La Casa Blanca continua fent malabars per fer encaixar la política comercial del president Donald Trump amb la seva salut econòmica. En declaracions als mitjans aquest mateix dilluns, el secretari de Comerç dels Estats Units, Howard Lutnick, ha obert la porta a rebaixar els aranzels imposats al Canadà i a Mèxic. La frontera comercial, ara per ara, se situa en el 25%. Ara bé, segons ha declarat Lutnick, “el president ho està pensant. Hi haurà aranzels dimarts per al Mèxic i el Canadà, però seran exactament el que ell decideixi“.
L’avís de Lutnick arriba pocs dies després que Trump llancés un nou ultimàtum als seus dos veïns a causa del trànsit de fentanil per les fronteres, que continua “a nivells inacceptables”. Cal recordar que, a diferència d’altres casos, les fronteres aranzelàries amb Mèxic i el Canadà formen part de l’estratègia en termes de seguretat de l’administració nord-americana. Les amenaces del president responien a la intensa activitat criminal que, assegura, es dona a les fronteres del país, especialment pel que fa al narcotràfic. El secretari de comerç, en aquest sentit, ha assegurat que si els governs mexicà i canadenc “mostren avenços” en termes de defensa de les fronteres, les taxes a les importacions es podrien retirar. “És una situació fluida”, descriu.
Davallada econòmica
Des del passat 5 de novembre, quan Trump va imposar-se en les eleccions presidencials i va segellar el seu retorn a la Casa Blanca, han estat diverses les entitats econòmiques que han avisat que el seu gir proteccionista esdevindria perillós per al mercat intern estatunidenc. El darrer ha estat l’Institut Peterson d’Economia Internacional, que ha assegurat que els costos per llar nord-americana dels aranzels al Canadà i Mèxic es podrien elevar a 1.200 euros anuals. “Seria l’augment d’impost més intens en com a mínim una generació, des d’abans del 1993”, alerten els experts de l’entitat. Tot això sense tenir en compte les “represàlies” que, preveuen, prendran tots aquells governs que vegin entorpida l’activitat comercial amb els EUA. Així, l’esquerda econòmica del proteccionisme pot ser encara més profunda. “Si bé els moviments de tipus de canvi o les caigudes dels preus d’exportació podrien reduir el dany al consumidor, l’evidència prèvia és que els efectes sobre el tipus de canvi només tenen un efecte parcial”, critiquen.
