L’Eurozona ha retallat dues dècimes la inflació al juliol, fins al 5,3%. Amb els tipus d’interès en màxims històrics, l’índex de preus de consum comunitari manté la tendència a la baixa amb l’energia i els aliments com a protagonistes. Mentre que els preus energètics continuen en caiguda a la Unió, amb una deflació interanual del 6,1%; l’alimentació es manté tossuda en la seva espiral de creixement. L’índex sectorial de la zona euro es manté en el 9,2%, dues dècimes més que al juny. També els serveis registren alces, en aquest cas fins al 5,6%; mentre que l’encariment dels productes industrials s’ha moderat en els darrers 30 dies, i s’ha quedat en els cinc punts, un 0,5% menys que en la darrera mesura.
Com ja fa mesos que és el cas de l’Estat espanyol i Catalunya, la inflació subjacent a l’eurozona es manté en una línia constant. La baixada del’índex general no ha fet efecte sobre el càlcul que exclou energia i aliments no processats, que s’ha quedat inalterable en el 5,5%. D’aquesta manera, tot apunta que el mecanisme de retallada de l’IPC a Europa és similar a l’espanyol: una contenció dels costos energètics que triga a traslladar-se a la resta del mercat. Es tracta del primer cop des dels primers mesos del 2021 en què la subjacent se situa per sobre de la general en el mercat europeu, una dada que facilita noves pujades de tipus d’interès per part d’un Banc Central Europeu que no albira encara el punt d’equilibri.
La inflació té fronteres
Els 5,3 punts que registra l’augment de preus del mes de juliol fa de punt d’equilibri en un mercat europeu massa fragmentat per entendre’l en conjunt. Les taxes inflacionistes dels països membres se situen, en molts casos, en extrems oposats de l’espectre. Mentre que Bèlgica ja cau fins a l’1,6%; i l’Estat espanyol i Luxemburg volten el 2%, països com Lituània i Croàcia mantenen taxes que a altres mercats no es veuen des del 2022 -un 7,1 i un 8,1%, respectivament-. El trist protagonista del mapa és Eslovàquia, l’únic membre del grup de l’Euro que es manté per sobre dels 10 punts (10,2%). Pel que fa als mercats homologables a l’espanyol, Alemanya, en mig de la seva recessió, ha moderat l’índex de preus fins al 6,5%; mentre que França ja se situa al llindar del 5%. Itàlia, per la seva banda, conserva els 6,4 punts, un retrocés de tres dècimes des del juny.
Inflació contra creixement
Tot i que l’Eurozona ha salvat una nova bola de partit en les seves estimacions de PIB per al segon trimestre, amb un creixement moderat que ajuda a esquivar la recessió, els reguladors financers comencen a mostrar-se preocupats per l’excessiu alentiment de l’economia que segueix a la pujada de tipus d’interès. Tot i que el mandat del BCE no contempla res fora del control de preus, fins i tot les veus més dures del continent veuen a l’horitzó una forta tempesta si el crèdit s’encareix a un ritme massa alt. Caldrà esperar a finals de setembre per saber si Frankfurt canviarà la seva estratègia o mantindrà, seguint Washington, les pujades de tipus d’interès. Per primer cop en mesos, el consell de govern ha obert les portes a qualsevol decisió.
