MónEconomia
Enlairar-se des del mar: la nova proposta per ampliar l’aeroport del Prat
  • CA

L’aeroport de Barcelona podria tenir una pista d’enlairament marítima pels vols intercontinentals. Aquesta és la proposta que han anunciat un grup d’experts que asseguren poder construir una pista al mig del mar, a 1.500 metres de la costa i a l’alçada suficient per no interferir en l’onatge de la costa barcelonina. Amb tot, doncs, una proposta que amb una inversió similar a altres ja presentades -d’uns 2.200 milions d’euros- aparentment hauria de convertir-se en la millor opció i que -segons els experts- ja està sent valorada per la Generalitat. “Volem una pista llarga per modernitzar i connectar Barcelona amb el món”, explica Joaquim Coello, enginyer i impulsor de la proposta de la pista marítima.

L’aeroport del Prat no disposa de dues pistes de 3.500 metres necessàries per operar vols intercontinentals amb normalitat. “Si no hi ha prou distància, l’avió no té prou velocitat i no pot enlairar-se”, assegura l’enginyer. D’altra banda, també cal tenir en compte que la pista que s’utilitza per a aquests casos és la pista Muntanya de l’aeroport -que sí que té la llargada necessària-. Tot i això, passa per sobre els pobles de Gavà i Castelldefels. Aquest efecte sonor negatiu en les poblacions és el que fa que no hi hagi més vols intercontinentals. “L’aeroport de Barcelona no és un hub, no és un centre de connexions”, lamenta Coello. És per això que els experts asseguren haver trobat la solució de mínim impacte mediambiental i de màxima rendibilitat de les infraestructures.

Durant la presentació d’aquesta nova proposta aquest dimarts al Col·legi d’Economistes, Andreu Mas Colell ha remarcat que “l’única voluntat és trobar una solució”. Ell mateix, també impulsor de la proposta, ha reconegut que hi ha una clara necessitat de millora de les infraestructures per aconseguir arribar a connectar la capital catalana amb el món. Mas Colell també ha carregat contra el pla que va presentar AENA -que ja va ser descartat pel govern català- i ha mencionat que “la proposta d’AENA és un pedaç, no una solució”. És per això que l’economista ha fet èmfasi en la necessitat d’entrar en contacte amb la Generalitat i que sigui l’administració pública la impulsora d’aquesta proposta. “Ja hem presentat la proposta al Govern i aquesta mateixa setmana ens trobarem amb Junts i el PSC per explicar-la”, ha explicat Coello.

Un impacte medi ambiental “menor”

El projecte de la nova pista marítima ha estat descrit pels mateixos impulsors com a disruptiu. El funcionament d’aquesta infraestructura seria el mateix que qualsevol pista terrestre, amb la diferència que aquesta està suspesa sobre uns pivots de ciment. “En cap cas és una illa artificial sinó una estructura de pivots”, ha explicat Fernando Hermosilla, enginyer de Ponts i Camins. Així doncs, la infraestructura que proposen els experts tindria una llargada de 3.500 metres -el necessari perquè s’enlairi un avió de vols intercontinentals-.

Pel que fa a la distància amb el mar, se suposa que estarà col·locada a 10 metres. “Aquesta xifra és orientativa, però hem calculat que en situacions excepcionals les onades del litoral barceloní no passen de 10 metres”, ha descrit l’enginyer de Ponts i Camins. Fent referència al terreny on s’haurien d’aixecar els pivots, Eduardo Alonso, catedràtic de Mecànica del Sòl de la UPC ha remarcat que les argiles del fons marí no són gaire estables, però el subsol sí. “Estaríem parlant de pivots d’uns 80 metres de llargada”, ha dit Alonso. El gruix de la pista seria d’uns tres metres aproximadament, el que els experts asseguren que és una mesura que no perjudica la imatge visual del litoral barceloní.

