Catalunya es troba, any a any, cada cop més lluny dels seus objectius pel que fa a la transició a les energies renovables. El darrer informe de situació de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat) revela que la nova capacitat de generació d’energia verda al país el 2023 va ser de 34,39 megawatts. Es tracta, segons el mateix organisme, de quatre vegades menys que el 2022, quan la nova generació instal·lada va fregar -ja entre crítiques del sector per la minsa evolució- els 130 MW. Amb aquest ritme, la cobertura de demanda elèctrica del país per part de les fonts renovables –eòlica, solar, hidroelèctrica i altres tecnologies de generació menys rellevants- se situa en el 13,6% del total, sis dècimes per sota d’un any abans. Així, la xifra es troba a anys llum de l’objectiu de la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT): el pla aprovat per la Generalitat el curs passat establia com a objectiu prioritari arribar a un 50% de cobertura l’any 2025. Menys d’un any i mig abans, doncs, l’escletxa és de més de 36 punts percentuals.
L’entitat detecta, com la majoria del sector renovable del país, un important problema administratiu. Els processos per tramitar la instal·lació dels parcs necessaris per cobrir amb energia verda la demanda del país és, opinen des d’OBERCAT, un “embut” per a les metes catalanes. De fet, el mateix estudi recull que, dels més de 6,7 GW de nova potència eòlica instal·lada presentada a les administracions, només s’estarien tramitant poc més de 793,4 MW, poc més d’un 11% de la cartera potencial. Val a dir que la mateixa prospectiva es marcava el repte d’assolir més de 3.900 MW de nova potència instal·lada l’any 2030; cinc vegades la projectada actualment. El període de tramitació administrativa -des de la presentació del projecte fins que la seva construcció rep el sí de la Generalitat- s’allarga fins als 1.500 dies, segons denuncien els mateixos experts. De fet, els 15 projectes de parcs eòlics que romanen a l’espera de la burocràcia del país mostren una mitjana d’espera per rebre l’Autorització Administrativa Prèvia i de Construcció de 1.112 dies, uns tres anys i escaig.
Quant a l’energia solar, l’autorització ha estat més accelerada, amb uns 133 projectes per a una capacitat de generació de 1.470 MWn. En aquests casos, el temps d’espera per finalitzar els tràmits necessaris s’ha allargat per sobre dels 700 dies, fregant els dos anys. Tot i el millor rendiment, l’Observatori apunta que només es troba en tràmit un 32% de la potència solar que la Proencat calcula necessària per assolir els objectius marcats per al 2030. Ara per ara, han rebut una declaració d’impacte ambiental favorable més d’una trentena d’instal·lacions, amb una potència de poc més de 833 MW; si bé romanen a l’espera dels permisos constructius. Tot plegat, apunta l’organització, es veu agreujat per la manca de personal administratiu encarregat de la fiscalització del món renovable a la Generalitat: segons l’informe, “el mecanisme emprat per l’administració per cobrir la necessitat de professionals per impulsar la tramitació de renovables s’ha mostrat feble i provisional”; amb contractes de treballadors d’una durada de trens anys que generen una “pèrdua immediata de capacitat per tramitar, a més de coneixement i experiència”.
Receptes per al canvi
La primera reclamació que posa l’observatori sobre la taula és de caràcter polític: la creació d’un departament específic de Transició Energètica en el Govern sortint de les eleccions del 12-M -si n’hi ha-; del qual pengi una Secretaria General d’Energia “amb la participació i la col·laboració d’altres àrees, sense supeditar les polítiques energètiques”. En aquest sentit, exigeixen que el “lideratge” de la Generalitat es vegi reflectit també en la millora dels processos burocràtics; amb qüestions que fa anys que el sector posa sobre la taula, com ara el facilitament administratiu a través de declaracions responsables, així com el silenci positiu pel que fa a les autoritzacions ambientals i constructives “com a norma general”. També es contempla la presumpció d’interès públic superior en la instal·lació de parcs renovables i infraestructures d’acompanyament -com ara les connexions a la xarxa-, fet que evitaria, per exemple, el fre que actualment suposen les comissions d’urbanisme municipals, repetidament denunciat per empresaris i experts.
Conflictes i avenços en renovables
L’informe arriba una primera meitat de juny especialment activa en el terreny renovable, si bé no sempre a favor de les noves instal·lacions. Aquest mateix dimarts, el departament d’Acció Climàtica ha autoritzat definitivament la construcció del parc eòlic Galatea, al terme municipal de La Jonquera. L’acord a què l’administració ha arribat amb Endesa, la gestora de la instal·lació, activarà prop de 49 megawatts en una zona no urbanitzable de la localitat empordanesa. La companyia energètica podrà construir, així, noves línies d’evacuació de l’energia generada, amb connexions aèries i soterrades. El sí de la Generalitat, val a dir, xoca amb l’oposició tant de l’Ajuntament com de les entitats ecologistes del territori, que critiquen que hagi estat un executiu en funcions qui ha desbloquejat el procés.
Pocs dies abans, val a dir, la Ponència de Renovables de Catalunya havia fet caure tres nous parcs eòlics a les comarques de Ponent per la seva interferència a l’hàbitat de dues parelles d’àligues daurades. Es tractava de tres iniciatives propietat de la companyia Forestalia, l’aragonesa responsable de bona part de la nova instal·lació al nord-est de la Península. Les tres estructures hagueren sumat uns 85 nous MW instal·lats a la demarcació de Lleida; i la negativa de l’administració ha aixecat la indignació tant dels ajuntaments de la zona -especialment de Maials, on se situaven part dels tres projectes tombats- , “favorables” a l’aterratge dels molins, com de l’empresariat que s’hi dedica.
