Fa poc Pimec va realitzar una enquesta sobre els efectes de la crisi de preus de l’energia que encén els llums d’alarma sobre el que pot passar en l’economia. El 25% dels enquestats deien que les seves empreses no podrien suportar els augments de costos de l’energia i del gas, que el pes de l’energia en els seus costos havia passat del 5,8% el 2021 al 15% avui. Hi ha fleques on la seva factura elèctrica ha passat des de 350 € a 2.100 €, pizzeries on la factura ha passat de 1.600 € fins a 9.700 €, un increment de 8.000 € que ni poden estalviar d’altres costos ni poden repercutir en el preu de venda si volen tenir clients. Algunes empreses mitjanes han passat en un any de tenir factures de gas i electricitat des de 380.000 € fins a 2.500.000 € aquest mes.
Com que el marge brut sobre ingressos mig d’una pime mitja catalana segons l’observatori de la Pime és del 5,8% sobre ingressos, un augment de costos de l’energia de l’ordre del 10% deixa moltes empreses abocades a greus pèrdues. El 25% d’aquestes empreses posen en perill l’estabilitat de 480.000 llocs de treball.
Aquest canvi ha forçat a tot el teixit empresarial a augmentar els preus fins on pot, fent que tota la cadena de l’economia entri en una cascada de preus i la inflació pugi fins a nivells no vistos des dels anys 1980. Per una part els marges de moltes pimes es veuen reduïts fins a nivells perillosos per a la seva subsistència, i per altra part, l’augment de la inflació farà disminuir la demanda, fet que empitjorarà encara més els costos.
A tot això encara falta afegir que hi ha el perill que entrin novament productes asiàtics fabricats amb preus de l’energia substancialment més baixos. Si això arriba abans que els costos d’energia d’Europa hagin baixat, pot ser l’estocada final a una economia que està esgotant els recursos que li queden després de la pandèmia.
Per tot això Pimec proposa dues vies d’actuació. Primer, una reforma intensa sobre la generació del preu de l’electricitat i un topall pel gas que ve per la xarxa. Posar un màxim a la part de la generació elèctrica que no utilitza gas natural podria tenir un cost de 60 €/MWh, molt lluny dels 180 €/MWh que proposa Brussel·les. Aquesta acció deixaria el preu de l’electricitat a 116 €/MWh si li sumem l’ajust del gas. Una cosa semblant li passa al mercat del gas, que es ven al mercat internacional a un preu inferior a 50 €/MWh, cosa que podria arribar a Europa a un preu també de 60 €/MWh. No prendre mesures d’aquesta magnitud aboca al teixit empresarial de pimes a un futur incert, amb problemes socials a la vista.
La segona cosa és l’actuació amb les energies renovables. El ritme que esta efectuant Catalunya en la implantació renovable és excessivament lent, insignificant. Sobre un consum mig d’electricitat de 42 TWh a Catalunya només es genera 6,9 TWh, un 16%. Com més penetració renovables hi hàgi, més baixarà el preu en hores solars i hi haurà menys ajust pel gas, possibilitant assolir preus més baixos. Però encara hi ha la solució de l’autoconsum. Moltes famílies i pimes no tenen el teulat en propietat, fet que els impossibilita generar la seva pròpia electricitat. Pels que sí poden, cal implantar ràpidament mesures d’acompanyament per les inversions amb equips tècnics que assessorin els particulars per fer la inversió energètica. Pels altres cal arrencar amb intensitat la implantació de comunitats energètiques. En els polígons industrials el lideratge d’aquesta actuació hauria d’anar a càrrec del gestor del polígon. En els àmbits urbans haurien de ser els ajuntaments els que haurien de posar plaques fotovoltaiques als seus edificis i compartir l’electricitat sobrant amb una comunitat energètica al seu voltant.
Els fons Next Generation han de servir per això, no per millorar carrers ni rotondes.
En el cas del gas s’obre una oportunitat pel sector primari per la fermentació de residus ramaders, siguin fems, purins, residus vegetals, residus càrnics d’escorxadors i fangs de depuradores, per la obtenció de biogàs que pot ser filtrat i transformat a biometà. Aquest gas pot ser injectat a la xarxa de gas o bé comprimit i transportat a centres industrials per al seu consum.
Finalment ens queda la biomassa forestal. Avui a Catalunya s’utilitza la biomassa en un percentatge del 40% del potencial forestal d’avui. El seu ús majoritari és en calderes de vapor industrial. Caldrà augmentar més la capacitat forestal amb la introducció de més camins d’accés als boscos, implantar sistemes de compactació per restes de poda agrícola i urbana, i desenvolupar més tecnologia en la transformació de la biomassa en gas verd.
No hem d’oblidar la mobilitat elèctrica, amb la urgència de col·locar punts de càrrega per facilitar-la. Perquè si el consum elèctric és de 42 TWh, el consum total d’energia primària és de 295 TWh. L’energia renovable avui només és un 2,3% del total i ens trobem a anys llum dels objectius on hem d’arribar.
La dificultat no és la distancia, és la velocitat amb la que s’està efectuant aquesta transformació energètica. No tenir clar aquesta prioritat és abocar l’economia catalana a l’empobriment i al tancament de moltes pimes. La transformació hauria de ser el primer objectiu de totes les administracions catalanes. Sembla, però, que el problema no va amb elles.
