L’economia catalana comença a mostrar una tendència cap a un model de creixement més saludable. Així se’n desprèn del darrer informe trimestral de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons el document, el producte interior brut català creixerà per sobre de les expectatives de la resta d’actors econòmics, especialment el 2026. Enguany, segons la corporació, l’alça serà del 2,6%; mentre que el pròxim curs es quedarà un 2,4%, molt per sobre de les estimacions que va publicar la passada setmana el BBVA, que la retallava fins a l’1,7%. A parer del cap d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, la salut econòmica del país es manté tot i les tensions internacionals gràcies a un “canvi del model de creixement”, que se centra en sectors econòmics de més valor afegit. Així, segons l’anàlisi, els nous protagonistes de l’activitat econòmica seran la inversió i el consum privat, ambdós amb alces previstes per sobre del PIB; en detriment del consum públic i les exportacions, que havien capitanejat la recuperació després de la pandèmia.
L’informe demostra que les empreses catalanes tenen cada cop més marge per invertir en millores productives. L’excedent brut d’explotació del sector privat del principat se situa en màxims hstòrics, a tocar dels 140.000 milions d’euros; mentre que la dedicació de capital a salts en el negoci s’ha mantingut estable -de fet, roman per sota dels anys anteriors a la crisi del 2008, per sota dels 40.000 milions d’euros-. És a dir, els empresaris catalans dediquen menys del 40% dels seus marges nets a reinvertir a l’activitat de negoci. Lexpectativa, però, és que això es reverteixi i que, a més, guanyi en qualitat. El volum total d’inversió ja ha recuperat els nivells anteriors a la pandèmia, està, a més, centrada en àmbits d’alta qualitat prouctiva, com la maquinària o els béns d’equipament. En aquest sentit, “s’observa un canvi de tendència” que promet un salt de productivitat en el conjunt de l’economia del país. Cal recordar que, malgrat que els volums eren molt superiors, la inversió entre el 2003 i el 2008 es va centrar en la construcció, un clar indicador de bombolla. Ara, “les empreses gasten més en actius productius”, ha assegurat Rovira.
La resposta es comença a notar en la qualitat de les empreses pel país. Coincidint amb el recent augment en despeses de capital en béns d’equipament i altres atius industrials, la productivitat per treballador s’ha recuperat, i ja frega els 74.600 euros, a tocar del sostre que va tocar el 2019. Després d’anys d'”estancament”, doncs, la nova nversió productiva està accelerant la productivitat laboral, fet que marca el full de ruta que la Cambra reclama per al Principat. A més, s’espera que les alces continuïn “en la mesura que les empreses puguin aprofitar els nous recursos i es redueixen els costos” financers, associats a un endeutament corporatiu cada cop més minso.
Trump refreda el comerç exterior
D’aquesta manera, les despeses de capital ocupen l’espai que comencen a deixar les exportacins com a motor del creixement català. El document de la Cambra alerta d’un descens de les vendes a l’exteror des del gener, coincidint amb el retorn del president dels Estats Units, Donald Trump, al Despatx Oval. Tant el valor de les vendes com el volum de productes adquirits s’ha alentit substancialment. De fet, en termes interanuals, les dades del maig -ja amb molts aranzels sobre la taula- apunten a una erosió intensa, del 7,4%, en tones exportades. La facturació s’ha mantingut relativament estable, amb una caiguda del 0,6%. Per a Rovira, la disparitat delata que les empreses catalanes estan elevant els preus per mantenir els marges malgrat el pes addicional de les tarifes de Trump.
El sector, segons el mateix informe, es manté estable gràcies a una sèrie de factors al seu favor. Entre ells, la caiguda del preu del petroli, que abarateix substancialment el cost del transport de mercaderies; així com el tipus de canvi amb el dòlar, que afavoreix les empreses que operen d’orígen en euros. Tot i això, l’activitat comercial a l’exterior ja creix molt per sota del PIB, a un ritme d’un 1,8% interanual. Les exportacions, doncs, ja no són “motor de creixement”; sinó que llastren l’expansió de la resta d’activitats.
El consum de les llars repuntarà
L’altre factor que explica el bon rendiment de l’economia catalana respecte del seu entorn és, segons la Cambra, el consum de les famílies. La despesa general de les llars catalanes augmentarà un 2,7% enguany i un 2,5% el 2026, ambdues dades per sobre del creixement del PIB. La tendència, però, podria ser encara millor: com subratlla Rovira, en els darrers anys els ciutadans del país han estalviat molt per sobre de la mitjana històrica -un 13% de la seva renda, lluny dels marges d’entre el 7 i el 8% de les primeres dues dècades del segle XXI-. D’aquesta manera, els catalans tenen més marge per gastar que abans. Si la tendència “es normalitza”, i les famílies comencen a posar en circulació més part dels seus ingressos, l’aportació al PIB podria ser encara més intensa. Tot i això, un factor problemàtic és el de l’habitatge, en tant que l’augment del preu de les hipoteques contribueix a la ràtio d’estalvi, i limita la capacitat de consum de bona part de la ciutadania. Tot i això, el cap d’estudis es manté optimista, en tant que l’alça prevista de la despesa està per sobre de l’augment de l’ocupació -2,5% per 1,7% en l’expansió de la força de treball-, fet que revela una millora de la capacitat de despesa de les rendes laborals.
