El govern espanyol defensa el potencial acord comercial entre la UE i el Mercosur de les protestes de la pagesia. En una compareixença aquest mateix matí, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació Luís Planas ha reivindicat l’obertura comercial amb els països membres de l’aliança llatinoamericana -el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i Bolívia- que el camp català ha denunciat com un “nou atac” a la seva supervivència. A parer de Planas, l’entesa és un “win–win” per al conjunt de l’economia comunitària, ateses les oportunitats que l’aixecament dels aranzels suposen per a alguns sectors. “Parlem d’un grup de països amb una gran capacitat de compra”, argumenta; tot apuntant a parts de la cadena alimentària com la vinya o l’olivera, d’especial interès a les principals potències del Con Sud. Sobre les protestes dels pagesos de tot l’Estat -els catalans en especial, a l’espera d’una reunió d’agents el pròxim dia 27- Planas ha assegurat “entendre les seves preocupacions”, si bé els insta a relaxar les seves postures a la cerca de “l’equilibri econòmic”. “Tenim interessos ofensius i defensius“, continua el ministre.
Malgrat les promeses que el ministre va fer als pagesos durant les seves protestes a principis d’any, ara considera una “necessitat absoluta” obrir les fronteres comercials amb les potències llatinoamericanes. Especialment, segons Planas, a la vista de les “dèries proteccionistes” que els Estats Units i la Xina semblen prometre en les seves estratègies exteriors. Cal recordar que arran de la guerra comercial europea amb les fabricants de vehicles elèctrics asiàtiques, una de les principals amenaces de Pequín ha estat la imposició de noves tarifes d’accés als productes porcins. El porc, val a dir, és una de les grans armes exportadores de Catalunya, fet que fa mesos que dispara les tensions per part dels productors. Val a dir que les estimacions de Brussel·les, segons va publicar a l’estudi Cumulative economic impact of upcoming trade agreements on EU agriculture, situen el porc com un guanyador net del potencial tractat amb Mercosur. El cop, però, se l’emportaria una altra important branca de l’alimentació catalana: el boví, que tindria en l’Argentina i el Brasil dos competidors en condicions extremadament desiguals. Tal com apuntava el responsable d’acció sindical d’Unió de Pagesos Carles Vicente, les regulacions sanitàries, ambientals i laborals europees no s’apliquen sobre la producció de tercers. Així, el producte internacional arriba al mercat català a preus molt més baixos, fent “impossible competir” per als de proximitat, tal com denunciava la portaveu del Gremi de la Pagesia de Catalunya Montse Centellas.
Tot i aquestes amenaces, Planas apunta al guany net que suposa l’obertura comercial per a l’economia espanyola. En primer lloc, defensa, per la “vinculació cultural i lingüística” que Espanya comparteix amb els potencials socis llatinoamericans. En segon, per la posició exportadora del teixit productiu estatal, del qual l’agroalimentari és un dels protagonistes. “Som una potència agroalimentària, el quart exportador de la UE i el setè del món”, treu pit el ministre. Tot i això, els protagonistes del tractat -segons les estimacions europees- no formen part de la cadena de valor del camp. De fet, l’objectiu d’eliminar el 91% dels aranzels dels productes europeus exportats a la UE suposarà un important benefici per a la indústria automobilística, especialment l’alemanya. Actualment, les vendes de vehicles fabricats a Europa pateixen una tarifa del 35%. Altres béns industrials, com ara la maquinària fabril, s’encareixen prop d’un 20% en travessar les fronteres del Mercosur. Així, Alemanya -i el seu sector de l’automòbil, ara en profunda crisi- serà la gran triomfadora del potencial acord comercial: els seus 15.000 milions anuals en facturació al Con Sud -amb diferència el primer poder de la zona euro a la regió- es desfaran un important llast. L’Estat també espera beneficis, concentrats en aquest cas als sectors petroquímic i farmacèutic. “Ens queixem que tornem a ser una moneda de canvi per al benefici d’altres sectors”, declarava a aquest mitjà Centellas.
“Algunes” clàusules mirall
Entre els compromisos de Planas amb els pagesos que van prendre els carrers catalans i espanyols durant les primeres setmanes del 2024, la de més pes va ser la imposició de les conegudes com a clàusules mirall. Es tracta de punts en els acords comercials internacionals que obliguen que els països exportadors compleixin les normatives i restriccions europees en l’elaboració de qualsevol producte que hagi d’acabar a sol comunitari -encara que aquestes siguin superiors a les de l’Organització Mundial del Comerç-. L’experiència, però, fa dubtar profundament la pagesia: en el tractat comercial signat amb Xile el passat mes de febrer, les clàusules incloses no eren d’obligat compliment, i els productors forans s’acolliran directament a la normativa internacional, molt més laxa en l’àmbit agroalimentari que la de Brussel·les. En la seva compareixença, Planas ha assegurat que els termes que es discuteixen per al potencial pacte amb Mercosur inclou “una part de les clàusules mirall”, sense detallar quines ni el nivell de fiscalització que generen.
Protestes generals
Davant l’acceleració de les converses per recuperar el pacte amb Mercosur -que, cal recordar, fa 25 anys que està encallat, d’ençà dels primers contactes a finals del 1998-, la pagesia europea ja s’articula per fer-hi front. Els primers han estat els agricultors i ramaders francesos, que collen el seu govern perquè rebutgi a qualsevol avenç en aquest sentit. La ministra d’Agricultura del govern de Michel Barnier, la conservadora Annie Genevard, ja s’ha oposat públicament a l’entesa, en línia amb les exigències del camp del país. Per la seva banda, les organitzacions espanyoles i catalanes preparen el terreny per tornar a cavar la seva trinxera. El Gremi de la Pagesia ha convocat les organitzacions representatives de la pagesia -Unió de Pagesos, la JARC, Asaja, la Federació de Cooperatives o l’Institut Sant Isidre, entre altres- a una trobada el pròxim dia 27 de novembre per “treballar en un front comú i unit pel futur de tothom”. També han confirmat l’obertura de contactes amb els manifestants francesos, que ja han tirat endavant diverses tractorades en oposició al pacte internacional, per coordinar estratègies, atesa l’afectació continental del potencial acord.
