L’economia xinesa enceta la seva recuperació a un ritme més ràpid del que preveien les autoritats. Segons l’Oficina Nacional d’Estadística del mercat xinès, l’activitat industrial i l’avenç del consum al detall -dos dels indicadors que l’executiu de Beijing més valora en l’anàlisi de la salut del mercat local- del mes d’octubre han superat les expectatives prèvies. Les dades públiques indiquen que la producció industrial xinesa ha escalat a principis del quart trimestre un 4,6% en termes interanuals, amb un especial protagonisme dels productes manufacturats, que avancen més d’un 5% si es compara amb el mateix mes del 2022. També cridanera és la capacitat productiva del sector dels béns d’equipament, que registra un salt del 6,2% any a any, set dècimes per sobre de la ja positiva dada del setembre.
Sobre aquestes dades, el Purchase Manager Index -una dada elaborada a partir de les estimacions dels gerents de compres de les principals empreses del país- del sector industrial xinès frega ja el 50%, un llindar que indica que la indústria pren una tendència creixent. També les expectatives productives escalen al país, amb una ràtio del 55,6%, fet que fa preveure un bon inici del curs 2024 per a la manufactura xinesa. Amb aquesta millora productiva, el valor de les empreses industrials del gegant asiàtic ha crescut un 4,1% en l’acumulat de l’exercici. En un comunicat que ha acompanyat la publicació de les dades oficials, l’oficina estadística estatal ha assegurat que “les demandes del mercat van veure una millora contínua, l’ocupació i els preus han estat en general estables i l’economia nacional ha mantingut el pols de la recuperació”.
La mateixa situació s’observa al sector serveis, que registra un increment del seu índex productiu del 7,7%. Com en el cas de la indústria, dues branques del terciari marquen el camí a la resta: el rendiment de l’hostaleria i la restauració xineses ha millorat durant el mes d’octubre un 21,3% en termes interanuals, acompanyat pel 13,2% que registra el sector del transport. També important ha estat l’alça de la demanda interna, amb una expansió del valor de les vendes al comerç al detall del 7,6%, prop d’un punt per sobre del que s’estimava al setembre. En sentit contrari es mou el malmès sector immobiliari xinès, motor de la crisi econòmica que patia el país d’ençà de principis de l’estiu. Segons les dades oficials, la construcció de nous habitatges encara s’enfonsa, i ja cau a nivells del 2005. Els projectes constructius existents, a més, no han aconseguit augmentar el seu ritme, pel que “els promotors del país romanen cautelosos”.
Impuls monetari
Davant aquesta situació, les autoritats monetàries xineses mantenen la seva postura -divergent respecte de la dels grans bancs centrals occidentals- d’implementar mesures que reforcin el creixement econòmic. El Banc Popular de la Xina, asseguren des de l’oficina pública, “possiblement intensificarà les mesures de suport a l’economia per evitar un retrocés”. El regulador monetari, de fet, ja comença a albirar possibles baixades de tipus d’interès, especialment en resposta a les decisions de la Reserva Federal estatunidenca, que semblen estar provocant un substancial abaratiment del dòlar.
Els efectes de la Xina
Val a dir que la salut econòmica de la Xina és un dels indicadors amb més impacte sobre l’economia internacional. Sense anar més lluny, unes primeres vises de recuperació del sector industrial durant l’agost van accelerar la demanda global de petroli fins a cotes mai vistes pel sector dels hidrocarburs; fet que va accelerar la tendència alcista del preu de la benzina als mercats europeus. Pel que fa a la indústria, un repunt de la producció introdueix un competidor gegantí per al sector manufacturer dels mercats occidentals, amb preus més baixos gràcies a les economies d’escala que assoleixen les empreses productives xineses a escala local. Es pot observar, de fet, amb el sector de l’automòbil; amb marques com MG o BYD penetrant amb força a la demanda dels consumidors europeus.
