El Banc Central Europeu ha tancat la seva reunió del setembre amb bones notícies. Més enllà de la frenada dels tipus d’interès en el 2%, ja prevista pels mercats financers, els governadors monetaris dels 27 veuen una clara tendència ascendent en l’economia comunitària. Les previsions dels economistes de l’institut emissor han millorat substancialment per al 2025, un cop erosionat l’impacte de la guerra comercial llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump. En paral·lel, els brots verds a la malmesa indústria centreeuropea, que ha tancat l’estiu amb un PMI en terreny positiu per primer cop des de la sortida de la pandèmia, indiquen que el teixit productiu del continent estaria a punt de deixar enrere l’ombra de la recessió que l’ha perseguit d’ençà del 2023. En aquest context, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha donat per acabat el procés de desinflació posterior a la guerra a Ucraïna, i els tècnics de Frankfurt ja auguren, com a mínim, dos anys i mig d’estabilitat de preus. Malgrat que el preu dels diners s’ha mantingut estàtic, la lectura dels banquers centrals, més falaguera que de costum, ha revifat les borses europees, que han tancat la jornada en un verd unànime estrany en les darreres setmanes.
Així, els principals selectius de la Unió Europea s’han permès ignorar la mala maror política a una de les places més importants del continent, França; que ja compta el seu quart govern en menys d’un any en la pitjor crisi de governabilitat que ha viscut la cinquena República. El país gal, de fet, ha estat l’únic punt fosc de la intervenció de Lagarde després de la trobada de banquers centrals: sense referir-s’hi directament, l’expresidenta de l’FMI ha trencat una llança a favor del ja exprimer ministre gal François Bayrou, que havia alertat que caldrien retallades en un estat del benestar “insostenible”; especialment pel que fa a les prestacions per a la generació del Baby Boom. A parer de la líder monetària europea -exministra de finances francesa en l’executiu conservador de François Fillon- “tots els líders europeus han d’acatar la disciplina i les regles fiscals” que hi imposa Brussel·les.
Els protagonistes als mercats europeus
El toc d’atenció de Lagarde no ha aconseguit ni tan sols pintar de vermell el CAC 40 francès, que ha tancat el dijous amb una alça del 0,8%. El sector financer ha estat el protagonista principal de les alces, amb Société Générale saltant un 3,2%, fins als 57,6 euros per acció. BNP i Crédit Agricole celebren alces més modestes, d’un 1,6 i un 1,17%, respectivament. També crida l’atenció la millora de les companyies implicades en el sector de la defensa, com ara Airbus (+2,9%) i Thales (+3,66%); impulsades per la millora del PIB europeu, cada cop més dedicat a la despesa militar. Tot i això, la gran revetlla ha estat a les quatre rodes: Stellantis guanyat més d’un 9,2% en el dia, davant les bones perspectives als Estats Units -molt per sobre, val a dir, de l’altra cotitzada del sector, Renault, que només celebra un 1,35% a final del dia al mercat-.
Ha patit més la borsa alemanya per mantenir-se per sobre del zero. El DAX 40 registra una millora lleugera, de tres dècimes en comparació amb el tancament de dimarts, i amb cap valor tan eufòric com els màxims francesos. En el cas de la borsa de Frankfurt, el premi per la pau amb els Estats Units ha estat per a la indústria química: Covestro accelera prop d’un 8%, mentre que Bayer es queda a tocar del 3% en el dia. Com en el cas parisenc, les firmes militars apunten cap a dalt, amb Rheinmetall guanyant més d’un 2,3%. Només lamenten pèrdues significatives la fabricant d’equipament per a la indústria farmacèutica Sartorius, que perd tres punts, i la firma de programari SAP, amb un -1,74%.
L’Ibex, finalment, ha quedat entremig de Frankfurt i París, amb un guany pròxim al 0,7%. A Madrid, el sostre ha estat molt més baix que a la resta del continent: el principal valor alcista ha estat Inditex, impulsada pels seus resultats del primer semestre, que ha guanyat un modest 2,66%. Per contra, la pitjor parada del dia torna a ser la perfumera catalana Puig, que es deixa un 2% després de la desfeta majúscula del passat dimecres, quan va perdre prop d’un 7% de la seva cotització llastada per uns resultats semestrals anodins. En el serial bancari de l’any, a tancament de dijous, BBVA ha sortit guanyant: el banc basc ha guanyat prop de quatre dècimes, mentre que el Banc Sabadell ha perdut un 0,18%. Amb aquests darrers moviments, la prima negativa de l’OPA hostil que ha guiat el sector financer espanyol des de la passada primavera es queda en el 9,2%. És a dir, amb la capitalització actual de l’entitat catalana -a prop dels 16.900 milions- el Banc de Bilbao la infravalora en uns 1.560 milions d’euros.
La paradoxa americana
El mercat laboral nord-americà va patir el passat dimarts una de les seves pitjors patacades en la història recent. Les dades de l’administració Trump en els darrers mesos havien apuntat una creació d’ocupació des de l’abril del 2024 pròxima als 1,7 milions de treballadors nets, una xifra que, a ull del cabdill republicà, ja era insuficient. Ara bé, en la seva darrera revisió, l’agència d’estadístiques laborals del país ha restat més de 910.000 feines netes generades en el període estudiat, rebaixant més de la meitat de la nova massa laboral del país. La Casa Blanca s’ha intentat defensar de la batzegada, atribuint la mala salut econòmica a l’herència rebuda de l’expresident Joe Biden. El conjunt del mercat, però, troba l’origen del mal als aranzels i a la política migratòria de l’administració.
La paradoxa es resol amb una mirada ràpida cap a la Reserva Federal. El regulador monetari nord-americà, cal recordar, té un mandat dual: controlar la inflació i mantenir la salut del mercat laboral. La solidesa del treball era un dels arguments que esgrimia el president, Jerome Powell, per mantenir elevats els tipus d’interès; una mesura de precaució davant el potencial xoc inflacionista dels aranzels. Ara, amb 900.000 treballadors menys del que es pensava, Powell perd la seva gran carta per mantenir la batussa amb Trump, que fa mesos que exigeix un preu del crèdit molt més baix. L’IPC al país, per la seva banda, encara dona la raó al líder monetari, i va tornar a disparar-se a l’agost fins a fregar el 3%, lluny de l’objectiu sistèmic dels dos punts. Tot i això, el mercat espera que l’escapçament del món laboral serveixi perquè els governadors acordin tornar a les retallades de tipus d’interès, implementant la pròxima setmana la primera en prop d’un any. Cal recordar que el preu del crèdit als EUA es troba al 4,5%, molt per sobre dels nivells flexibles de la Unió Europea.
