El Govern ha anunciat l’autorització a 110 projectes d’energies renovables –tant d’eòlica com de fotovoltaica– amb una potència acumulada de 1.600 MW, més de la meitat de l’objectiu per a la legislatura que s’elevava fins als 3.000 megawatts. Així ho han comunicat el president, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en una compareixença posterior a una reunió que s’ha celebrat a Palau amb els principals actors empresarials del sector. L’anunci s’ha fet en el segon aniversari de l’aprovació del decret de renovables, una norma que venia a capgirar prop d’una dècada de paràlisi en la implementació d’energies netes al territori que ha deixat Catalunya molt lluny dels objectius europeus de transició ecològica. Del conjunt de projectes aprovats, la majoria, segons ha exposat Aragonès, corresponen a instal·lacions fotovoltaiques.
Segons l’executiu, la decisió “comença el camí” cap al compliment dels objectius marcats pel PROENCAT, el pla energètic de Catalunya. En línia amb les directrius comunitàries, el país aspira a tancar la dècada amb un 50% de la seva energia provinent de fonts renovables; mentre que l’any 2050 la xifra hauria d’arribar al 100%. L’assoliment d’aquestes dues fites, segons el president, suposaria la creació de 188.000 llocs de treball especialitzats en només set anys.
Per arribar a aquests llindars, Mascort ha subratllat l’aposta pels parcs de fins a cinc megawatts, tot i que la Generalitat té competència per tramitar instal·lacions de fins a 50. “Com més parcs de cinc megawatts instal·lem, menys oportunitats tindrem que vinguin xarxes de fora a portar-nos energia”, ha advertit el conseller –en referència a les línies d’alta tensió des de l’Aragó que han aixecat polseguera social en els darrers mesos–. En aquest sentit, Mascort s’ha mostrat “escèptic” respecte del projecte de línia de molt alta tensió que havia d’unir Valmuel, a Terol, i Begues; en tant que dubta que assoleixi un resultat favorable per part d’un informe de biodiversitat.
Millora burocràtica
El principal factor que ha anat bloquejant la instal·lació de noves plantes fotovoltaiques i eòliques al país ha estat, segons ha lamentat el sector, la intensa burocràcia que havien de superar els titulars. En aquest sentit, Mascort ha reconegut que la normativa “encara té camí per millorar”, especialment en l’àmbit de l’autoconsum. “El primer gran objectiu era que l’administració fos capaç de fer la feina, i per això estem contents”, afegeix el conseller d’Acció Climàtica.
Celebració de l’autoconsum
El president de la Generalitat, a banda de l’aprovació de diversos grans parcs, ha celebrat l’avenç de les instal·lacions d’autoconsum a entorns privats a Catalunya. Segons Aragonès, el país ja compta amb 91.000 estructures d’aquesta mena, unes 78.000 més que el 2021. Mascort, per la seva banda, ha inclòs les instal·lacions pròpies entre les alternatives que impulsen la sobirania energètica del país, eliminant la dependència d’altres territoris.
Les empreses, descontentes
La presentació dels resultats s’ha produït després d’una reunió amb el conjunt dels actors vinculats amb el sector de les energies renovables. Entre ells, la patronal catalana de l’energia solar Unefcat ha celebrat la fi de la “sequera renovable” amb l’anunci d’aquests nous 1.600 MW durant els pròxims anys, si bé lamenta un pla que considera “insuficient”. “Queden moltes barreres per superar, com les limitacions de la xarxa per a grans projectes”, critica el portaveu Salvador Salat, tot recordant que “som tot just a l’inici de la reflexió i cal que el Govern continuï aprovant mesures per a accelerar”.
