La llibertat econòmica a l’Estat espanyol continua en retrocés. Segons l’anàlisi publicada per l’Institut d’Estudis Econòmics, un think tank liberal de la capital espanyola, l’índex de llibertat econòmica espanyol cau fins al 93,8 sobre el 100 que representa l’OCDE. Així, se situa sis punts per sota de la mitjana dels països homologables; i a més de cinc de la xifra corresponent a la UE, que s’eleva fins a un 99,7.
El report, elaborat amb les dades de la nord-americana Heritage Foundation, estudia “el marc on s’aspira que les relacions econòmiques es desenvolupin amb les menors interferències possibles”. Segons els paràmetres estudiats per la fundació, al conjunt de la Unió Europea, i especialment a l’Estat, hi ha un “notable marge de millora” en el marge d’actuació dels negocis. De fet, si l’any 2021 ja se situava en una humil 39a posició, enguany ha caigut fins a la 41a, per sota d’Itàlia o Polònia.
D’entre els països de l’OCDE, Espanya també registra una important caiguda, de fins a tres posicions. Els prop de sis punts que diferencien la llibertat del mercat espanyol de la del conjunt de l’OCDE constaten la “mala evolució de la llibertat econòmica a Espanya”. Els principals factors: l’elevada càrrega impositiva, la mala salut fiscal i l’elevada despesa pública respecte dels ingressos de l’Estat.
Un dels grans riscos per a les empreses espanyoles, segons apunta l’IEE, és la “fragmentació normativa”. La multiplicitat competencial, de les autonomies dilueix, afirmen, la seguretat jurídica necessària perquè les companyies que pretenen aterrar la seva activitat econòmica optimitzin les oportunitats. Catalunya és, en aquest sentit, un dels artífexs de la tensió administrativa: com recordava en un recent informe l’institut Ostrom, el DOGC és el butlletí oficial autonòmic amb més pàgines de regulacions, moltes elles econòmiques. “La fragmentació normativa obliga les empreses a un elevat grau d’heterogeneïtat reguladora”, critiquen.
Caiguda de la competitivitat
Segons apunten des de l’IEE, la caiguda de la llibertat econòmica llastra també la capacitat mateixa dels negocis. “Hi ha una estreta relació entre més llibertat per a les empreses i més competitivitats per a les regions”, asseveren. Una major flexibilitat per a les empreses, defensen, “afavoreix l’adaptabilitat els agents econòmics”. A la vegada, una economia lligada a regulacions més laxes pateix una menor taxa d’activitat submergida.
Mesures prioritàries
L’Institut empeny, així, els diferents nivells administratius de l’Estat a prendre “mesures prioritàries” per millorar la llibertat econòmica espanyola. “No es tracta només de millorar als rànquings internacionals, sinó dels avantatges” d’una economia més flexible, argumenta l’organisme. Un paquet de mesures que contribueixi a augmentar la llibertat econòmica i empresarial –com la reducció de traves administratives o la contracció de tributs i impostos– es traduirien, declaren, “en més benestar per a la societat”.
5 
