La guerra oberta entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el de la Reserva Federal, Jerome Powell, es fa cada volta més sagnant. El mandatari nord-americà fa temps que pressiona per escapçar el regulador monetari davant la negativa de Powell de rebaixar els tipus d’interès. Cal recordar que, a diferència dels seus homòlegs europeus, la Fed fa cinc reunions -uns vuit mesos- que no entoma una retallada del preu dels diners, contra el criteri de la Casa Blanca. Aquest dijous, en la seva xarxa social, Truth Social, Trump ha fet la declaració més contundent fins ara demanant el cessament de Powell: “Ha d’abaixar les taxes d’interès JA. Si continua negant-s’hi, la junta directiva hauria d’assumir el control i fer allò que tothom sap que cal fer”, ha etzibat.
Trump ha aprofitat una escletxa històrica en la política monetària dels Estats Units per atacar les debilitats de Powell. El passat dimecres, la junta de governadors de la Reserva Federal va aprovar, a proposició del president, mantenir intactes els tipus un cop més, entre el 4,25 i el 4,5%. Ho va fer, però, sense unanimitat: per primer cop en més de tres dècades, dos governadors -Christopher Waller i Michelle Bowman, ambdós republicans, i nomenats a proposta del president- s’hi van oposar, denotant la falta de consens fins i tot entre els responsables del preu dels diners.
Els arguments de Powell
A diferència del Banc Central Europeu, la Reserva Federal té dos mandats explícits. A banda del control de la inflació als volts del 2%, el regulador també ha de tenir cura de la salut del mercat laboral dels Estats Units. En la reunió del darrer dimecres, el president va proposar mantenir els tipus congelats per les “amenaces inflacionistes” que esperen darrere els aranzels; i pel bon rendiment del món del treball, després que el passat mes de juny l’atur al país es quedés en el 4,1%. Val a dir que, només unes hores després, l’IPC va donar la raó a Powell: les pressions internacionals van fer pujar la inflació als EUA tres dècimes, fins al 2,7%, d’acord amb els pronòstics del nou enemic número u de la conxorxa trumpista.
Cal recordar que, d’acord amb la llei estatunidenca, el president no té potestat per expulsar el president de la Reserva Federal sense motiu aparent -una capacitat que sí que li atorga la regulació en el cas de la resta d’agències federals-. Fa temps que Trump cerca una excusa per justificar l’acomiadament: la darrera, uns sobrecostos en les obres de reforma de la seu del banc central, a Washington -uns sobrecostos causats per la mateixa administració, que el 2018 va canviar els criteris dels materials que han de servir per guarnir els edificis públics-. Powell va ser un nomenament del mateix Trump, cal recordar; però han estat a la brega des del 2018 per la seva poca disposició a aplicar criteris polítics a les decisions de tipus.
Val a dir que el consell va deixar entreveure la seva disposició a entomar una primera rebaixa de tipus en la pròxima reunió del Consell, prevista per al setembre. Ara bé, Trump té pressa: amb la seva popularitat sota mínims -té una ràtio d’aprovació del 37%-, necessita augmentar la capacitat de despesa dels nord-americans. I, en una economia tant depenent del crèdit, rebaixar-ne el cost és essencial. A poc més d’un any del nou cicle electoral, el president vol un cop d’efecte.
