Els Països Baixos han entrat en recessió tècnica. Segons dades publicades aquest dimecres per l’oficina nacional estadística neerlandesa, la cinquena economia del continent ha registrat una contracció del 0,3% el segon trimestre, després d’haver caigut quatre dècimes entre el gener i el març. Després d’una “ràpida recuperació” a la sortida de la pandèmia -el PIB del país va escalar un 5% el 2021 i el 2022- la crisi de preus i les tensions al mercat energètic han provocat una segona recessió entre els grans mercats centreeuropeus, després de la llarga contracció de l’economia alemanya.
Segons l’agència estadística, el principal motor del retrocés del PIB ha estat el refredament econòmic causat per la inflació i els tipus d’interès. Les autoritats neerlandeses confirmen que la “primera recessió després de la pandèmia” està marcada per una important caiguda del consum intern, que ha caigut un 1,6% en termes interanuals. També s’han ressentit les exportacions, amb una davallada d’un 0,7%, per culpa d’una crisi inflacionista que encara es manté fora de control: els Països Baixos van assolir un dels pics més alts d’Europa la passada tardor, amb un IPC màxim del 14,5% al setembre. Encara ara es troben per sobre del 6%, una escala equiparable a l’alemanya però lluny a la de competidors directes com ara França, Itàlia o el mateix Estat espanyol. A aquests nivells de preus, les vendes a l’exterior s’han ressentit en favor de mercats on les mercaderies, a hores d’ara, són substancialment més barates.
El país, així, encara amb especial tensió les eleccions convocades després de la dimissió del primer ministre Mark Rutte, amb una recessió tècnica entre mans. El cop, de fet, ha estat encara més fort per inesperat: en una recent enquesta al portal nord-americà Bloomberg, els mercats estimaven un retorn al creixement de l’economia dels Països Baixos, amb una alça de dues dècimes que finalment no s’ha produït. La ministra d’Afers Econòmics del país, Micky Adriaansens, ha alertat contra “pertorbar l’economia i augmentar impostos”, en tant que “el que cal ara és estabilitat i previsibilitat”. Tot i això, reconeix l’obligació de tornar a un entorn favorable a la despesa familiar i empresarial. “Com a govern, hem de garantir el poder adquisitiu dels consumidors i un clima estable per a les empreses”, declarava a l’agència local ANP.
La recessió no es contagia
La recessió de dues de les seves grans economies no ha fet el salt cap al conjunt de l’Eurozona. Després d’un ensurt a la sortida del primer trimestre, els països de la moneda única han confirmat un creixement del seu PIB del 0,3% a finals de juny. L’economia comunitària, així, ja se situa més de mig punt per sobre de l’estiu del 2022, amb increments en algunes de les places clau: França tanca el trimestre amb una acceleració del 0,5%, mentre que l’Estat creix un 0,4% després d’haver-se expandit mig punt fins al març. Itàlia és el punt negre, amb una caiguda del PIB del 0,3% després d’haver experimentat un dels millors primers trimestres del continent. Economies més petites, com ara la polonesa o la sueca, han patit batzacs més durs, amb retrocessos econòmics del 3,7% i l’1,5% respectivament.
