Les institucions europees, així com les de la majoria de països de la UE, no veuen més que oportunitats en els polèmics tractats de lliure comerç que acumula el continent. Brussel·les cerca expandir-los com a resposta a la “dèria proteccionista” de Washington i Pequín, i espera que fins a una desena puguin entrar en vigor en la pròxima dècada. Alguns ja aprovats, com el que va obrir les fronteres comercials amb Xile quan encara cuejaven les protestes de la pagesia catalana contra la competència deslleial forana. D’altres, com el de Mercosur, que fa dècades que s’enquisten, i que la nova Comissió Europea vol desbloquejar tant sí com no. També hi consta la possible entesa comercial amb l’Índia, represa l’estiu del 2022; o les d’Austràlia i Nova Zelanda. Segons les estimacions de la CE, l’activació d’aquests acords suposaria, en l’escenari menys ambiciós, la desaparició dels aranzels al 97% dels productes transaccionats, amb petites limitacions en béns considerats estratègics. Conscient dels greuges generats, l’executiu comunitari ja estudia les potencials afectacions sobre la pagesia, el gran damnificat d’aquesta mena de negociacions. Tal com assegurava el responsable de polítiques sindicals d’Unió de Pagesos Carles Vicente, els FTA són “un atac directe a l’agricultura i la ramaderia europees”; un que no troba encara una solució evident.
En un estudi de més d’un centenar de pàgines, sota el títol Cumulative economic impact of upcoming trade agreements on EU agriculture, la CE busca justificar la seva obertura comercial de cara al ja malmès camperolat del continent. Els ministres més proclius a l’acceptació dels tractats -entre els que consta el titular espanyol d’Agricultura Luís Planas– descriuen la seva aplicació com un “win-win” per a l’economia europea. Els acadèmics encarregats de la recerca, però, hi introdueixen matissos: si bé és cert que hi ha segments del mercat agroalimentari que poden millorar gràcies a l’absència d’aranzels, detecten també una munió de “debilitats” davant els fluxos comercials sense aturador amb potències de la mida del Brasil, l’Argentina o la mateixa Índia. En concret, destaquen entre els guanyadors un sector essencial per a la ramaderia catalana, com és el porcí, amenaçat en els darrers mesos per la guerra comercial amb la Xina. Situen, però, al centre dels més desfavorits algunes branques rellevants de la cadena alimentària al Principat, com són l’aviram o el boví. Les explotacions relacionades amb la carn de vedella serien, de fet, la principal víctima del pacte amb Mercosur -fet que justifica, recorda Vicente, la clara oposició d’una potència en el segment com és França-.
Així, segons l’informe de la Unió Europea, les importacions de carn bovina escalarien en més de 430 milions d’euros en els pròxims vuit anys en cas que el tractat amb Mercosur entri en vigor; mentre que el conjunt dels FTAs elevarien l’entrada de carn de vaca de mercats tercers en prop de 560 milions anuals, en l’escenari de retallades aranzelàries més ambicioses. Uns 91.000 milions de tones addicionals de producte que arribarien als mercats comunitaris, insisteixen les organitzacions pageses catalanes, sense les regulacions i exigències ambientals, laborals o en termes de salut animal que sí que han d’aplicar les explotacions locals.
La mateixa CE, de fet, reconeix la vedella com “un dels factors més sensibles de la negociació”, atès el potencial exportador del Brasil i l’Argentina, la fragilitat de la indústria a Europa i la històrica oposició francesa. Segons el document elaborat pels analistes de Brussel·les, l’entrada en vigor de l’entesa amb Mercosur generaria un dèficit comercial de la UE respecte de l’aliança llatinoamericana de 1.000 milions d’euros, amb un augment de les importacions de carn de vedella de prop de 500 milions. Els beneficis dels acords -via vendes internacionals- serien testimonials, amb alces de poc més de 50 milions d’euros. “Serà un pas enrere per a tothom”, declara la portaveu del Gremi de la Pagesia de Catalunya, Montse Centellas -ramadera, a més, especialitzada en boví-.
Cops a vaca i aviram
El cas boví és paradigmàtic, segons les organitzacions pageses, per la seva clara debilitat respecte dels competidors llatinoamericans a causa de les regulacions. “Serà una competència totalment deslleial: els seus productes entraran sense controls alimentaris, ni de vacunació; no sabrem res”, rebla Vicente. A més de la problemàtica normativa, la representant del Gremi apunta un altre greuge comparatiu: la mida de les explotacions. Mentre que una granja intensiva europea es limita a un grapat de centenars d’espècimens, un ramader argentí o brasiler en pot tenir milers. Això genera unes economies d’escala inaccessibles per a l’agroindústria comunitària; i més encara la catalana, dominada per petits camperols. Es tracta d’una problemàtica que es pot aplicar també a altres branques, com ara l’ovella o l’aviram, i que també “va en contra de les normatives ambientals”, avisa Centellas. “Quant a emissions, no és el mateix tenir 200 vaques que tenir-ne 5.000”, desenvolupa.
