El reiterat incompliment de les primes en renovables recollides al Tractat de la Carta de l’Energia continuen generant conseqüències per a empreses i institucions espanyoles. La darrera afecta Aena: un tribunal del Regne Unit ha autoritzat embargar de manera cautelar el dret d’usdefruit de l’operadora a l’aeroport de Luton, a Londres; del qual ostenta el 51%. La decisió judicial serveix com a compensació pel laude que obliga l’Estat a indemnitzar amb prop de 300 milions d’euros la multinacional nord-americana NextEra. Segons la companyia ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, no ha estat notificada encara de les esmentades mesures, si bé assegura que “portarà a termini” l’embargament així la “decisió sigui comunicada”. En endavant, però, la direcció es compromet a “defendre els interessos d’Aena, les seves filials i accionistes”.
Aena al·lega que “no forma part del procés judicial”; i que esmentats impagaments no estan relacionats amb la seva operativa; si bé els advocats de la companyia denunciant considera que la participació en l’aeroport londinenc genera un interès de benefici sobre les administracions espanyoles; així com ho fa la propietat d’alguns dels terrenys al voltant de la infraestructura, atès que l’operadora és propietat en un 51% d’ENAIRE, el gestor públic de navegació aèria a Espanya. Recentment, ENAIRE ja va patir un cop de 80 milions d’euros a Bèlgica per una sentència emmarcada en els mateixos impagaments de les primes renovables, afegits a uns altres 32 milions embargats durant el mes de juliol.

El mateix Regne Unit, de fet, ja ha autoritzat embargaments de diversos edificis i comptes bancaris que ens públics espanyols ostenten al país; entre els quals destaquen la seu a la capital britànica de l’Institut Cervantes o l’edifici de l’Escola Internacional Vicente Cañadas. A les resolucions a Bèlgica i les Illes Britàniques s’afegeixen batzacs a Austràlia, on la Cort Suprema ha obert la porta a embargaments amb un dictamen a favor de les empreses afectades; mentre que els Estats Units continuen analitzant la situació, a l’espera d’un pronunciament definitiu. Quatre títols del deute espanyol, a més, s’apropen al default tècnic.
Acumulació de derrotes judicials
Amb les recents sentències contràries, l’Estat s’apropa a la trentena de decisions judicials a la seva contra en l’àmbit de les companyies afectades per l’impagament de les primes renovables. Les administracions espanyoles, però, es remeten a una investigació de la Comissió Europea que espera determinar si aquesta mena de pagaments entrarien en la definició d’ajudes d’Estat, prohibides per la competència dels 27; i si, per tant, no hauria d’abonar aquestes indemnitzacions. Els afectats, però, reiteren que els embargaments per part dels diferents països membres que encara estudien procediments similars “continuaran anant a més” en cas que no es resolgui la situació. Asseguren que el ministeri de Transició Ecològica ja té una proposta per resoldre l’atzucac de manera “negociada”, amb compromisos com la reinversió de les indemnitzacions “en l’economia espanyola”. Les condemnes eleven els pagaments que, en cas de rebre les ordres de la CE, l’Estat hauria d’efectuar a les empreses denunciants per sobre dels 1.500 milions d’euros; als quals s’han d’afegir més de 300 milions d’euros en interessos de demora o costes legals.