El cicle de pujades dels tipus d’interès podria haver arribat a la seva fi. Després de mesos de debat en el si del Banc Central Europeu, i tres reunions consecutives amb desacords importants dins el consell de govern, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha deixat entreveure després de l’increment de 25 punts bàsics comunicat aquest dijous que el punt d’equilibri podria haver-se assolit. La mateixa Lagarde, de fet, ha reconegut -tal com ja va fer ara fa dos mesos- que moltes veus entre els governadors del regulador monetari defensen ja la frenada, especialment després dels períodes de recessió que han patit Alemanya i Països Baixos i l’estancament econòmic de l’Eurozona. Davant aquest comportament dels organismes oficials, els mercats semblen haver arribat a la conclusió natural: els tipus ja no pujaran més a la Unió Europea.
Si bé el BCE ha mantingut el seu discurs ja tradicional, tot defensant que “els tipus es mantindran en nivells restrictius durant el temps que sigui necessari” per garantir el retorn de la inflació al 2%, diversos analistes del mercat consideren que la decisió per a les següents reunions podria estar ja presa. De fet, un dels principals actors del mercat europeu, Mapfre Economics, s’ha mostrat sorprès, en tant que considera que la pujada d’aquest setembre s’ha decidit “en contra de les expectatives” del conjunt del sector. Si bé l’empresa reconeix que un nou encariment del crèdit demostra “la confiança del BCE en el nivell d’enduriment monetari assolit”, també anticipa que aquesta podria ser la darrera pujada de tipus del cicle. En el mateix sentit s’ha expressat Morgan Stanley, que si bé sí que anticipava una pujada del tipus de crèdit a la reunió d’aquest dijous, apunta que Lagarde “ha donat pistes” que Europa podria haver arribat a la taxa terminal de tipus d’interès.
També grans bancs, com el britànic HSBC, opinen que l’encariment del crèdit podria haver arribat a la seva fi. El cap europeu de recerca de l’entitat, Dominic Bunning, assegura que el Banc Central Europeu “ha arribat probablement al pic de tipus”. El banquer, a més, assegura que la frenada encetarà un canvi de paradigma que portarà d’una conjuntura de tipus elevats durant molt de temps a un sostingut període de tipus baixos que reactivi l’economia. També optimista és el cap d’inversió de Global X, Jon Maier, que considera que el nivell actual de tipus -el 4,5%- és “adequat” per controlar la inflació i tornar-la al nivell objectiu del 2%.
Mala salut econòmica
Si bé la inflació a la Eurozona es manté en nivells encara “molt elevats durant massa temps” -encara per sobre del 5,3%- el BCE comença a recular davant els importants retrocessos que pateixen les economies comunitàries. Tot i les veus contràries a flexibilitzar el crèdit -com ara el banquer central austríac Robert Holzmann, que assegura que l’escenari de recessió encara no s’ha solidificat i que l’economia està simplement “estancada”- Frankfurt començaria així a reconduir les seves prioritats, en tant que confiaria a estar a prop de controlar els efectes secundaris de l’espiral de preus. “La caiguda dels rendiments dels bons a llarg termini a la UE després de la decisió reflecteix la confiança que el BCE aconseguirà portar la inflació al seu objectiu”, sostenen des de Mapfre Economics. Més enllà dels resultats de PIB -cal recordar que Catalunya manté una tendència ascendent que moltes potències europees ja han perdut- el valor de l’Euro continua a la baixa davant la resta de divises, si bé els mercats no estan encara preocupats. “El BCE recolza l’euro mitjançant la credibilitat del banc i les expectatives de taxes d’interès reals”, argumenta la consultora.
