Les valoracions de les empreses vinculades a la IA als Estats Units no són tan prometedores com ho han arribat a ser durant el 2025. Al voltant de la presentació dels resultats trimestrals de Nvidia per al tercer període del curs, el mercat va començar a refredar-se amb força. Lluny dels màxims de més de 200 dòlars l’acció, la fabricant de GPUs que dirigeix Jensen Huang ha caigut fins als 180 dòlars entre temors per la sostenibilitat del seu model de negoci i el dels seus clients. Les amenaces per a l’empresa més valuosa del món -encara ho és, malgrat haver-se erosionat respecte d’aquells cinc bilions de valoració global a on va fer el cim- s’han multiplicat. Alphabet, la matriu de Google, ja planteja alternatives amb el seu propi maquinari; i el consens dels experts és que ja és un rival més que considerable per emportar-se la guerra dels xips. Aquest mateix divendres, a més, el teixit innovador xinès ha deixat una segona sorpresa desagradable per a la tecnològica de Santa Clara: Pequín ja té el seu gegant, i els inversors hi semblen confiar. Moore Threads, la Nvidia xinesa que feia soroll en els cercles tecnològics des de l’estiu, ha sortit a borsa amb el motor engegat, i ha multiplicat per cinc la que havia de ser la seva cotització inicial.
Ja amb diversos productes al mercat, dirigits tant a les empreses d’IA com als consumidors, Moore Threads ha trencat qualsevol definició de hype que es pugui aplicar al sector tecnològic. Després de cinc anys de rondes i creixement, la companyia va llançar a finals del 2024 una oferta pública inicial per sortir a la borsa de Shenzhen. En primera instància, els títols es van valorar als volts dels 114 yuans, uns 15 euros per acció. Els compradors, però, no li han permès mantenir aquesta estratègia conservadora, i han completat una operació de més de 1.000 milions de dòlars en només una setmana que ha portat l’acció a superar els 600 yuans, més de 75 euros. Més explosiu encara: els inversors interessats van fer ofertes per una quantitat d’accions que superava per un factor de 4.000 l’oferta inicial. Si Moore hagués acceptat tot el capital que el mercat es moria per pagar, hauria obert la seva primera jornada al parquet públic xinès amb una valoració de més de 4.5 bilions de dòlars. És a dir, hauria estat, ja d’entrada, l’empresa més valuosa del món, per sobre fins i tot de Nvidia. Especialment sorprenent va ser per al mercat el llançament del seu model més potent, la MTT 4000, que, per primer cop, “competeix” amb les solucions que la nord-americana pot oferir a la Xina.
Moore Threads és, en bona manera, filla de Nvidia. Va ser fundada l’any 2020 per James Zhang, el que fora vicepresident global de la multinacional estatunidenca i capità de les seves operacions a la Xina. Ja en el seu primer any de vida, les tecnològiques xineses la van declarar prometedora, i va aixecar rondes d’inversió protagonitzades per socis gegantins, de la talla de Tencent -la propietària de la superaplicació WeChat o Riot Games-, ByteDance -la matriu de TikTok-, i Sequoia Capital o GVV Capital, dos fons especialitzats en l’alta tecnologia del mercat xinès. Ja des d’un inici, va començar a explorar les aplicacions de les GPUs per als centres de dades, essencials per a la IA. Ara sembla haver-s’hi centrat, si bé manté solucions dirigides al mercat del consumidor, per als ordinadors de videojocs, per exemple; com també ho fa la seva competidora transpacífica. Val a dir que el capital no sembla veure-la com una amenaça per a tot el sector nord-americà, i sembla centrar les seves preocupacions a Nvidia, que perd gairebé un 1% del seu valor i torna a vacil·lar al fil dels 180 dòlars per acció. A parer de la casa d’anàlisi XTB, Moore es posiciona amb aquest rally “entre els beneficiaris més visibles de la nova iniciativa tecnològico-industrial de Pequín”.
