La precarització dels llocs de treball i el difícil accés a l’habitatge posa els joves entre l’espasa i la paret. En aquest sentit, la joventut espanyola es veu obligada, o bé continuar vivint a casa els pares, o bé marxar a passar penúries pel seu baix poder adquisitiu. No és d’estranyar, doncs, que els joves independitzats ho facin en llars on la renda és un 15% més baixa que la mitjana actual a l’estat espanyol. Així ho confirma la monografia Present i futur de la joventut espanyola, publicada per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Entre altres coses, l’informe destaca el difícil accés a l’habitatge, però també les dificultats que tenen en aquesta franja d’edat per a arribar a final de mes, 5,4 punts percentuals per sobre de la mitjana de la població.
L’informe de la Fundació BBVA i l’Ivie descriu quatre perfils de joves que es diferencien per la seva situació i oportunitats. El 14% dels joves, són considerats ninis, és a dir, ni estudien ni treballen. Aquest és el grup que té les condicions més adverses. En el costat oposat hi ha els joves que tenen una certa estabilitat, ja que gaudeixen d’haver accedit i aprovat una educació superior i/o universitària. Entre aquests dos extrems, figuren els joves que treballen, però de manera irregular i amb baixos salaris, i aquells que han acabat formació postobligatòria i tenen ocupacions que els permeten gaudir d’una certa estabilitat laboral.
L’estudi, elaborat per un equip d’investigadors de l’Ivie i la Universitat de València, dirigits pel director de recerca de l’Ivie i catedràtic emèrit de la Universitat de València, Francisco Pérez, troba “una rellevant diversitat de posicions, però també trets comuns”. De fet, assegura que “les persones joves estan més exposades als vaivens del cicle econòmic i la qualitat mitjana de les seves ocupacions és pitjor”.
Precarietat laboral i salarial
El 25,4% de joves treballa amb contractes a temps parcial, 12 punts per sobre de la mitjana del conjunt de la població, i la taxa de temporalitat de la joventut ocupada també dobla la mitjana. Una de les dades més preocupants, però, és que els salaris dels joves entre 16 i 29 anys són un 35% més baixos que la mitjana i, per tant, el progrés dels seus ingressos serà més lent. De fet, si es compara amb generacions anteriors, es pot veure com abans el nivell adquisitiu es podia arribar a estabilitzar de manera molt favorable els 27 anys, mentre que actualment aquesta xifra ha pujat fins als 34.
No obstant això, entorn d’aquestes mitjanes existeixen diferències entre diferents grups: els joves menys formats tenen menys possibilitats d’aconseguir bones ocupacions i progressar, tant en estabilitat laboral com en salari, i els majors avantatges les aconsegueixen els que tenen estudis superiors. Part dels avantatges salarials dels joves més qualificats es deriven de la seva preparació per a ocupar llocs de treball que requereixen coneixements avançats en competències que els majors no van poder adquirir. Gràcies a això, en l’ocupació jove de 25 a 29 anys pesen més els llocs més qualificats (38,7%) que en el conjunt dels ocupats (35,6%).
