Javier Milei arriba a les festes amb només dues setmanes com a llogater de la Casa Rosada. El nou president de l’Argentina, ultraliberal, autodenominat anarcocapitalista i aliat dels elements més reaccionaris de la nova extrema dreta europea –Abascal o Meloni han celebrat el nomenament d’un executiu que regularà en l’àmbit social tant com desregularà en l’econòmic–, Milei va guanyar les eleccions presidencials sobre un “Viva la libertad, Carajo” que ja és un meme entre els seus detractors; i que els seus partidaris, com no podia ser d’una altra manera, han convertit en marxandatge. El desgast acumulat pel peronisme de centre-esquerra – exacerbat durant la pandèmia i la posterior concatenació de crisis econòmiques que han deixat el país amb més d’un 40% de la població per sota del llindar de la pobresa– està darrere d’una victòria electoral que passarà a la història com un dels punts àlgids de l’onada conservadora que també es nota a les principals economies europees.
El ja cap de l’executiu argentí, però, ha desmentit les prediccions que situaven bona part del seu discurs en l’àmbit de la performance, com ha estat el cas d’altres governants reaccionaris amb promeses econòmiques i socials ultramuntanes. Poc més d’una setmana després de la presa de possessió, Milei va anunciar un paquet de mesures exprés per encetar els canvis legals que havien de liberalitzar fins a l’ós la malmesa economia argentina, el ja conegut com a DNU (decret de necessitat i urgència). L’embranzida legislativa contra la intervenció en el mercat va ser introduïda en societat el passat dijous, amb Milei flanquejat per col·laboradors estrets i pel seu curt Consell de Ministres. La desregulació anunciada pel president, assegura, ve a “acabar amb la decadència” del país llatinoamericà.
L’excèntric president va anunciar, així, la derogació o modificació de més de 300 lleis, la majoria d’elles de regulació de sectors econòmics o protecció de les rendes més baixes. Entre les més destacades hi ha l’eliminació de la llei de lloguers del 2020, fet que fa desaparèixer també totes les reformes posteriors. La llei vigent, que deixarà d’estar en vigor la pròxima setmana –vuit dies després de l’anunci– establia la durada mínima dels acords d’arrendament en tres anys, i limitava les pujades anuals mitjançant una indexació elaborada segons l’IPC i la mitjana salarial. D’ara en avant, la durada mínima dels contractes es reduirà a dos anys, i s’alliberarà completament l’encariment del lloguer any a any. A més, Milei elimina la prohibició de pagar els lloguers en dòlars, en un pas més per adaptar l’economia argentina al mercat estatunidenc. Aquesta desregulació busca reactivar l’oferta residencial al país mitjançant clars incentius a la propietat que desprotegeixen els ciutadans, segons les organitzacions socials.
Liberalització del gran consum
El paquet legislatiu adreça també les regulacions al gran consum que els anteriors governs havien posat sobre la taula. Destaca especialment la derogació de la llei de proveïment vigent des del 1974, durant el tercer mandat de Juan Domingo Perón –s’aprova, de fet, pocs dies abans de la seva mort– . Es tractava d’una eina per limitar preus en entorns d’alta tensió als sectors estratègics, així com imposar sancions en cas que es detectin pràctiques especulatives en àmbits susceptibles d’escassetat. Durant la presentació de la llei, Milei va ser especialment agressiu contra aquesta mena d’intervencions; i va justificar la derogació “perquè l’estat mai més atempti contra el dret de propietat dels individus”. Amb la caiguda d’aquesta norma, desapareix també l’observatori de preus, una de les institucions creades durant el govern d’Alberto Fernández per monitorar i fiscalitzar el comportament de les empreses de gran consum al país. També eliminarà la coneguda com a Llei de góndoles, publicada al document oficial de l’Estat l’any 2020, que intervenia sobre l’oferta de productes bàsics als supermercats per evitar la concentració del mercat i limitar així els preus.
Les derogacions arriben després d’uns primers moviments de Milei contraris a qualsevol gestió o intervenció pública sobre el comportament del mercat argentí, incloses les ajudes fiscals i bonificacions als ciutadans en entorns d’alta inflació. Destaca especialment la desaparició dels subsidis al transport i a l’energia impulsats pel govern sortint per mitigar els efectes de l’espiral inflacionista global sobre els consumidors argentins. El ministre d’Economia, Luis Caputo, va assegurar que “els subsidis no són gratis, es paguen amb inflació”. Ara bé, d’ençà de l’eliminació dels subsidis, la inflació s’ha disparat: segons el mateix executiu, l’escenari actual és hiperinflacionari, amb alces de preus que volten l’1% diari. En productes especialment volàtils, com ara els aliments o la benzina, l’IPC dels darrers dies abasta un gegantí 160% interanual –per comparar, durant els pitjors moments de l’escalada inflacionista a Europa, l’índex de preus dels aliments voltava el 15%–.
Resistències judicials i polítiques
La resposta al decretazo de Milei va arribar primer als balcons, amb una immensa cacerolada als barris de Buenos Aires minuts després de l’anunci del president. Entre crits d'”Afuera Milei“, es va començar a albirar la resistència als carrers que vindria durant els dies posteriors. Poques hores després de l’anunci del president, el seu predecessor, el kirchnerista Alberto Fernández, va titllar el paquet de mesures d'”atropellament presidencial”. “Obre indiscriminadament les importacions, posa en risc el medi ambient i els recursos naturals, desregula el sistema de salut, precaritza el treball i restringeix drets”, declarava Fernández, que va arribar a alertar que el DNU podria anar contra la constitució.
Una opció, de fet, que ja explora la justícia argentina: el passat dissabte, un tribunal administratiu argentí va admetre un recurs d’empara per declarar el decret inconstitucional. L’al·legat, presentat pels sindicats CTA-Autónoma i ATE i pel partit Unidad Popular, assegura que el paquet desregulador suposa una “desviació de poder i un abús de dret públic, per violar el principi republicà, la divisió de poders, la democràcia, el principi de reserva de llei i els drets col·lectius de la ciutadania argentina”. En cas de concloure satisfactòriament, el decret quedaria anul·lat. El principal sindicat argentí, la Central General del Trabajo (CGT) ja ha anunciat que presentarà el pròxim dia 27 els seus propis recursos contra el decret, coincidint amb nombroses protestes convocades davant els tribunals argentins.
6 
2 