Durant uns dies a mitjan 2025, Larry Ellison era l’home més ric del món. El propietari del gegant tecnològic Oracle, un dels pioners de Silicon Valley que es va colar en el negoci d’internet amb contractes militars durant els anys 80, havia canviat substancialment la seva estratègia d’ençà del boom de la intel·ligència artificial, i els retorns eren evidents. L’especialització en computació al núvol i gestors de bases de dades que l’havien portat a l’èxit ja no tenien el potencial de maximitzar retorns, i la IA era la joia més apreciada del sector tecnològic. En els darrers anys, Oracle s’ha erigit en una de les grans inversores del planeta en nous centres de dades i altres infraestructures crítiques imprescindibles per a l’expansió de les eines generatives i automatitzades, fins al punt que s’espera que confirmi una dedicació de capital de 50.000 milions de dòlars l’any 2025; molt per sobre dels ja hipertrofiats 35.000 milions que havia projectat a principis del curs. El capex en IA, segons el full de ruta delineat, multiplica per tres els ingressos; i el marge operatiu ja ha descendit un 1% respecte de l’any anterior. En aquest context financer, la companyia busca desesperadament garantir les inversions compromeses, i ja en la presentació de resultats va emfatitzar la “disciplina financera” com a palanca d’acompanyament de la transformació. Una “disciplina” que s’ha traduït en retallades massives de treballadors: el passat dimarts, la multinacional va anunciar un procés d’acomiadaments massius que podria afectar -a falta de dades oficials- a 30.000 dels seus 160.000 empleats arreu del món.
Val a dir que Oracle havia firmat contractes de computació que encara estan per executar, per valor d’uns 550.000 milions de dòlars, segons detallava recentment el nou co-conseller delegat, Clay Magouryk; i es mou ara per tapar aquesta escletxa. En bona manera, aquest deute provenia d’un acord massiu amb Open AI, la creadora de ChatGPT, per valor d’uns 300.000 milions de dòlars. D’ençà d’aquests nous compromisos, el mercat ha castigat l’acció de la tecnològica, que ha perdut un 25% del seu valor en només tres mesos, des de l’inici del curs. De fet, si es compara amb els màxims assolits al setembre -justament abans dels canvis organitzatius que van accelerar el viratge cap a la IA- les pèrdues són encara més escandaloses, de més del 50% de la valoració. Llavors, els títols valien més de 400 dòlars. Ara, no arriben als 200.
Veus del mercat consultades posen Oracle com l’exemple dels excessos inversors en el sector. “Era una de les favorites per liderar el boom, però ara els seus marges s’han deteriorat i comença a generar caixa negativa”, valora Javier Cabrera, analista d’XTB. La patacada que mostra la seva gràfica borsària, postil·la, és la prova que “la paciència s’està acabant” entre els inversors, que confiaven en retorns infinits. “Fins ara, valia tot. Però ara estem en una segona fase de les inversions, i hi haurà molt més escrutini”, argumenta l’economista.
Capital abans que empleats
La companyia s’ha abstingut de fer cap comentari respecte de l’esquinçament de la plantilla. De fet, ni tan sols ha confirmat la xifra de persones acomiadades. Segons les informacions publicades per la BBC, se n’han confirmat uns 10.000 acomiadats durant la setmana, si bé les xifres de costos de reestructuració que incloïa la multinacional en els seus estats financers suggerien una influència molt més elevada. D’acord amb l’agència Reuters, Oracle preveu una despesa d’entre 1.600 i 2.100 milions de dòlars en compensacions per als empleats acomiadats. La patacada a l’ocupació s’ha fet, a més, fora dels ritmes que preveu la legislació laboral nord-americana. Si bé la llei obliga les empreses de més de 100 empleats a informar de qualsevol retallada grupal de la força de treball amb 60 dies d’antelació, els damnificats per l’estratègia d’Ellison no van tenir cap mena de marge per reaccionar. D’acord amb diversos mitjans nord-americans, l’expedient es va executar amb un correu electrònic massiu que informava del trencament immediat del contracte laboral.
