Durant la segona meitat de l’any, els inversors se les prometien felices de cara al 2025. Entre el tercer trimestre d’enguany i el curs que entrarà en només unes setmanes, el món financer s’havia de desprendre del pes que l’havia llastrat d’ençà del 2021, amb retrocessos previstos en els tipus d’interès a ambdues ribes de l’Atlàntic. La Fed i el Banc Central Europeu mostraven una sintonia baixista que ara, segons els experts, estaria trencada. Després de la victòria de Donald Trump a les eleccions estatunidenques del passat mes de novembre, i amb una gegantina incertesa política als dos grans mercats de la zona euro -amb França rebotant entre primers ministres i Alemanya en una crisi productiva que va del bracet d’unes eleccions avançades al pròxim febrer– res sembla tan cert com abans. Les borses comunitàries així ho reflecteixen: la immensa majoria de valors de l’Ibex-35 han tancat la jornada en vermell, i només sis selectes firmes, entre les quals torna a destacar Grifols, han guanyat sencers al selectiu. Per sobre de l’estructura inversora espanyola, l’Stoxx 600 -l’índex de les 600 cotitzades més rellevants d’Europa- encadena quatre jornades de caigudes, arrossegat pels sectors més marcats per les decisions administratives: les telecomunicacions, l’energia i la banca.
Amb aquest panorama, el capital dubta sobre com enfrontar un exercici que havia de marcar la recuperació dels fluxos inversors tant a Europa com als Estats Units. Allà, però, les coses van molt millor: després de l’ensurt que van donar les grans tecnològiques durant el mes d’agost, arrossegades pels dubtes sobre la rendibilitat de la intel·ligència artificial, les set magnífiques -els gegants tech per excel·lència, és a dir, Apple, Tesla, Meta, Alphabet, Microsoft, Amazon i Nvidia- han capgirat i ben capgirat el seu rendiment. Els pitjors guanys interanuals del grup els registra Microsoft, que guanya només un 19,6% respecte del tancament del curs passat, i deixa els títols en els 454 dòlars. La segueix Apple, que es queda en alces del 28,9% per culpa de la mala rebuda dels seus nous sistemes operatius a la Xina; i Google, que, enfrontada amb l’administració Biden, expandeix el seu valor poc més del 37%. Per contra, la companyia més valuosa del planeta, la fabricant de memòries gràfiques i altres xips Nvidia, creix un 177,3% en comparació amb el tancament del 2024 i, malgrat les turbulències de les darreres jornades, viu en màxims històrics de més de 130 dòlars l’acció.
A parer de la firma inversora XTB, els guanys generats per la IA poden tenir el seu límit. Així ho indica l’índex CAPE, que compara la valoració de les companyies amb els seus beneficis, i se situa ara en una ràtio de 40, un nivell “excepcionalment alt” que sol indicar fortes correccions baixistes a curt termini. Ara bé, la cotització tecnològica és un territori encara poc explorat, i la promesa d’avenços en el camp de la intel·ligència artificial, la recuperació de la demanda de microxips i les inversions encreuades que les set grans tornen a prevere als seus fulls de ruta per al curs “podrien justificar valoracions més elevades” del que suggereixen els balanços del sector. El banc Wells Fargo accepta aquesta màxima, i recomana als seus clients “recolzar-se en els Estats Units”. “El consens general entre els analistes és un sentiment positiu sobre l’economia nord-americana: les accions i els guanys pujaran amb tipus d’interès més baixos”, asseguren des de l’entitat; que recomana fins i tot abalançar-se sobre els bons de deute del país, especialment els de mitjà i llarg termini, d’entre quatre i 10 anys de validesa. En el mateix sentit apunta Morgan Stanley, que convenç els usuaris d’optar pels valors estatunidencs i japonesos, mentre que els convida a deixar anar accions europees davant el “lent creixement i l’exposició als riscos aranzelaris i la inestabilitat econòmica a la Xina”.
