El Govern segueix amb l’estratègia de fer grans propostes disruptives poques setmanes abans de les eleccions al Parlament. Aquest dijous l’objecte de la qüestió ha estat l’Aeroport de Prat i més concretament la seva possible ampliació i el model de governança. En aquest segon punt, l’executiu liderat per Esquerra Republicana proposa al govern espanyol que la Generalitat, totes les administracions afectades i la societat civil del país puguin participar del model de governança del Prat en un futur i que “estan oberts a qualsevol fórmula”. Tot i això, des del Departament de Territori apunten que des del seu punt de vista caldria que Catalunya tingués “preponderància” en aquesta nova gestió de la infraestructura i han posat sobre la taula la possibilitat de repetir un model com el de Rodalies. Això implicaria la creació d’una nova empresa, participada majoritàriament per la Generalitat on també participaria el govern espanyol i la resta d’administracions que es decidís encabir, com podrien ser els ajuntaments del voltant o una part de la societat civil.
Abans d’arribar a aquest punt, però caldria que des de Madrid es veiés amb bons ulls la proposta i es decidís començar a negociar aquest model que, a la pràctica, suposaria el traspàs de la gestió de l’Aeroport. En els últims anys el govern espanyol no ha volgut sentir a parlar de traspassar el Prat, és més les últimes actuacions al respecte han demostrat ser del tot unilaterals, com per exemple el canvi del nom oficial a Aeroport Josep Terradelles Barcelona-El Prat, que es va fer en un extraordinari Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona. Com a mesura de protecció, la Generalitat ja ha assegurat que estan oberts a qualsevol fórmula mentre el model de governança canviï. “Tenim diverses opcions sobre la taula i estem disposats a parlar-ho tot”, asseguren, amb l’objectiu que el Govern i Catalunya puguin “participar de les decisions”.
A propòsit d’això, cal recordar que el passat mes de febrer, el Parlament ja va demanar al Govern que es fes una proposta perquè el govern de l’estat traspassés la gestió del Prat a Catalunya. La demanada es va articular a través d’una moció presentada per Junts i transaccionada, en gran part, amb ERC, on els dos grups independentistes defensaven la “necessitat” que la Generalitat assumeixi la gestió de la infraestructura per tal que “guanyi capacitat i esdevingui un veritable aeroport amb interconnexions intercontinentals, tenint en compte els compromisos existents de preservació del medi natural” i revisant, “si cal” l’actual model de gestió de les pistes existents. La moció va comptar amb el suport de la CUP i els comuns, però no del PSC, que només es va posicionar a favor de l’impuls intercontinental.
Canvi en el funcionament de les pistes
El gruix de la nova proposta del Govern, però, va dirigit al canvi en el funcionament de les pistes de l’aeroport. Si finalment s’accepta aquesta proposta, les dues pistes principals passarien a ser completament independents durant quatre hores al dia, de 10 a 14, durant els mesos el juliol i l’agost. L’objectiu d’aquest canvi és per fer més eficient l’aeroport barceloní i que no col·lapsi durant el període de més afluència de viatgers a Barcelona. La mesura permetria augmentar la capacitat actual de 78 vols per hora als 90, la qual cosa suposaria arribar al màxim de la capacitat prevista en la declaració d’impacte ambiental de l’aeroport. Això també provocaria guanyar uns 12 slots per hora cada dia diàriament el que suposa uns 2.880 slots al cap dels 2 mesos en els quals s’implementaria la mesura.
Per tal de fer aquest canvi en l’operativa, el Govern defensa que en un inici l’aeroport ja estava dissenyat per operar sempre amb les dues pistes independents, però que l’any 2006 es va decidir segregar-les per limitar les molèsties sonores als veïns de Gavà i Castelldefels. Ara bé, aquell acord explicava clarament que això s’allargaria fins que l’operativa ho permetés, un fet que no es donarà durant aquestes quatre hores dels mesos estiuencs, ja que coincideix amb la necessitat d’enlairar per la pista llarga, que actualment només s’utilitza per aterratges. En aquest sentit, des de l’Executiu recorden que si Barcelona vol més vols intercontinentals de qualitat la gestió actual de les pistes ho frena considerablement, especialment a l’estiu i en unes hores del dia concretes.
