Les elits empresarials del món tecnològic fa una setmana i escaig que tremolen. Després de dos exercicis amb augments gegantins de cotització, que van consolidar les conegudes com a set magnífiques, les grans tecnològiques nord-americanes -Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, NVidia i Tesla-, entre les companyies més valuoses del planeta, el passat dilluns va culminar un procés de normalització dels valors que es va traduir en un pànic borsari i una enorme venda d’actius en mercats especialment afectats per les disparitats de tipus d’interès, amb el Japó al centre. La resposta una setmana i escaig després és d’un lleuger rebot, si bé només dues de les set, NVidia -la més afectada durant les primeres hores- i Apple, ha tornat al seu valor previ, amb 117 i 221 dòlars per acció, respectivament. La resta, alguns dels títols més atractius del món en els darrers anys, es mantenen en vermell a 10 dies vista. Els principals analistes del mercat, val a dir, no van tan lluny per preveure una recessió al sector, si bé sí que hi observen una consolidació; un retorn als preus normals després d’unes cotitzacions disparades i, sovint, excessivament exigents per a la capacitat de negoci de les multinacionals en qüestió. Això, però, es dona a Nova York. A Shanghai, seu del mercat de valors xinès, és una altra història.
En les darreres hores, una de les capitanes de la indústria tecnològica de la Xina, el gegant Tencent, ha anunciat uns esperats resultats trimestrals que, a ulls dels analistes, servirien de primer notari de la salut de l’economia del gegant asiàtic. El balanç és difícilment superable: entre l’abril i el juny, la firma digital ha registrat uns guanys nets de 5.313 milions d’euros (41.889 milions de yuans9, un 82% més que l’any anterior, amb una clara escalada de la xifra de negoci acompanyada per una simplificació interna que ha ajudat a retallar els costos. En concret, la facturació de la companyia va ascendir als 20.436 milions d’euros, capitanejada per la divisió de videojocs -amb protagonistes destacats com la nord-americana Riot Games, propietària del cèlebre League of Legends-, que va aportar a la caixa prop de 10.000 milions d’euros, un 6,2% més. L’escalada més significativa s’ha produït a la branca publicitària, la més petita de totes les divisions del conglomerat, que ha generat prop de 3.800 milions d’euros, un 19,5% més any a any.
Productes locals
Al centre de tot plegat, més enllà de l’activitat de videojocs, hi ha WeChat, la cèlebre superaplicació que Elon Musk ha intentat copiar amb la seva transició de Twitter a X sense gaire èxit. El centre neuràlgic de la vida digital a la Xina ja compta amb més de 1.300 milions d’usuaris, prop d’un 10% més que en el mateix període del 2023. El conseller delegat de l’empresa, Ma Huateng, atribueix a la “fortalesa de l’estratègia de plataforma i de continguts” l’alça en el ritme de negoci durant la primera meitat del 2023. Superant els seus propis constrenyiments, Tencent apunta a estabilitzar la seva divisió de vídeo, que escala posicions entre les més utilitzades al país asiàtic. La diversificació de les inversions, a més, ha permès que la patacada de la Intel·ligència Artificial -àncora de moltes de les nord-americanes, immerses en un sector que encara no genera prou confiança entre els inversors- no arrossegui gaire els comptes.
A l’expectativa
Tencent és, però, només una de les grans companyies que marca el tempo de l’evolució econòmica de la Xina des del món tecnològic. Altres firmes han accedit en els darrers anys a l’imaginari global, fins al punt de competir amb les nord-americanes per dictar la salut de la indústria. El segon d’aquesta llista manté el públic a l’espera: Alibaba, propietària d’Aliexpress, no difondrà les seves xifres fins al setembre. Mirant la història recent de la resta d’empreses similars, però, les dades apunten que la big tech xinesa tancarà el semestre en millors condicions que els seus competidors a l’altra banda del Pacífic. Tampoc les grans fabricants de mòbils, Huawei i Xiaomi, han llançat encara números definitius, si bé els balanços dels primers tres mesos de l’any apuntaven a anys estratosfèrics: la primera va disparar els guanys un 564% fins al març, fins als 2.700 milions d’euros, superant amplament les sancions estatunidenques imposades per Donald Trump en els darrers mesos en exercici. La segona, per la seva banda, va trencar els seus màxims històrics elevant els guanys un 100% en termes interanuals, fins a fregar els 900 milions d’euros. La Xina, també en tecnologia, esdevé cada cop més el rival a batre.
A prop de la guerra comercial
L’escalada de la rivalitat entre les grans companyies nord-americanes i xineses en l’àmbit tecnològic, doncs, agreuja un conflicte entre potències que ja fa temps que és afer d’estat a ambdues ribes oceàniques. Molts dels profunds canvis implementats per les principals senyeres de la big tech asiàtica provenen, de fet, de la guerra comercial que Trump va encetar des del despatx oval, amb batzacs a firmes del nivell de les mateixes Huawei o Xiaomi. Sense anar més lluny, en algunes de les seves recents intervencions, el CEO de la segona, Lei Jun, ha reconegut que la important inversió que la seva empresa ha realitzat en l’àmbit de la conducció elèctrica i autònoma neix d’aquell conflicte: , “si no hagués estat per l’enorme impacte de les inesperades sancions nord-americanes, no hauríem entrat precipitadament en aquesta complexa indústria”, declarava en una recent ponència per a directius i treballadors. La política de Washington al respecte, val a dir, no ha canviat amb la sortida del partit Republicà de l’administració. Joe Biden ha capitanejat, cal recordar, les recents alces en aranzels a la mobilitat sostenible xinesa; així com la prohibició de TikTok, propietat de la tecnològica Bytedance, amb seu a Beijing.
A parer de Silicon Valley, com declaraven diversos experts i inversors al portal Nikkei Asia la passada setmana, una nova estada de Trump al capdavant del govern nord-americà extremaria les sancions i, per tant, la batalla entre països -atesa la posició del seu vicepresidenciable, JD Vance, molt proper a magnats conservadors de la indústria tecnològica com ara Peter Thiel, que veuen a la Xina un enemic existencial-. Per la seva banda, com en moltes altres qüestions, s’observa una presidència de Kamala Harris com continuïsta amb una línia dura amb Beijing, però també “professional”. A més, l’elecció de Tim Walz com a candidat a número 2 té una important significació, atès que ha exercit com a professor a la República Popular i hi té una relació propera. D’aquesta manera, els resultats de les eleccions del novembre poden esdevenir clau per al desenvolupament de la relació entre les dues grans potències planetàries -i, especialment, entre els seus respectius sectors tech-.