Els responsables de la proposta de la pista marina de l'aeroport del Prat, aquest dimarts a Barcelona / ACN
Els responsables de la proposta de la pista marina de l’aeroport del Prat, aquest dimarts a Barcelona / ACN

L’impacte mediambiental d’aquesta proposta es pot considerar menor del que proposava AENA. L’allargament de la pista Mar de l’aeroport barceloní implicava desfer-se de part de la Ricarda, un dels parcs naturals del delta del Llobregat. Amb la iniciativa que presenten el grup privat d’experts no s’hauria de prescindir de la Ricarda, però hi hauria altres implicacions ambientals, com per exemple els problemes d’erosió de la costa o els canvis d’onatge al litoral barceloní. Tot i això, Joandomènec Ros, ecòleg expresident de l’Institut d’Estudis Catalans ha assegurat que “no és una proposta tancada i, per tant, s’ha de projectar de manera més profunda”. Pel que fa a l’afectació a les persones, els experts també han mencionat que el soroll que produiria aquesta pista a 1.500 metres de la costa seria pràcticament nul. A part, que la construcció d’aquesta infraestructura es reduiria a la meitat, per tant, la mobilització de materials i construcció només duraria quatre anys, mentre que les altres propostes descartades pel govern parlaven de prolongaments de fins a una dècada.

Com a proposta complementària a la disruptiva pista marítima, els experts han presentat també un pla per intentar aprofitar les infraestructures aeroportuàries que ja existeixen a Catalunya, és a dir, l’aeroport de Girona i de Reus. Ambdues instal·lacions estan capacitades per rebre passatgers i, per tant, segons ha comentat els mateixos experts, se’ls podria derivar part del tràfic de passatgers. En concret, han parlat d’uns 10 milions de persones aproximadament. Tot i això, aquest servei s’hauria de complementar amb llançadores que et portessin al centre de Barcelona en uns 35 minuts. “Les grans ciutats europees ja tenen diferents aeroports a on volar”, ha reflexionat Mas Colell.

Una idea fora de la comissió de Foment

Les divergències entre els diferents actors que han de decidir sobre el futur de l’aeroport de Barcelona continuen vigents d’ençà que AENA va proposar la primera ampliació. De fet, tant l’Ajuntament de Barcelona com el mateix govern català van acabar per descartar la proposta de l’operador aeroportuari pel seu impacte no només en el medi ambient sinó en les persones dels pobles propers a la infraestructura. Tot i això, la discussió es va reobrir quan Foment del Treball va crear una comissió per plantejar alternatives, al·legant que l’ampliació del Prat era necessària. A més, la gota que va fer vessar el got fou les exigències del PSC per donar suport als pressupostos del govern d’enguany, ja que un dels punts que plantejaven era continuar debatent sobre el futur de l’aeroport. Però, en cap dels dos casos han estat implicats aquest grup d’experts que asseguren “no és una proposta que hàgim posat sobre la taula a Foment del Treball”, ha dit Coello, qui també forma part de la comissió de la patronal.

Davant de la manca de decisió governamental, els experts han remarcat que és moment d’intentar buscar alternatives per protegir el medi ambient, però també modernitzar les infraestructures catalanes per obrir-nos al món. D’aquesta manera han deixat anar la proposta de la pista marítima de l’aeroport de Barcelona, però han assegurat que no ha de ser la única opció, perquè segons l’economista Joaquim Coello, no ens queda massa temps. “Si no trobem una solució, en 10 anys ja no hi haurà espai per una ampliació i haurem de construir un nou aeroport, que costarà al voltant de 10.000 milions d’euros”, ha advertit.

Més notícies
Notícia: La crisi aeroportuària, el llegat de la pandèmia
Comparteix
La falta de personal i la precarietat laboral converteixen els aeroports en caus de retards, cancel·lacions i mal servei
Notícia: El Prat ja frega les xifres de viatgers d’abans de la pandèmia
Comparteix
L'aeroport barceloní registra a l'octubre 4,2 milions d'usuaris, un 9,7% menys que abans de la pandèmia
Notícia: Pimec planteja un canvi en la gestió de les pistes del Prat per no afectar la Ricarda
Comparteix
Pimec reclama que el Prat tingui una major i millor connexió transoceànica i internacional per esdevenir un hub
Notícia: El Prat ja programa més seients que abans de la pandèmia
Comparteix
Les aerolínies que operen a l'aeròdrom barceloní preveuen moure 21,6 milions de passatgers a l'hivern, un 2,8% més que el 2019, només per darrere de Madrid-Barajas

