El Port de Barcelona ha experimentat un gran creixement en el tràfic de contenidors durant la primera meitat del 2024, concretament un 23,6% fins a superar els dos milions de TEUS, principalment a causa de l’increment del nombre de transbordaments gestionat per les terminals de contenidors. Segons han explicat aquest dijous el president de la infraestructura, Lluís Salvadó, i el director general, José Alberto Carbonell, aquest augment del tràfic a la capital catalana ha arribat, principalment a causa de la crisi al mar Roig, que ha obligat les principals navilieres a desviar els seus vaixells per evitar el canal de Suez. En aquest context, han explicat, el Port de Barcelona ha esdevingut en un dels principals hubs que les navilieres utilitzen per connectar els ports de la Mediterrània oriental, que es troben allunyats de les principals rutes marítimes.
Aquest canvi de tendència en el comerç marítim mundial ha impulsat el tràfic total del Port de Barcelona fins als 35,8 milions de tones, un 10,2% més que el primer semestre de l’any anterior. De fet, el que més ha crescut aquests mesos al Port ha estat el de transbordaments, és a dir els contenidors es descarreguen d’un vaixell i es tornen a carregar en un altre per seguir el seu trajecte, que s’ha disparat un 45% des de principis d’any. Tot i aquest increment del tràfic, que és clarament conjuntural, el tràfic de contenidors d’importació, exportació i cabotatge a Barcelona ha crescut un 1,2% fins als 716.117 TEUS, un fet que demostra “la resiliència de l’economia del hinterland del Port de Barcelona en un context d’importants incerteses globals”, ha assegurat Carbonell.
I és que l’evolució de la resta de tràfics no s’ha vist tan afectada per la crisi al mar Roig. El tràfic de líquids a granel s’ha estabilitzat després d’un inici d’any amb caigudes i ha tancat el mes de juny amb un lleuger increment del 0,8%, principalment per l’important augment en el tràfic de gasolina i productes químics, que han compensat la caiguda del tràfic de gas natural liquat, fuel i biocombustibles. En canvi, els sòlids a granel han tingut un comportament negatiu, amb una caiguda del 13,3% respecte del 2023, deguda sobretot al descens en les exportacions de ciment i potassa.
Pel que fa als resultats financers, els dos responsables del Port han explicat que fins al maig els ingressos van augmentar un 2% i, en conseqüència, el resultat d’explotació ho ha fet en un 3%. En total, el resultat fins al maig va créixer un 13%, impulsat per la diferència del bon resultat financer, a causa dels tipus d’interès, que ha ajudat a obtenir un increment dels ingressos financers.
Per altra banda, el tràfic de vehicles nous, l’any 2023 el Port va experimentar un important increment al Port de Barcelona a causa a l’arribada de vehicles elèctrics procedents d’Àsia, i enguany ha patit una correcció la primera meitat de l’any. Això ha provocat la reducció del 5,5% tràfic fins a les 388.291 unitats. El descens ha estat causat precisament per la caiguda en les importacions de vehicles asiàtics, mentre que les exportacions han augmentat un 14%, especialment pel creixement de les exportacions a Amèrica i a la Mediterrània oriental.
Rècord en creuers
Pel que fa al trànsit de passatgers, el Port ha tornat a batre el rècord d’escales de creuers amb port base a Barcelona. Concretament, el nombre de creueristes que han visitat la capital catalana ha augmentat un 3,9% al mateix temps que ha augmentat el nombre d’escales de creuers amb Barcelona com a port base. Aquesta tipologia de creuers -que és el segment que més beneficis aporta a la ciutat- ha registrat un rècord i ja suposa el 83% de les escales.
Aquest increment, que suposa un augment de més de 20 punts percentuals en la darrera dècada i confirma l’èxit de l’estratègia del Port per consolidar el seu lideratge com a port base per a creuers. De fet, el primer semestre de 2024 el Port de Barcelona ha registrat un descens en el nombre d’escales de creuers d’un 6,6% fins a sumar-ne un total de 323. Això s’ha degut, essencialment, a la caiguda de les escales dels creuers en règim de trànsit, que s’han reduït en un 32,5%.
“El model Barcelona de creuers ha fet un salt rellevant aquest primer semestre, ja que s’ha incrementat significativament el pes del creuer de port base respecte al de trànsit. Alhora que s’han reduït les escales en termes globals, s’han incrementat les de vaixells d’alta gamma (Premium i Luxury) fins al 37% del global”, ha exposat Salvadó.
El Port, en transformació
Fora de l’activitat concreta el tràfic de mercaderies i el trànsit de passatges, el primer semestre també ha estat intens per a la infraestructura barcelonina, ja que es troba immers en un procés de transformació per avançar-se als canvis que es comencen a veure en el sector logístic i del trànsit marítim i moltes de les accions que s’han impulsat han donat els seus primers fruits aquest primer semestre.
En matèria d’innovació, el BlueTechPort i la Fundació BCN Port Innovation han demostrat el seu potencial i han rebut un nou impuls, especialment amb la creació del futur BlueTechPort als tinglados de Sant Bertran. Al setembre ja acolliran un espai de 1.500 metres per a start-ups i en un futur es transformarà en un hub de 25.000 metres quadrats per a empreses, institucions i centres de coneixement relacionats amb l’Economia Blava. També en aquest àmbit, ha entrat en funcionament la xara 5G desplegada de la mà d’Orange, un projecte pioner que permetrà implementar nombroses innovacions tecnològiques al Port de Barcelona.
La sostenibilitat també ha estat un dels àmbits que ha rebut més impuls durant aquest 2024, amb l’entrada en funcionament del primer OPS del Port de Barcelona a la terminal BEST, el primer en una terminal de contenidors del Mediterrani, i les passes endavant fetes en el desplegament de la xarxa de mitja tensió que subministrarà electricitat a la resta dels futurs OPS del Port de Barcelona. Pel que fa a la generació d’energia verda, s’ha completat el desplegament de la coberta fotovoltaica a la nau de Decathlon, la primera peça del futur megaparc fotovoltaic sobre coberta més gran d’Europa.
Finalment, el Port Vell també ha viscut la seva transformació particular. A les portes d’acollir la Copa Amèrica, els ciutadans de Barcelona han vist com s’obrien nous espais com la nova Llotja de Pescadors, els tinglados del moll Oriental o la rambla del Trencaones, alhora que s’han posat en marxa nous serveis com el Bus Nautic que uneix el moll de Drassanes amb el moll de Llevant.
