La dreta espanyola i les seves potes empresarials van sortir coordinades de l’apagada elèctrica del 28 d’abril. Poques hores després que es recuperés la xarxa energètica al conjunt de l’Estat, el líder de l’oposició i president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va dedicar les seves primeres declaracions a una batalla històrica dels conservadors que semblava perduda fa temps: les nuclears. Contundent, com és usual, contra l’executiu de Pedro Sánchez, el gallec va exigir “rectificar” el tancament dels reactors previst per al període 2030-2035, com a part de la transició energètica espanyola. Per a Feijóo, el focus en l’eòlica i la fotovoltaica com a motors principals del mix energètic espanyol era “un absolut disbarat elevat a l’enèsima potència”. Un mes i escaig després, aquelles declaracions -compartides, entre altres, pel president de la CEOE, Antonio Garamendi, o el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre-, proven d’esdevenir llei, amb l’admesa a tràmit al Congrés dels Diputats d’un projecte del PP per, precisament, allargar la vida de les centrals que seran sentenciades l’any 2030: Ascó I, Almaraz I i II i Cofrents. Amb els vots a favor de Vox i l’abstenció de Junts per Catalunya, els conservadors espanyols busquen complementar el canvi de model elèctric amb una energia que consideren “neta i verda”. L’ofensiva popular xoca amb les tesis d’experts energètics i agrupacions ecologistes. “El sistema elèctric del futur serà bo perquè no serà nuclear“, assegura l’empresari i expresident de la Comissió d’Energia de Pimec, Joan Vila.
Per a Vila, el retorn de les nuclears al projecte energètic de l’Estat per a les pròximes dècades és “una qüestió purament ideològica”, sense fonament material. “És una parida, de nens petits”, arriba a etzibar. A parer seu, de fet, mantenir amb vida els reactors serà més un problema que una ajuda a mitjà termini. “Les nuclears i les renovables són, arribats a cert punt, incompatibles, perquè totes dues necessiten anar acompanyades de generació gestionable, i la nuclear no ho és”, reflexiona el que fora director general de la paperera gironina LC Paper. És a dir, la lentitud de la gestió dels reactors nuclears -difícils d’apagar, i encara més difícils d’encendre i reincorporar a la xarxa- provoca antisinergies amb les renovables, que exigeixen un marge elèctric al seu costat, que es pugui retirar quan estigui entrant molta generació i recuperar quan calgui potència. Un rol que correspon, per exemple, al cicle combinat d’hidrocarburs, o a l’energia hidràulica. En aquest sentit, l’exrepresentant patronal reivindica mantenir una presència suficient d’aquests cicles combinats que serveixen de coixí per a l’eòlica i la fotovoltaica. “El dia de l’apagada, la generació gestionable a l’Estat era del 23%, mentre que els dies anteriors era del 33%”, rememora. És a dir, el forat aquella jornada va venir pels cicles combinats, i no per la manca de nuclears.
En un sentit similar s’expressa l’expert en renovables i exgerent de l’associació EolicCat, Jaume Morron, que recorda que la nuclear “no ha solucionat res” després de l’apagada. “No va ajudar a recuperar el sistema. De fet, va trigar dues setmanes ben bones a reincorporar-se a la xarxa”, sosté. De fet, segons les dades de Red Eléctrica, Catalunya està sobrevivint les darreres setmanes amb una aportació nuclear d’un terç de la seva capacitat total. El reactor d’Ascó 1 s’acaba de reconnectar després de solucionar una fuita al circuit primari, mentre que Ascó 2 es troba enmig d’un procés de manteniment i recàrrega de combustible. “Només entren 1.000 MW dels 3.000 que tenim, i se n’ha anat la llum al país? No”, sentencia Morrón. En aquest sentit, nega els arguments que han posat sobre la taula els partits catalans al Congrés dels Diputats, que pateixen per la seguretat energètica al Principat tan bon punt s’apaguin les tres centrals actives. Per a Vila, de fet, els dos reactors d’Ascó i el de Vandellòs suposen, ara per ara, una càrrega per al projecte energètic català renovable. “És un peix que es mossega la cua: com que tenim la nuclear, no fem els deures. No és cert que necessitem la nuclear a llarg termini”, afegeix l’empresari. Morron hi està d’acord: “deixar oberts els reactors és la millor manera d’evitar que Catalunya faci la transició energètica”.