De fet, des de Territori expliquen que el conflicte amb la llargada de la pista només es dona en una quantitat molt petita dels avions i en unes condicions concretes. Per exemple, durant la temporada d’hivern només hi ha, com a molt, un vol amb aquestes condicions al dia, pel que no cal, en absolut, canviar les condicions de les pistes. En canvi, a l’estiu és quan arriben els problemes perquè hi ha fins a set operacions al dia d’aquest tipus, que estan concentrades a les primeres hores del matí, un fet que sí que limita l’operativa. Tot i aquests problemes, cal destacar que si tot segueix pel mateix camí, en un futur no massa llunyà, els avions cada cop necessitaran menys espai per poder enlairar-se, pel que aquesta decisió es podria revertir tot i que augmentés el nombre total de vols a Barcelona. Un dels motius pels quals el Govern ha fet aquesta proposta i s’ha mostrat en contra de la d’AENA, que implica allargar la pista i afectar la Ricarda i tot l’ecosistema del voltant.
“Sense perdre ni un sol euro”
Per altra banda, el Govern també ha proposat que els 262 milions destinats a l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport canviin de destí i s’inverteixin en la insonorització dels habitatges de Gavà i Castelldefels. Amb l’ús puntual de dues pistes independents al juliol i agost de 10 h a 14 h, la xifra d’habitatges afectats per sorolls (més de 55 dB) serien el doble, és a dir, 1.601 (3.692 persones) davant els 829 de la configuració actual (1.822 persones).
La mitigació del soroll abordaria un vessant des de l’àmbit aeroportuari, amb un redisseny de les trajectòries i aproximacions i una millor política tarifària per a les accions menys contaminants, però també des del residencial, amb la insonorització dels habitatges, compensacions econòmiques o fins i tot compres d’habitatges. Segons la Generalitat, Aena ja ha fet actuacions semblants a l’aeroport de Barajas i, per tant, no els seria una actuació nova. Amb tot, l’aeroport del Prat es mantindria com un “aeroport privilegiat” pel poc impacte acústic i seguiria sent un dels més “silenciosos” si es compara amb d’altres de la resta de l’Estat i d’Europa, segons Territori.
ERC i PSC exhibeixen les primeres discrepàncies
Les primeres discrepàncies entre les diferents formacions i governs no han trigat a arribar, especialment entre ERC i el PSC. El primer a pronunciar-se ha estat el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que ha assegurat que la proposta “no és seriosa”. En una entrevista al Cafè d’Idees de La 2, l’exalcalde de Barcelona ha afirmat que és un invent “per fer veure que està pel desenvolupament de la infraestructura” i ha assegurat que l’executiu català “és incapaç de prendre decisions estratègiques valentes pel futur de Catalunya”. Per altra banda, el ministre de Transports, Óscar Puente, també hi ha ficat cullerada, assegurant -en una entrevista a Catalunya Ràdio- que la proposta de la Generalitat “vulnera un acord previ existent” entre els dos governs que “el que feia era precisament impedir que es prengués aquest tipus de decisió”. Per últim, el candidat del PSC al 12-M, Salvador Illa, ha assegurat que és del tot inviable la proposta. “Hi va haver un acord important amb els veïns per reduir els danys acústics i això s’ha de respectar. Ha de ser un dels punts de partida de les solucions que es proposin per ampliar la capacitat de l’aeroport”, ha defensat en una entrevista a Ràdio Estel.
Des d’ERC, la portaveu nacional, Raquel Sans, ha acusat el ministre Puente de prioritzar “els interessos d’uns pocs” en rebutjar la proposta del Govern. “Prioritza els interessos d’uns privilegiats que van construir xalets amb piscina en el moment en què l’Aeroport ja estava en funcionament”, ha criticat Sans en declaracions aquest dijous. La republicana ha sostingut que els republicans defensen el medi ambient.
2 
