Itàlia colpeja els bancs amb un nou impost. El govern ultradretà de Roma aplicarà una taxa del 40% als “beneficis extraordinaris” que la banca del país ha assolit gràcies a les pujades de tipus d’interès. L’executiu presidit per Giorgia Meloni fa mesos que flota la idea, especialment d’ençà de l’escalada de l’encariment del crèdit per part del BCE, tot i que no ha aprovat la mesura fins aquest dilluns. Segons el viceprimer ministre i titular de Transports Matteo Salvini, “el Consell de Ministres ha aprovat una norma d’equitat social”. El conjunt de la recaptació es dirigirà, segons s’ha fet públic, a ajudes als préstecs hipotecaris i a finançar la reducció d’altres tipus impositius. La taxa s’aplicarà, val a dir, exclusivament al marge net d’interessos, no al conjunt del resultat net dels bancs; i pot gravar tant el muntant corresponent al 2022 com el del 2023 -s’aplicarà sobre el que sigui més elevat-.
A diferència del moviment del govern de Pedro Sánchez durant la tardor del 2022, el govern italià no ha volgut fer una previsió sobre la recaptació que suposarà aquest gravamen del 40% als “beneficis extra”. Tot i això, Salvini ha apuntat que s’esperen ingressos copiosos, en tant que “només cal mirar els resultats del primer semestre” de les entitats bancàries italianes. Per altra banda, la càrrega que ha suposat la pujada de tipus per als ciutadans i les pimes italianes, segons el ministre, s’ha “doblat”. La gran banca, a més, no ha augmentat la remuneració dels dipòsits al mateix ritme que els cobraments, una posició que ja va valdre un clatellot de l’executiu durant els primers mesos de l’any, però que encara no ha canviat.
Un cop dur a la banca
Si bé el govern de Meloni no ha volgut aventurar la recaptació completa, les primeres anàlisis dels mercats financers -en aquest cas, de Citi- estimen que podria emportar-se una cinquena part del benefici de la banca italiana durant el 2023. Val a dir que la taxa només estaria vigent enguany. Mitjans italians, així com l’agència Reuters, s’han fet resó d’unes estimacions internes d’ingressos que es podrien elevar fins als 3.000 milions d’euros només durant el present curs, una figura similar a la recaptació de l’impost als beneficis extraordinaris a les energètiques que el país ja té en vigor.
Les accions, soterrades
L’anunci per part del govern de Meloni d’aquesta mesura ha enfonsat el valor de les accions de la gran banca italiana a la Borsa de Milà. A obertura de la jornada d’aquest mateix dimarts, els títols de Bper Banca patien un retrocés del 7,39%; seguits dels d’Intesa Sanpaolo, que perdien un 7,17% del seu valor. Les accions com Bpm o Mps també han mostrat intenses caigudes, en ambdós casos superiors al 6%, mentre que Unicredit ha vist el seu valor reduït en un 5,68%.
