El preu del lloguer s’ha convertit en un malson per a la gran majoria dels catalans. De fet, la inflació ha portat a una especulació massiva d’aquest mercat que, com que no està regulat, dona peu als propietaris i grans tenidors a apujar els preus fins que els considerin convenient. En un intent a la desesperada, el govern espanyol va aprovar el passat desembre una pròrroga del límit del 2% de la pujada dels lloguers, és a dir, els propietaris no poden pujar més d’aquest percentatge el preu de l’habitatge de manera interanual. El que aparentment era una solució ha obert un segon problema: els lloguers de temporada. I és que en el moment que un propietari veu traves en la regulació d’un lloguer habitual, el converteix en un lloguer de temporada, que no entra dins de les noves mesures per pal·liar l’augment de preus.
“Molts propietaris estan recorrent a l’arrendament per a ús diferent del d’habitatge que recull l’article 3 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per a poder esquivar aquestes mesures”, revela Arantxa Goenaga, sòcia i advocada de Cercle Legal Barcelona i assenyala que els principals objectius són “poder decidir sobre la data de finalització del contracte per recuperar la propietat i aplicar les pujades de preu que es consideri oportunes”. De fet, els contactes de lloguer de temporada ja havien causat una gran controvèrsia, perquè eren coneguts per ser regentats per turistes, el que provocava una situació incòmoda amb els veïns i treia oportunitats de trobar un habitatge als treballadors. Actualment, però, el problema ja no resideix en els turistes, que són els que aparentment utilitzaven aquesta classe de lloguer, sinó que els mateixos llogaters autòctons, desesperats per la pujada de preus, firmen contractes de poca qualitat per tal de tenir un sostre.
Per posar xifres a la situació, el sistema de fiances de l’Incasòl té detectada l’existència de 3.421 pisos en funcionament, amb contracte de lloguer de temporada a Barcelona. Tot i això, aquesta situació no és del tot certa, ja que en ser un sector molt poc regulat hi ha altes possibilitats que hi hagi més pisos dels que es diu actualment. Per altra banda, Goenaga subratlla que el lloguer de temporada és perfectament legal, ja que està destinat a persones que no han de viure permanentment en aquell pis sinó que només necessiten una estada limitada.
El problema ha arribat aquests últims mesos, on arran d’aquestes noves mesures per regular el mercat, els propietaris utilitzen els lloguers de temporada com si fossin habitatges habituals, i així tenen via lliure per cobrar el que sigui. “Cada vegada ens trobem més casos que s’emparen en aquesta figura, però que, en realitat, amaguen un lloguer residencial convencional“, explica l’advocada. Aquest seria un dels trucs als quals estan recorrent els propietaris que estan en desacord amb la iniciativa del govern espanyol, però que “no volen retirar la seva casa del circuit i renunciar a un ingrés mensual recurrent”.
Un preu de lloguer desorbitat
El preu del lloguer ha arribat a tocar màxims aquests últims mesos. Tot i que varia depenent del territori de Catalunya que s’analitza, el més car és la capital, Barcelona. De fet, els preus que es marquen a la capital catalana acaben sent sempre els més cars, ja que la demanda s’incrementa molt més que en altres ciutats. El preu mitjà del lloguer a la ciutat de Barcelona va incrementar-se un 11,76% el 2022, fins a situar-se en 1.026,86 euros mensuals. Segons dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, l’any passat es va trencar la tendència a la baixa del 2020 i el 2021, quan la pandèmia va refredar els preus. El 2019, just abans de la crisi sanitària, el preu mitjà del lloguer era de 978,81 euros.
Aquesta situació s’agreuja per l’escassetat de pisos, segons les dades que proporciona Goenaga, actualment, un de cada quatre habitatges a l’estat espanyol és de lloguer, el que es tradueix en una manca molt clara de l’oferta davant d’un auge de la demanda. Si sumem les constants pujades de tipus d’interès, l’encariment de les hipoteques i la inflació, llogar un pis s’acaba convertint en un malson car i poc eficaç. Amb aquesta premissa, el govern espanyol va intentar solucionar la situació aplicant algunes regulacions que facilitaven la vida als llogaters, entre elles topar al 2% la pujada de preus de lloguer interanual. Un pegat per un problema estructural que ara ja no és efectiu, ja que els lloguers de temporada s’estan enduent gran part del mercat, però en unes condicions pitjors.
Un frau detectable però poc denunciat
Les situacions fraudulentes i els contractes poc precisos són el pa de cada dia dels llogaters catalans. De fet, en molts casos les signatures d’un contracte de lloguer són poc exactes i donen molt marge a poder jugar amb el preu de l’habitatge. Goenaga recorda que “és obligatori que en el contracte consti clarament el motiu pel qual es viurà en aquesta casa per un període de temps determinat: treball, estudis, vacances, etc.”. Igualment, afegeix que “no s’hauria de signar un contracte de lloguer de temporada si en l’immoble es viurà de manera permanent”. No obstant això, l’advocada entén que “les dificultats per trobar un pis de lloguer avui dia estan portant als inquilins a acceptar uns termes que van en contra dels seus interessos”.
L’advocada assegura que aquestes pràctiques continuaran augmentant i que cal ser molt més durs en les penalitzacions. De fet, ella mateixa insisteix que “si l’inquilí pot provar que no està de pas, per exemple, amb un certificat d’empadronament, un jutge li donaria la raó”. Però, en una situació on els lloguers cada vegada són més escassos i la gent ja no pot comprar un habitatge, acceptar un contracte amb poques garanties és l’única opció. Tot i això, l’advocada de Cercle Legal Barcelona repeteix que “no podem oblidar que fer passar per un lloguer ocasional un de llarga durada és un frau, una drecera per a evitar una modalitat amb un major grau de protecció”.
13 