La plantilla, val a dir, feia mesos que esperava un moviment d’aquestes característiques. A finals del tercer trimestre del 2025, Ellison va fer fora la seva llavors consellera delegada, Safra Catz, i la va substituir pels executius Mike Sicila i el mateix Magouryk, els líders de l’expansió de la infraestructura de cloud computing. El mercat va veure aquest moviment com una pista de l’estratègia a curt termini, amb les inversions gegantines en els fonaments computacionals de la IA que finalment s’han executat. Llavors, Magouyryk ja va alertar els empleats del terratrèmol. “La demanda per la infraestructura d’IA continua superant l’oferta, com es pot veure en el forat en les nostres obligacions de rendiment”, declarava. L’agència nord-americana Bloomberg avançava, poc després del nomenament, “retallades substancials” a la plantilla, que s’han materialitzat només unes setmanes després.
Ellison, sota la lupa
Segons el llistat de milmilionaris de la mateixa Bloomberg, que fa un seguiment en temps real de la riquesa absoluta dels homes més adinerats del planeta, els moviments d’Oracle han erosionat amb força el patrimoni d’Ellison. Des de principis del 2026, el magnat tecnològic hauria vist com desapareixien uns 50.000 milions de dòlars de la seva fortuna personal, i ha caigut fins a la sisena posició entre els magnats més rics, superat ara per perfils com el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, o el d’Amazon, Jeff Bezos. El primer en la classificació continua sent el propietari de Twitter i CEO de Tesla i Space X, Elon Musk.
La vida pública d’ambdós magnats, l’any passat frec a frec pel lideratge econòmic del planeta, ha pres camins oposats. Musk va començar el 2025 hipotecant la seva imatge pública amb una campanya gegantina a favor del president dels Estats Units, Donald Trump; i va arribar a formar part tangencial del seu gabinet a través de l’ara difunt DOGE –Department of Government Efficiency-, dedicat a aplicar retallades massives al pressupost federal. La relació entre les dues figures va fer un forat sense precedents a la valoració de Tesla, que va passar de màxims de 460 dòlars l’acció abans de les eleccions a poc més de 240 dòlars en el punt àlgid de la seva vida política. Després de la ruptura, tant les vendes com la valoració de la firma de vehicles elèctrics han tornat a la normalitat; i, de fet, ha arribat a superar el seu pic anterior, amb uns 480 dòlars per acció en els darrers dies de l’any passat.
A la contra, Ellison ha estat la cara visible de l’amistat de Trump amb les elits tecnològiques. El mandatari novaiorquès l’ha descrit com “un amic pròxim”, i ha lloat la seva figura i la del seu fill, David Ellison, com a “grans homes” en el món dels negocis del país. L’acostament entre tots dos s’ha materialitzat en dues adquisicions gegantines que han afegit a la cartera d’Ellison un imperi mediàtic: l’agost del 2025, Skydance Media, la productora i vehicle financer de la família Ellison, va tancar la compra de l’històric estudi cinematogràfic Paramount. La fusió va deixar en mans del tecno-oligarca, entre altres actius, la cadena CBS, una de les referències informatives del país. Ràpidament, els Ellison van imposar canvis editorials en la secció periodística del mitjà, situant l’opinadora Bari Weiss -acomiadada del New York Times pel seu discurs ultraconservador i proisraelià, pròxim al trumpisme- com a cap d’informació a CBS News. Des de llavors, l’administració ha forçat la fi del contracte d’un dels presentadors estrella de la firma, el còmic Stephen Colbert, per les crítiques a la seva acció de govern; i ha obligat a editar al seu favor l’entrevista que hi va concedir.
Després de la victòria amb la CBS, Paramount Skydance es va llançar a una batalla amb Netflix per integrar un altre històric del cinema i la televisió, com és la Warner Brothers. Una batalla que, finalment, va guanyar, contra el criteri de la direcció de la companyia adquirida. Com en el primer cas, més enllà dels actius a la pantalla gran, Ellison s’ha apoderat d’un conglomerat periodístic de la mida de la CNN; i, amb ella, de totes les seves subsidiàries internacionals. La fusió encara no s’ha concretat, però els analistes locals ja preveuen un gir a la dreta similar al que va imposar a la CBS. Tot plegat, val a dir, està vinculat a la capacitat financera d’Oracle; que, a curt termini, està en dubte.