Així, els cops als subsectors ramaders comunitaris afecten dues de les tres branques càrnies més prolífiques de Catalunya. Segons les dades de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat Acció, l’aviram català produeix més de 300.000 tones de carn anuals, mentre que el boví en treu prop de 140.000. Val a dir que la comparativa amb el porcí és més que llunyana: el porc català genera més de dos milions de productes carnis anuals, amb dades del 2022. És cert que, segons el mateix informe, el porcí sí que té potencial de guanyar quota de mercat gràcies a l’accés lliure a diversos mercats, malgrat que el Mercosur no és un gran exemple. Segons l’estudi, els prop de 970 milions d’euros d’ampliació de les vendes globals de carn de porc es concentrarien majoritàriament a les Filipines i Austràlia, dos dels altres mercats amb què la UE explora tractats de lliure comerç. Així, l’obertura amb el Con Sud genera importants pèrdues al país en els seus segments dèbils, i no suposa un guany gaire significatiu per al més potent. “Els sacrificarem per un acord comercial?”, qüestiona Vicente.
El vi, un potencial guanyador
Les institucions europees, i les espanyoles especialment, consideren el tractat de Mercosur una important oportunitat per a moltes explotacions agràries. Planas, de fet, va esmentar un clar guanyador: el sector vitivinícola, no gaire reeixit a l’Argentina i el Brasil. El vi és, amb certa diferència, la beguda amb més aportació a les vendes globals europees, amb prop del 40% del total. Les dades prospectives, val a dir, són parcials, atès que la CE agrupa les begudes i el tabac en les seves estimacions. En total, l’escalada podria ser -comptabilitzant el conjunt de tractats, no només Mercosur- de més de 461 milions d’euros; el 60% dels quals correspondria al vi i les espirituoses. Val a dir que, sense constar entre els mercats més beneficiosos per al vi català, les vendes als principals països llatinoamericans no són gens menyspreables. Especialment al Brasil, que va tancar el 2023 amb compres de vi fresc de prop de 10 milions d’euros. Entre altres guanyadors rellevants, Brussel·les apunta la llet o el menjar processat. Centellas, però, no té clar el camí per accelerar les relacions comercials. “Ningú ens ha dit com hi anirem, allà”, lamenta la pagesa.
“No volem viure de subvencions”
Val a dir que el document reconeix aquests potencials greuges, i ja contempla possibles “intervencions en el mercat” en cas que les conseqüències dels tractats estudiats posin en risc la supervivència d’alguns sectors. Ara bé, la pagesia del país descarta les fórmules tradicionals, centrades a la subvenció. “No volem viure dels diners públics, sinó de la nostra feina”, declara la representant del Gremi. A parer seu, “hem de jugar tots amb les mateixes cartes”, i permetre al camp europeu accedir al mercat amb els mateixos avantatges i obligacions del conjunt de productors.
Els productors de fora de la UE, assegura, “fan coses que aquí fa 30 anys que estan prohibides” en termes d’engreixament dels animals o protecció de cultius contra plagues, fet que rebaixa sensiblement els preus d’accés al mercat. La potencial solució, les conegudes com a clàusules mirall -punts contractuals que obliguen l’exportador a complir la normativa del mercat al qual accedeix-, estan fora de l’equació. El comissari de competència europeu, Valdis Dombrovskis, així ho va deixar clar en una pregunta a l’Eurocambra: consultat sobre la qüestió, es va negar a “tornar a obrir l’acord”, atès que incloure noves condicions el podria fer caure un cop més. Així, les promeses d’intervenció de la UE no són benvingudes per la pagesia. “La regulació arribarà un o dos anys tard, i moltes de les explotacions afectades ja hauran tancat”, lamenta Centellas. Per evitar-ho, les principals organitzacions sectorials ja han acordat una trobada el pròxim dimecres, amb l’objectiu de pactar “un full de ruta conjunt” de cara a les institucions. El camí és clar, i podria culminar en termes similars al del passat mes de gener. “El primer pas és el diàleg; però, si no funciona, hi haurà mobilitzacions”, conclou.