Una arma geopolítica
L’activació de Moore Threads com a alternativa al nucli de les tecnològiques nord-americanes és indestriable de la guerra comercial que mantenen les dues grans potències del planeta ja des d’abans del retorn del president Donald Trump a la Casa Blanca. Cal recordar que la defensa del sector dels semiconductors i la prohibició de la venda de certes tecnologies a compradors asiàtics va ser una de les mesures més controvertides en termes geoeconòmics de l’administració Biden, que només s’ha exacerbat sota el govern republicà. A principis del 2025, el Despatx Oval va posar restriccions a Nvidia per a prohibir de facto la venda dels seus microxips a la Xina i a altres països que considera hostils. A l’estiu, després de negociacions amb la multinacional, va obrir la porta als aparells H20, els més bàsics per a l’àmbit de la IA. El proteccionisme de la indústria dels microxips ha calat tant, però, entre els legisladors de Washington que aquest mateix dimecres un grup de senadors d’ambdós partits han presentat una nova llei, sota el títol SAFE Chips Act, per lligar el govern federal de peus i mans en termes de liberalització del comerç tecnològic amb el rival asiàtic. “Denegar a la Xina accés als nostres xips és una qüestió de seguretat nacional”, argumentava Joe Ricketts, representant conservador per Nebraska i hereu de la companyia de trading digital TD Ameritrade.
Santa Clara, però, intenta convèncer els reguladors que la seva obsessió pel mercat xinès va més enllà del benefici. Huang ha assegurat en diverses ocasions que permetre vendre tecnologia nord-americana als impulsors de la IA a la Xina és una estratègia de bloqueig del seu desenvolupament; una sort d’apaivagament que evitaria que Pequín iniciï una expansió també com a proveïdor d’infraestructura per a la intel·ligència artificial, especialment per a països emergents. És el que el CEO ha anomenat la “ruta de la seda de la IA”; un camí comercial -del qual l’administració xinesa mai ha parlat i, segons les declaracions de diversos oficials tecnològics de la jerarquia de Xi Jinping, no en té constància-. Malgrat que aquest projecte global no sembla constar sota el nom que hi atorga el conseller delegat, és innegable que el PCCh vol posar els vímets per conquerir el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Al costat de Moore, ja ha escalat posicions com a fabricant Huawei, coneguda a Europa pels seus telèfons mòbils, però que ja ha presentat un xip que pot emportar-se tot el mercat que ha abandonat l’H20; així com Cambricon, que està en ple desenvolupament de fins a quatre aparells dedicats tant a l’entrenament de models de llenguatge com a la inferència amb aquests.
Canvi d’equilibris
Els sotracs que pateix el mercat de la IA, que sembla estar desplaçant el seu pol d’influència de la costa oest dels Estats Units a la Xina urbana, són només un capítol de tot un canvi de tendència per al capital global, que diversos analistes ja han identificat. A parer de Joan Esteve, director d’inversions de la boutique financera Gesinter, l’opacitat i la inseguretat jurídica que està imposant l’administració Trump a l’economia nord-americana la posen en risc constant de fuga de capitals, i les empreses xineses en podrien ser les principals beneficiàries. L’expert identifica una espurna clara que pot fer explotar la situació: el canvi de govern de la Reserva Federal, amb la fi del mandat del president Jerome Powell, que podria acabar d’enterrar la ja malmesa percepció d’independència del principal regulador monetari del planeta. Aquest relleu pot “actuar com a catalitzador” d’un ajustament que, per fonamentals financers, sembla inevitable. La Xina, apunten des de la firma, representa prop del 20% del PIB mundial, i el 25% de tot el creixement acumulat del planeta, “però pesa només el 3% dels principals índexs borsaris”.
També la banca nord-americana accepta aquest relat: en la seva previsió global d’inversions per al 2026, la històrica JP Morgan assegura que el creixement de la IA al gegant asiàtic “és un recordatori de l’esperit emprenedor” del seu sector privat. “La recuperació de la borsa xinesa, impulsada per la IA, i l’estabilització dels preus interns hauria d’ajudar a elevar els ànims dels consumidors”, subratllen des del banc; fet que atrauria capitals que busquin entorns més segurs que els Estats Units. A això s’ha d’afegir una bona predisposició dels exportadors, que han aconseguit escapar amb escreix de la crisi dels aranzels; i a un sector de l’automòbil que ja agrupa dos terços del mercat electrificat. Amb tot, MSCI China, el principal índex borsari del país, escalarà “un 15% el 2026, i mantindrà la força el 2027, molt per sobre de la mitjana del 10% en la darrera dècada”. La polaritat ha canviat, i Nvidia, des del seu faristol, podria ser-ne la primera víctima.