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pep a febrer 14, 2023 | 21:15
    Pep febrer 14, 2023 | 21:15
    Quan us diguin que heu de reciclar porta a porta i no malgastar aigua enrecordeuvos de que els que us ho han dit també invertiran bilions d´euros ampliant l´aeroport per a que hi hagi més avions enlloc de promocionar el tren.
  2. Icona del comentari de: Ricard a febrer 15, 2023 | 08:20
    Ricard febrer 15, 2023 | 08:20
    Quanta improvisació i superficialitat!
  3. Icona del comentari de: finselscollons a febrer 15, 2023 | 08:26
    finselscollons febrer 15, 2023 | 08:26
    hi ha sequera, hi ha pobresa, la inflació disparada, sous miserables... i es gasten els diners en una merda de pista que quedarà inundada? ja és hora de començar a penjar gent.... no?
  4. Icona del comentari de: JordiP a febrer 15, 2023 | 10:01
    JordiP febrer 15, 2023 | 10:01
    A veure. Si el principal motiu de la no asignació de vols intercontinentals a Barcelona és les molèsties que l'enlairament d'avions produeix als habitants de Gavà-Mar, em sembla una autèntica burrada gastar tal indecent quantitat de milions en una pista-piràmide de Keops mar endins. Molt més barat i senzill seria expropiar generosament els gava-marenses i perllongar la pista cap el sudoest. Després de tot, els adquirents d'una casa a Gavà-Mar es van aprofitar del preu contingut de les torres de la zona degut a la freqüència amb que els avions els sobrevolaven, oi? Doncs ... A lo pràctic.
  5. Icona del comentari de: JordiP a febrer 15, 2023 | 10:15
    JordiP febrer 15, 2023 | 10:15
    La pista de l'antic aeroport de Hong-Kong era com un moll que s'estendia mar endins perpendicularment a la costa. El sentit d'enlairament i aterratge era sempre de terra a mar. No recordo haver vist mai un avió baixant o pujant en sentit mar-terra. Sobre tot l'aterratge feia una mica de respecte: l'avió havia de baixar (de fet, deixar-se caure) a la pista atravessant sobre un barri d'edificis força alts i una àmplia avenida-autopista amb molt de trànsit. El risc de passar-se de velocitat i caure al mar era elevat. Un cop, al'hora d'aterrar, un veí (a la finestra) es va posar a cridar, estorat, que anavem retardats i que cauriem a l'aigua. Tenia raó: com si l'hagués sentit, el pilot va apretar el gas i va abortar la maniobra; l'aparell, tremolant, va sobrevolar la pista, es va elevar ruidosament i va reanudar l'aproximació. El veí (canadenc) em va explicar que com a guia de turisme anava a Hong-Kong molt sovint i coneixia molt bé els perills de l'aeroport. De fet, cap l'any 90 o 95, un avió de Catay Airlines va acabar-se la pista i va caure al mar. No recordo que n'hi hagués baixes.
  6. Icona del comentari de: JordiP a febrer 15, 2023 | 10:25
    JordiP febrer 15, 2023 | 10:25
    Ara Hong-Kong disposa d'un nou aeroport fora de la ciutat, en una illa propera, però ja no és el mateix. Està unit al continent per una autovía, amb túnels, ponts i tota la pesca. Luxós i espectacular, no té ni la pintoresca pàtina de l'antic ni la íntima proximitat a Kowloon i als transports a Victòria, ja sigui per ferry o túnel. En fí ... signe del temps. Això sí, l'illa que sustenta l'actual aeroport és totalment natural, si bé ha sofert enormes moviments de terra i ha precisat una gigantina inversió en les comunicacions. També s'ha hagut d'expropiar molta gent i arrassar una bona franja de ciutat. No sé quina evolució està seguint la situació política, social i fabril de la ex-colònia en mans dels hereders de Mao. De moment, una neboda de la meva dona havía de fer un Erasmus allà i li ho han suprimit per precaució davant els disturbis polítics. L'han enviat a Tai-Pei.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa