Itàlia matisa ara el dur impost sorpresa a la banca. L’agressiu gravamen anunciat pel viceprimer ministre Matteo Salvini, que té com a objectiu els “beneficis extraordinaris” del sector financer del país mediterrani, estarà finalment lligat en curt. Les primeres declaracions del mandatari apuntaven a una taxa del 40% del marge net d’interessos de les entitats per limitar els guanys relacionats amb les pujades de tipus. Si bé la definició de l’impost es manté, la recaptació tindrà un topall definit: el 0,1% dels actius totals de cada entitat.
El ministeri d’economia i finances del país mediterrani, dirigit per Giancarlo Giorgietti, va assegurar en un tardà comunicat la nit de dimarts que l’objectiu de la mesura és “salvaguardar l’estabilitat de les entitats bancàries”. D’aquesta manera, tot i l’encès discurs de Salvini, l’executiu de Giorgia Meloni limitarà finalment l’aportació de cadascuna de les entitats a aquest 0,1% dels seus actius totals.
Límits a l’impost
La base imposable de la taxa queda, a més, limitada als guanys extraordinaris per interessos. Així, l’Estat cobrarà un 40% del marge d’interessos més elevat entre el del 2022 i el del 2023. Tot i això, només ho aplicarà sobre la part d’aquest marge que superi en un percentatge mínim la recaptació del 2021 –en un 5% si és el del 2022 i en un 10% si es tracta del de l’exercici actual–. D’aquesta manera, el ministeri financer posa cèrcol a un tipus que Salvini descrivia com “una norma d’equitat social”.
Una de les principals acusacions del viceprimer ministre era que, si bé la gran banca italiana recaptava molt més en concepte d’interessos, no havia augmentat la remuneració dels dipòsits a un ritme d’acord amb la realitat monetària –com va recomanar l’executiu el passat mes de febrer–. Així, segons el comunicat del ministeri de Finances, aquells bancs que sí que hagin equilibrat la remuneració de l’estalvi no es veuran afectats pel nou impost.
Reculada a borsa
L’anunci sorpresa de la nova taxa, que ja s’havia descartat durant el primer semestre de l’any, va suposar un important cop per a la banca italiana i per a la del conjunt de la Unió Europea. Després de la compareixença de Salvini, grans entitats financeres del país transalpí encetaven la jornada a la borsa de Milà amb caigudes de valor superiors al 7%, amb Unicredit o BPER Banca com a protagonistes. El retrocés de les accions d’aquests gegants financers van suposar la pèrdua de més de 8.500 milions en capitalització al conjunt del sector.
