu, davant un Illa amistós amb el projecte. També troba un moment per referir-se al tema de les jornades i subratlla la contradicció que suposa que creixin a bon ritme els grans indicadors, com el PIB o la creació d’ocupació, fins i tot arribant a màxims històrics, però que encara es pugui percebre un retrocés. Aquesta situació la lliga al baix creixement de la productivitat, “clau per a augmentar el nivell de benestar, redistribuir millor la riquesa i disminuir pobresa”.
Productivitat catalana o barcelonina
L’alcalde de Barcelona Jaume Collboni i el president en funcions, Pere Aragonès són les cares polítiques que inauguren la reunió. Seguint sota el paraigua de la productivitat, ambdós polítics reconeixen la necessitat de millorar la productivitat catalana, Aragonès a escala de país i Collboni en clau barcelonina. Per l’alcalde de la capital catalana, qui apareix flagrant a la seva primera Reunió del Cercle d’Economia en aquest càrrec, Barcelona és el pol d’atracció de tota la inversió estrangera i ha de ser el punt clau on s’ha de millorar la productivitat. Ell mateix posa sobre la taula els acords que ha aconseguit la ciutat, com per exemple la pluja de milions d’AstraZeneca, i reclama que cal continuar per aquest mateix camí. “Tenim un model clar, compartit, en marxa i que dona fruits: talent, tecnologia i diversificació de l’economia local”. Tot i això, Collboni no s’oblida del seu partit, i menciona que “Barcelona ja ha perdut prou oportunitats”. Amb el programa dels socialistes a la mà, el batlle ha estat especialment crític amb la immobilitat del Govern sortint en algunes de les demandes clau del PSC, com ara l’ampliació de l’Aeroport o el Quart Cinturó. “La funció dels polítics no pot ser bloquejar“, continua.
Aragonès, en canvi, apareix molt més moderat. Amb un to d’acomiadament confirma que “no parlarà de pactes” i es dedica a fer un recull de tot allò que el seu govern ha fet bé en els últims tres anys. “Hem deixat el país millor del que ens el vam trobar”, diu el president en funcions. Tot i això, Aragonès aprofita per remarcar una idea que el PSC no ha descartat del tot per la pròxima legislatura: el finançament singular. “Sense canvis en el finançament autonòmic de Catalunya, la Catalunya dels 8 milions no es podrà pagar“, diu el president en funcions. En aquest sentit, Aragonès confirma que cal voluntat política per buscar una nova forma de finançament pels catalans, ja que, segons ell, s’està arribant al sostre per a poder finançar els serveis públics.
El dard enverinat dels pressupostos
Tot i el to pausat de les ponències d’obertura de la reunió, l’alcalde de Barcelona llança un dard enverinat a Aragonès, referent als pressupostos que no es van aprovar i que, de fet, van ser la gota que va portar el país a les eleccions. Per a Collboni, la seva col·laboració amb el Govern “ha tingut èxits i objectius concrets”. D’aquesta manera, l’alcalde barceloní descriu l’augment d’habitatge sostenible a la ciutat i la construcció de nous CAP en barris amb menys recursos com a iniciatives “d’èxit” que han estat una aposta conjunta. No obstant això, Collboni també recorda l’extensió d’algunes línies de metro que s’han quedat en el tinter. Es tractava del perllongament de l’L1 entre les estacions de Fondo – Lloreda – Sant Crist a Badalona, amb una inversió prevista de 350 milions d’euros fins al 2027. També estava inclosa l’ampliació de l’L3 entre la Zona Universitària i Esplugues Centre amb una inversió de 400 milions d’euros, i la de l’L4 entre la Pau i la Sagrera-Meridiana amb 120 milions. “Eren projectes que ampliaven drets dels ciutadans que ara estan aturats pel no als pressupostos“, reclama Collboni.
L’extrema dreta, un punt d’unió
D’un dels punts en comú entre ERC i PSC comença parlant Jaume Collboni. “En trobem davant d’un moment d’assalt de l’extrema dreta”, alerta Collboni, una opinió que més tard, en la seva intervenció, el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès reitera. De fet, de les úniques coses que els dos polítics que obren la reunió poden estar d’acord són l’extrema dreta i el “correcte” tàndem que van fer quan l’alcalde de Barcelona era primer tinent d’alcalde d’Ada Colau. En el primer d’aquests punts, Collboni assegura que l’extrema dreta fa perillar la democràcia i, per tant, s’ha de lluitar contra qualsevol que desequilibri el model. “Siguem tots proactius a la defensa de la democràcia europea, com ho fa Barcelona”, etziba l’alcalde, que aprofita el moment per posar la capital catalana en el centre de la qüestió. La lluita contra l’extrema dreta, doncs, es converteix en la primera coincidència de la tarda entre els partits -per no dir l’única- i Aragonès confirma les declaracions de Collboni: “Si a les darreres eleccions al parlament de Catalunya hi ha una notícia preocupant, més enllà dels cicles polítics, és que l’extrema dreta s’ha reforçat”.
3 