Pressions “ideològiques” i empresarials
A més del seu mal encaix en el mix energètic al qual aspira Catalunya, la nuclear pateix un problema de costos. És, recorden els experts, molt més cara que la producció renovable. Un informe de la consultora PriceWaterhouseCooper situa el cost de la producció nuclear a tocar dels 70 euros el mw/h, “similar al que té França; potser fins i tot una mica més car perquè la xarxa allà està més optimitzada”, postil·la Morron. Per contra, la generació eòlica costa entre 40 i 45 euros i la fotovoltaica, entre 30 i 35. “Els consumidors no tenen per què pagar 70 euros el MWh per mantenir el negoci d’aquestes empreses”, argumenta l’exgerent d’EolicCat, que retreu al sector nuclear “no haver estat capaces d’oferir un preu competitiu 71 anys després de començar a operar”. De fet, sosté que els nous projectes de reactors “només són viables allà on se subvencionen”, com a la Xina, a Rússia, a la mateixa França o al Regne Unit, que prepara dos noves centrals participades al 80% per l’estat. “Serà la mateixa economia la que expulsi la nuclear, perquè no és viable”, resol.
En aquest sentit, Vila atribueix el retorn del discurs pronuclear a “la pressió del lobby elèctric” per sostenir el seu negoci més temps i, a més, fer-lo menys barat, reduint els costos de gestió dels residus nuclears pactats amb l’empresa pública Enresa. Les companyies energètiques titulars dels reactors espanyols són Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP, un teixit corporatiu que “no voldrà mantenir el servei si no és rendible. Si no guanyen diners, les voldran tancar”, subratlla Morron. Per a l’expert, seria “inadmissible” que l’ens públic permetés reduir el preu de la gestió de residus, en tant que “tothom ha de fer-se càrrec de les externalitats que genera la seva activitat”. En el mateix sentit apunten diverses organitzacions ecologistes, com ara Greenpeace, que titllen la dreta espanyola de “partits aliats de les grans elèctriques”. “Ha de valdre el principi de qui contamina, paga, i els costos de l’allargament i dels residus els han de pagar les empreses propietàries, i no els usuaris o els contribuents”, raona Francisco del Pozo, responsable de la campanya contra l’energia nuclear de l’entitat ecologista. En un comunicat, a més, alerten que la proposta del PP “obre la porta a gastar una milionada per salvar el ruïnós sector nuclear”.
Bateries per a Catalunya
Amb tot, tant els experts consultats com les entitats ecologistes esperen que el projecte de llei no tingui recorregut. “Desitjo que els set diputats de Junts, quan arribi el moment, sospesin millor el seu vot”, reclama Morron. Per a Vila, la posició dels independentistes és un problema territorial: els ajuntaments pròxims a les centrals, molts d’ells amb majoria juntaire, volen conservar els rendiments que generen les centrals per al municipi. “Hi ha interessos polítics interns a certes àrees, però el govern espanyol ha de prioritzar l’interès comú”, declara l’empresari. En aquest sentit, el conjunt del sector reclama aprofundir l’expansió de les energies renovables a Catalunya, així com de la infraestructura de connexió i emmagatzematge necessària per fer la xarxa sostenible. Morron lloa el decret 12/2025, aprovat ara fa dues setmanes, que pretén “augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya”. En ell, el Govern atorga als projectes de renovables el caràcter d’interès públic superior, fet que els fa prevaldre per sobre d’altres qüestions quan existeixin “interessos contraposats”.
Es tracta d’una adaptació d’un reglament europeu del 2022, que sosté que els projectes de renovables han de tenir més prioritat que altres interessos públics i, per tant, aquests s’han d’adaptar a la necessitat de les plantes. El decret ha estat molt criticat, per exemple, per la pagesia, que retreu que situï la generació verda per sobre de l’interès de cultiu de les terres a on s’ha de situar. “No ens enganyem, els pagesos necessiten el terreny per als purins, no per a cultivar aliments”, rebla l’exgerent d’EolicCat. Vila, per la seva banda, és menys optimista. La norma -que encara s’ha de convalidar al Parlament-, deixa marge perquè les iniciatives renovables encara xoquin amb la burocràcia municipal, sovint tan problemàtica com el control de la Generalitat. “El decret és molt maco, però a veure com ho posem en pràctica”, ironitza.
