Una de les banderes de l’economia espanyola ha estat la seva entrada en el mercat internacional de les obres públiques gràcies a les grans constructores protegides per l‘Ibex 35. Unes empreses que participen de diversos conglomerats internacionals en grans obres d’infraestructures tant sigui en països en desenvolupament com en economies de primer ordre, com la nord-americana. Ara bé, rere aquesta mística també hi ha grans fiascos econòmics, financers i empresarials. Un dels exemples és l’obra d’ampliació del Canal de Panamà, una megaestructura bàsica en la geoestratègia mundial.
En concret, va ser la construcció del tercer grup de rescloses del Canal, que transcórrer paral·lelament, al primer canal i que permet més trànsit de vaixells i bucs de càrrega. De fet, la construcció funciona, però el que no va funcionar va ser el pressupost. L’obra va suposar un sobrecost extraordinari. L’obra va ser adjudicada per 3.118 milions de dòlars, però, finalment, la despesa es va disparar fins als 5.580 milions. Uns números que suposaven vuits i nous i cartes que no lliguen.
En aquest desori financer va participar principalment la constructora Sacyr, que amb un 41,6%, de les accions, liderava Grupo Unido por el Canal (GUPC) el consorci creat per la construcció d’aquesta tercera fase de les obres, on hi participaven la italiana Webuild (Impregilo) i la belga Jan de Nul així com la panamenya CUSA. Sacyr va iniciar un plet internacional per reclamar una violació contractual i així reclamar el diferencial del sobrecost. El 31 d’octubre passat el govern panameny rebia el veredicte, no només tombava la petició de la constructora espanyola sinó que, a més, li feia pagar 6,4 milions d’euros en costes a l’Estat de Panamà.
Des del 2018
L’any 2018, Sacyr va interposar un arbitratge d’inversions davant la United Nations Commission On International Trade Law (CNUDMI), és a dir, el Tribunal Arbitral Internacional pel Dret Mercantil Internacional. La constructora argumentava que l’Estat de Panamà havia vulnerat l’Acord per a la Promoció i Protecció Recíproca Panamà, un tractat bilateral signat amb Espanya. Una violació que Sacyr calculava en 2.362.730 milions de dòlars. Unes pèrdues de les quals la constructora les apuntava a decisions de l’Autoritat del Canal de Panamà (ACP), una entitat autònoma que gestiona la infraestructura. Unes decisions que havien provocat el desquadrament dels comptes i que havien afectat la inversió.
El Tribunal, però, no ho veu de la mateixa manera, ni de bon tros. De fet, ha rebutjat totes les reclamacions perquè no considera acreditat que la diferència de cost es pugui atribuir a l’estat de Panamà. I, fins i tot, apunta que en cas que les decisions de l’ACP haguessin influït en el desfasat d’imports, l’Estat panameny no hi tindria res a veure perquè la base de l’obra és un contracte concret i no pas el tractat internacional entre dos Estats sobirans.
No és la primera vegada
El resultat del laude no és una excepció. Panamà, ara com ara, ha guanyat quatre arbitratges internacionals relacionats amb l’ampliació. En una d’aquestes resolucions, la Cort Internacional d’Arbitratge (ICC), amb seu a Miami -i on Sacyr pensa continuar el litigi- va negar al consorci el cobrament de 865 milions de dòlars i va ordenar reemborsaments per més de 1.100 milions a favor de l’ACP per “avançaments financers i falles constructives en les recloses”.
Si el govern de Panamà ha celebrat la decisió, Sacyr en un comunicat, s’ha curat en salut i per evitar una patacada borsària, com va patir el 2018 per problemes amb la mateixa obra, i ha emès un comunicat on assegura que “no té cap impacte negatiu en els comptes”. A més, destaquen que un dels àrbitres del tribunal ha emès un vot particular. “La contingència està aprovisionada”, assegura la companyia.
