Nova, i important, derrota judicial d’Espanya pel conflicte de l’impagament de les primes en inversions en renovables. En aquesta ocasió ha estat un tribunal federal dels Estats Units qui ha autoritzat l’execució d’un nou laude arbitral contra l’estat que afavoreix a una de les companyies afectades per la retirada retroactiva de les primes renovables. Amb aquesta nova derrota judicial, lligada al cas que afecta la japonesa JGC Corporation, l’empresa podrà iniciar procediments per a la recuperació dels diners pendents de pagament a través de l’embargament d’actius comercials d’Espanya en territori nord-americà, tal com ja ha passat al Regne Unit i a Bèlgica en els darrers mesos.
Tot aquest conflicte dels impagaments es va originar després d’una sèrie de canvis reguladors en el sector energètic que, segons el Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), van violar les condicions de seguretat jurídica a l’estat quan va signar el Tractat de la Carta de l’Energia (TCE). Aquesta decisió va atorgar a JGC el dret a percebre una compensació de 23,51 milions d’euros, a més dels interessos de demora derivats de qualsevol retard en el pagament i el reemborsament dels costos legals del procés. L’arbitratge, que va girar entorn de dues plantes termosolars situades a Andalusia, va arrencar en 2015 i va arribar a la seva fi en 2021. La negativa del govern a pagar la indemnització pertinent ha obligat els afectats a prendre mesures.
Ara, la Cort de Districte dels Estats Units rebutja els arguments d’Espanya que al·legaven la falta de jurisdicció del tribunal arbitral i la incompatibilitat del laude amb la legislació de la Unió Europea. Concretament, la magistratura estatunidenca ha entès que el laude ha de ser reconegut i executat de la mateixa manera que una sentència emesa per la justícia del país nord-americà, segons la legislació en vigor i els compromisos internacionals assumits pels països signants del Conveni CIADI. En aquest últim punt, els països signants es comprometen a reconèixer i registrar els laudes per a garantir el seu pagament i evitar incompliments.
La decisió dictada pel jutge Rudolph Contreras avança en la línia que va marcar la Cort de Districte aquest mateix estiu, quan va emetre una decisió en el qual tombava la pretensió d’Espanya d’aturar les denúncies pels impagaments al·legant que la justícia estatunidenca hauria de quedar-se al marge d’aquestes qüestions. Amb la decisió del cas JGC, es reforça la capacitat dels inversors afectats per a fer valer els seus drets als Estats Units i s’obre la porta a nous procediments d’embargament similars als que ja afecten Espanya a Bèlgica i el Regne Unit.
Aquest procés d’identificació d’actius embargables ha aflorat béns per valor de més de 5.000 milions d’euros per part de l’estat. A més, cal recordar que la Cort Suprema d’Austràlia també va fallar contra l’estat i, encara que de moment no s’han posat en marxa procediments de confiscació de béns, aquesta porta també està oberta.
L’origen són unes plantes tèrmiques a Andalusia
L’origen d’aquest cas contra l’estat es troba l’any en la inversió per part de JGC en plantes solars tèrmiques a Andalusia, realitzada sota la promesa d’un règim de primes que després va ser modificat de manera retroactiva pel govern espanyol. Aquesta alteració va portar l’empresa japonesa a acudir a un arbitratge internacional, on es va determinar que Espanya havia incomplert les seves obligacions de brindar un tracte just i equitatiu a les inversions estrangeres. La decisió del tribunal estatunidenc marca una fita significativa en la defensa dels drets dels inversors i en l’aplicació dels laudes arbitrals internacionals als Estats Units.
A més del cas que afecta JGC, hi ha 25 laudes més que condemnen a Espanya i continuen pendents de pagament. En total, les obligacions ascendeixen a 1.562 milions en concepte d’indemnitzacions, amén d’altres 321 milions de sobrecostos derivats dels interessos de demora i les condemnes en costes. Els afectats reclamen al govern d’Espanya una sortida negociada que acabi amb els incompliments, permeti reactivar la inversió “verda” a Espanya i posi fi a la xafogor internacional provocada pels embargaments.
El paper de Teresa Ribera
La inseguretat jurídica al voltant de les inversions en renovables emana dels canvis reguladors i fiscals adoptats entre 2010 i 2014, però ha estat l’encara vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, qui ha incorregut en l’impagament de laudes les decisions fermes dels quals i vinculants obliguen Espanya a rescabalar a les empreses. L’actitud de Ribera ha estat molt decebedora, segons apunten els afectats, que també qüestionen la seva capacitat com a possible comissària europea pel seu tracte cap a aquestes empreses.
