Els Estats Units convocaran en les pròximes setmanes representants de diferents països aliats per traçar una estratègia per rebaixar la dependència de la Xina respecte als minerals. La potència asiàtica congrega pràcticament el 90% de la producció a escala mundial, en un mercat clau per a la nova indústria tecnològica. Segons publiquen algunes capçaleres econòmiques dels EUA, el secretari d’Estat de l’administració Trump, Marco Rubio, reunirà els ministres d’exteriors de diferents regions occidentals el pròxim mes de febrer per mirar la forma de diversificar i enfortir les cadenes de subministrament de minerals.
La batalla per aquests minerals s’ha tornat clau en la batalla comercial que mantenen el president nord-americà, Donald Trump, i el magnat xinès, Xi Jinping. Pequín ha amenaçat d’imposar restriccions a l’exportació de terres rares i, segons alguns analistes econòmics, estaria rebaixant el preu dels materials per forçar –aprofitant el domini del mercat– la desfeta econòmica de les empreses d’altres països. Segons explica l’agència Europa Press, aquesta situació preocupa especialment a la Casa Blanca, que hauria pressionat països de la Unió Europea per signar tractats bilaterals.
El Departament d’Estat nord-americà no ha concretat més detalls d’aquesta possible trobada. “Els minerals crítics són una de les prioritats clau de l’Administració Trump i diverses agències del govern nord-americà estan treballant juntes per assolir els nostres objectius de construir cadenes de subministrament segures de minerals crítics”, apunten, simplement, en un comunicat. En aquests moments, les restriccions que inicialment havia imposat la Xina a les exportacions de materials estan en stand-by després de les últimes trobades amb el líder de la Casa Blanca.
La Xina en té pràcticament el monopoli
Aquests minerals són importants perquè permeten la fabricació d’imants permanents, un material que la indústria fa servir en qualsevol dispositiu electrònic, sigui telefonia mòbil, cotxes elèctrics o armament militar. Segons algunes estimacions, la Xina representa el 60% de la producció i el 90% de la producció. És a dir, que el país asiàtic, també controla part de la cadena productiva de minerals que s’extreuen en altres regions. Malàisia i el Vietnam, amb percentatges molt més baixos, també són rics en aquests minerals.
Conscient d’aquest domini, l’autoritat xinesa va ampliar el passat octubre el control dels seus materials. El govern de Xi Jinping ha obligat ara les empreses del territori ha de tenir l’aprovació del seu govern per exportar qualsevol mineral. Els EUA també són conscients de la seva debilitat, tal com demostra l’ordre de Donald Trump d’encarregar un informe sobre l’afectació d’aquesta dependència a la seguretat nacional del país. Els minerals són alhora, un element principal de la batalla comercial entre els dos països.