Mirar cap als Estats Units i abandonar Europa com a entramat inversor pot ser una estratègia reeixida de cara al 2025, i no només pel valor de les companyies. El previsible desacoblament de les polítiques monetàries de cara al curs vinent -amb un Banc Central Europeu que cada cop indica baixades de tipus més intenses per governar una economia que es refreda i una Fed que contempla fins i tot elevar el tipus neutre en cas que els aranzels trumpistes tornin a disparar la inflació- deixen l’euro, com a divisa, en una posició incòmoda. Diversos analistes parlen, de fet, d’un retorn a la paritat entre la moneda dels 27 i el dòlar, fet que provocaria importacions d’inflació i generaria rendiments molt més elevats a l’altra banda de l’Atlàntic. Més enllà de l’evident pes econòmic de la paritat -un euro dèbil importa inflació i genera pitjors rendiments que un de fort-, la consultora Forex apunta als moviments “psicològics” que manen a l’emocional mercat accionarial: si el dòlar val el mateix que l’euro, els inversors percebran que l’economia nord-americana és substancialment més forta que l’europea. Per tant, fugiran a aigües més tranquil·les a l’espera que Berlín i París arreglin les seves picabaralles internes.
Europa, una oportunitat dubtosa
Aquestes previsions, val a dir, ja es van descomptant als mercats comunitaris. Mentre l’S&P 500 tancarà l’any amb un creixement proper al 30%, l’Stoxx no superarà els set punts; i els principals sectors del continent -com el luxe o les utilities– no prometen els rendiments de les absents tecnològiques. Ara bé, els dubtes dels inversors respecte del funcionament dels parquets a aquesta banda de l’oceà, unida amb la bona salut que deixa entreveure el competidor americà, poden arribar a generar una oportunitat de mercat: que les empreses de la UE acabin cotitzant molt per sota del seu valor real. Així ho considera la cap d’inversions del fons RBC Wealth Management, Fredérique Carrier, que apunta que les “extremadament baixes valoracions actuals” poden esdevenir guanys substancials per als inversors que hi apostin un cop la percepció de les companyies en qüestió torni a la normalitat. “Ens enfocaríem a construir posicions sòlides a grans companyies llistades a Europa per després beneficiar-nos de les tendències globals”, insta la financera.
Ara bé, les condicions per a aquest repunt no són falagueres: més enllà de les dèbils energètiques i un sector bancari pressionat pel BCE -que hi ha exigit recentment nivells de capitalització més elevats- la indústria del continent passa per un mal moment. El productiu comunitari s’enfonsa, també als mercats, arrossegat per la crisi del mercat automobilístic. Cal recordar que dels principals grups fabricants del cotxe europeu, només Renault es mou en borsa en xifres positives. A més, els principals clients de Volkswagen o Stellantis fora del continent no semblen voler comprar tant com abans. Especialment és el cas de la Xina, que entre la tendència local a l’electrificació, capitanejada per les seves pròpies empreses, i el refredament econòmic que pateixen en els darrers mesos, difícilment podrà ser actors rellevants en la recuperació fabril de la UE.
L’Ibex 35, encara pitjor?
Pel que fa al parquet espanyol, els inversors internacionals tenen seriosos dubtes que sigui rendible dedicar-hi capital. En concret, el Bank of America tracta la borsa espanyola com una taca en les modestes expectatives de creixement que mesurava per al continent. Els analistes del grup, a principis de mes, llegien el mateix fenomen en el futur que RBC: un possible rebot dels valors després d’una caiguda intensa que va enfonsar els valors del continent un 15% en el segon trimestre. Ara bé, els mateixos experts preveuen que l’Ibex 35 podria tenir un comportament pitjor que el dels veïns: en concret, creixeria vuit punts per sota de la mitjana europea, una magnitud que els porta a “infraponderar” les accions de les firmes que cotitzen a l’Estat.
Així, els economistes estatunidencs veuen les condicions per a un “comportament més dèbil” que el d’altres localitzacions de la Unió. L’endeutament públic posa especialment nerviosos els experts globals; i hi observa una important caiguda del seu valor en els pròxims mesos, fet que farà dubtar els inversors de la ja dèbil banca estatal. Cal recordar, a més, que la presència del món financer és més elevada a Espanya -talment com a Itàlia- que a altres selectius nacionals, fet que amenaça de rebaixes encara més potents si els rendiments no són bons. Més enllà del sector bancari, les telecomunicacions, l’energia i les infraestructures, totes elles subjectes a les decisions del BOE, també estan vinculades a les possibilitats de l’erari públic; i ocupen també posicions significatives a la borsa local. En el darrer any, val a dir, el selectiu ha guanyat més de quinze punts; si bé en el darrer acumulat mensual perd un 0,74%. Així doncs, si ja hi ha dubtes sobre un repunt borsari europeu, el mercat espanyol sembla encara més lluny de revifar.
