La Reial Acadèmia Sueca de Cièncias completa el palmarès del 2025 amb l’entrega del Premi Nobel d’Economia. Enguany, el guardó ha recaigut en les mans de l’israelo-estatunidenc Joel Mokyr, el francès Philippe Aghion i el canadenc Peter Howitt, tres dels principals experts globals en els vincles entre noves tecnologies i desenvolupament econòmic. A banda del prestigi associat, el premi deixarà en les butxaques dels tres experts 11 milions de corones sueques, als volts d’un milió d’euros. El repartiment, però, no serà equitatiu: la meitat de la recompensa se la quedarà Mokyr, pel seu estudi sobre els “prerequisits per a un creixement sostingut a través del progrés tecnològic”. La resta la rebran Aghion i Howitt, en reconeixement de “la teoria del creixement sostingut a través de la destrucció creativa”.
Per al comitè del premi, els guardonats “ensenyen com la destrucció creativa crea conflictes que s’han de gestionar de forma constructiva”. A parer seu, sense una bona adequació d’aquesta mena de processos, “la innovació quedaria bloquejada per les empreses establertes i els grups d’interès”. “La seva tasca ensenya que el creixement no s’ha de donar per fet: hem de sostenir mecanismes que subratllin la destrucció creativa, per no caure en l’estancament”, destaca el president de l’òrgan decisor, John Hassler.
Anteriors premiats
Mokyr, Aghion i Howitt segueixen així una llista de premis Nobel d’Economia d’especial rellevància en les darreres edicions. El 2024, cal recordar, la medalla va anar a parar a les mans de Daron Acemoglu, Simon Johnson i James Robinson pels seus estudis sobre la relació entre democràcia i prosperitat econòmica; una investigació que va concretar “per què les nacions tenen diferents ritmes de prosperitat i com les decisions de la governança i altres factors històrics poden influir en aquestes diferències durant segles”. El 2023, la receptora del premi va ser Claudia Goldin, pels seus estudis sobre la integració de les dones en el mercat laboral. L’acadèmia va premiar una feina que va permetre “saber molt més sobre els factors soterranis de l’ampliació del rol de la dona en el món del treball i quines barreres encara s’han de superar en el futur”.
