Més de mil cinc-cents empresaris i tres presidents autonòmics de tot l’arc mediterrani espanyol s’han ajuntat a Barcelona per exigir la finalització del corredor mediterrani. Somriures i bones cares i fins i tot una entrevista amb la ministra de transports espanyola hem vist en un acte empresarial que ja s’ha convertit en una mena de ritual folklòric que s’ha demostrat del tot ineficaç. Quan has d’organitzar sis actes per exigir el corredor vol dir no tens tant poder de convicció ni de pressió a Madrid com et penses. En definitiva, l’acte ha servit perquè l’empresariat mediterrani celebri de forma desmesurada el no tenir cap mena d’influència a Madrid.
Tot i que l’execució de l’exigència, que s’hauria de fer sempre amb el ganivet entre les dents i no pas amb un somriure amable, a ningú se li escapa que el corredor mediterrani seria clau per donar un impuls competitivitat econòmica de l’estat. Per defensar, i suposadament pressionar, el govern espanyol un seguit d’experts i economistes de primer nivell han anat desfilant per l’escenari, molts via telemàtica, per explicar les bondats més absolutes de la infraestructura que, si bé són certes, entre la pompositat dels focus d’un escenari enorme provoca que es converteixi en una reclamació vaga plena de llums. Lluny d’il·luminar el govern espanyol provocaran tot el contrari, l’enroc en la més absoluta indiferència.
Una llarga col·lecció d’evasives
El punt àlgid de l’acte empresarial ha estat l’entrevista a la ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, que s’ha dedicat a llançar evasives a les preguntes i reptes plantejats. En primer lloc, per intentar calmar les feres, perquè no negarem que acostar-se a l’acte era del tot incòmode, la ministra Sánchez ha recordat que la Unió Europea ha marcat com límit per tenir enllestida la infraestructura l’any 2030.
Per salvar la papereta del que és un retard més que evident la ministra ha defensat la “indiscutible” tasca del govern del PSOE des de la seva arribada l’any 2018. Per ajudar-se de dades, Sánchez ha assegurat que l’execució del corredor ja ronda el 60% afegint que el 2018 l’execució era només del 5% i més de la meitat del trajecte no estava ni tan sols planificat. Com a nous fascicles del corredor, Sánchez ha recordat que en menys d’un mes l’AVE arribarà a Múrcia i que a principis de l’any que ve hauria de ser una realitat el trajecte València-Castelló. Aquest últim tram inclourà també la connexió amb el port de Sagunt, on s’ha d’ubicar la fàbrica de bateries del grup Volkswagen.
Encara que cal recordar que l’any 2018 l’expresident espanyol Mariano Rajoy, ja va inaugurar el tram València-Castelló del corredor mediterrani incloent el que se suposava que era una via ràpida. El que va resultar és que és una via que pràcticament no es fa servir. Alhora, el fet d’unir València amb Castelló, de moment no significa allargar el corredor mediterrani, sinó connectar Castelló amb Madrid via València. Al final, el punt crític de la part nord del corredor és la connexió entre Castelló i Tarragona amb alta velocitat, fins aleshores, i desgraciadament, el corredor seguirà sent una obra incompleta.
En acabar l’entrevista s’ha fet evident la incomoditat de la ministra quan ha regalat a la presentadora de l’acte un codi QR on es detallen totes les obres que actualment s’estan duent a terme. A tot això ha afegit que un cop acabin totes les obres que estan en execució el corredor mediterrani ja comptarà amb 1.300 quilòmetres de via hàbils, encara que no ha precisat si per passatgers o mercaderies o totes dues. Com a contrapartida els empresaris han regalat a la ministra un tros de via de joguina assegurant que el corredor s’està construint per fascicles.
No es pot esperar més
El principal impulsor de l’acte empresarial ha estat Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i expresident del Reial Madrid, que poc abans d’entrar a l’acte carregat contra el govern espanyol preguntant-se com és possible que el corredor no avança al ritme que hauria, si bé sí que ha hagut d’admetre que alguns avenços sí que hi ha. En aquesta línia ha lamentat que la segona ciutat més gran de l’Estat, Barcelona, i la tercera, València, no estiguin connectades directament per l’alta velocitat, ja que actualment és necessari passar obligatòriament per Madrid.
Per contra, Boluda, ha celebrat enèrgicament la unitat empresarial aconseguida per a demanar, una vegada més, i ja en son sis, que es posi fil a l’agulla a la construcció del corredor. A més, ha recordat que “no hi ha força política al país que no hagi manifestat el seu compromís amb el Corredor”, el problema acostuma a ser que públicament és complicat negar-se a una infraestructura que Europa ha marcat com a prioritària i obligatòria. Segurament aquest sí rotund assegurant davant dels micròfons es converteix en un no encara més rotund quan es tanquen les portes. Un retard tan evident no s’explica d’una altra manera, però la solució no és ritualitzar una petició que s’ha demostrat del tot estèril fins i tot amb evasives per part del govern espanyol en viu i en directe.
1 
