Ningú nega que el corredor mediterrani sigui una infraestructura clau per a l’economia catalana. Ara bé, els mateixos agents també asseguren que la fórmula ideada per executar i fer realitat la macroinfraestructura és, com a mínim, deficient. Aquesta opinió es veu, perfectament, a la zona del Camp de Tarragona on ja fa anys que reclamen que es replantegi la idea inicial, ja que fins ara està provocant un gran perjudici per als nuclis urbans i pobles de la zona. El conflicte principal que viuen és el fet que tant els trens de Rodalies com els de mercaderies circulen tots, absolutament tots, per les mateixes vies creades i ideades durant el segle XIX que, alhora, per casualitat, creuen la immensa majoria dels municipis, com són els casos de Vila-seca, Torredembarra, Tarragona o Altafulla.
Aquest fet provoca greus inconvenients per aquests municipis que són literalment travessats per aquesta via i ja fa anys que reclamen que els trens de mercaderies siguin reubicats i s’allunyin del centre dels municipis. De fet, els alcaldes de Vila-seca i Torredembarra, Pere Segura i Vale Pino, asseguren a Món Economia que el pas d’aquests trens -un 20% dels quals porten mercaderies perilloses- generen “alarma” i sensació de perill i d’inseguretat a la població i “trinxen el municipi”. Al final demanen a les administracions superiors, Generalitat i govern espanyol, que busquin una alternativa viable d’una vegada per totes per a tots els municipis.
Tot i aquest gran conflicte, Pino celebra que, d’una vegada per totes, sembla que Madrid els està escoltant i ja ha posat en marxa un estudi de viabilitat per traslladar les mercaderies a l’interior. Alhora, remarca que ja s’han presentat una quinzena d’alternatives a via actual, encara que estan “molt verdes” i encara cal desenvolupar-les. El que sí que insisteix és que “les mercaderies no poden anar per la costa” i cal que tothom es posi d’acord per trobar la millor alternativa.
Per la seva part, Segura afirma que el sistema de vies actual és “una aberració” i reclama que s’estructuri el trànsit ferroviari perquè la proposta actual “és inassumible” per a Vila-seca. Cal apuntar, a més, que just al municipi és on es produeix la unió dels dos ramals del corredor mediterrani, un fet que suposa un enorme trànsit que s’ha de sumar al provinent del complex petroquímic, que també passa actualment pel bell mig del poble. Per això mateix, Segura assegura que s’ha creat “un nus que trinxa el municipi” i que és per això que és més que urgent que s’estudiïn alternatives per evitar aquests conflictes.
Per la seva banda, des de la plataforma Mercaderies per l’Interior, Eugeni Sedano, lamenta que Adif estigui trigant massa a l’hora de redactar l’informe de viabilitat, ja que s’hauria d’haver acabat, però tot just ara s’ha presentat la tercera de les cinc parts que tindrà finalment. És per això que considera que el Ministeri de Transports no s’ho pren seriosament i realment no té gens de ganes de voler desviar les mercaderies. Tot i això, Sedano confia que el canvi de paradigma acabarà arribat tard o d’hora, ja que tots els municipis de la zona hi estan a favor.
Conflictes urbanístics
A més de la sensació de perillositat l’estat actual de la infraestructura també comporta conflictes urbanístics, ja que una instrucció de la Generalitat impedeix la construcció a menys de 150 metres si per aquesta s’hi traslladen mercaderies perilloses amb l’objectiu d’evitar situacions de perill. Ara bé, com que la via actual del tren creua els municipis hi ha milers de persones que resideixen en aquesta zona de perill, un fet que comporta encara més alarma social i dificulta la via als plans urbanístics dels municipis.
Sobre aquesta normativa, Segura considera que hi ha un “excés de normativització” a Catalunya, ja que si es comparen amb la d’altres territoris europeus i espanyols, aquí és l’únic on està vigent. Alhora, l’alcalde de Vila-seca es pregunta per què si és tan perillós viure al costat d’aquest tipus de vies, perquè s’ha permès que passin pel mig dels pobles i no s’ha buscat abans una solució que no comporti posar en perill als veïns.
Un altre dels problemes que comporta el sistema actual són les vibracions que provoquen els trens de mercaderies, que poden arribar a multiplicar per 10 les d’un comboi de Rodalies. En aquest sentit, Pino assegura que hi ha veïns de Torredembarra que viuen prop de les vies que pateixen greus alteracions en el seu dia a dia, especialment pel que fa al descans nocturn. Per altra banda, l’alcalde demana que es torni a posar en marxa un projecte per a col·locar bandes sonores per tal d’amortir el soroll i vibracions i millorar la vida dels ciutadans afectats.
Per altra banda, Sedano recorda que està en marxa un estudi d’Adif sobre vibracions, especialment a la zona de Tarragona, ja que la via podria afectar a l’amfiteatre romà, que està just al costat. Tot i això, cal apuntar que aquest estudi no s’acabarà fins que no s’instal·li el tercer fil, que encara no té data de finalització. Tot i això, alerta que tant les vibracions com els sorolls augmentaran moltíssim, ja que els trens de mercaderies de 750 metres poden arribar a superar els 90 decibels, un fet que afecta clarament la salut de les persones.
Propostes alternatives
Davant d’aquest gran problema per al Camp de Tarragona hi ha diverses alternatives per on podrien circular les mercaderies lluny dels nuclis urbans de la zona. Per un costat, el Ministeri està a punt de plantejar-se’n tres, mentre que Mercaderies per l’Interior proposa un escenari alternatiu. Des de la Plataforma han agafat totes les propostes del Ministeri i han plantejat una nova alternativa que les barreja totes per fer que el tràfic de mercaderies pel Camp de Tarragona sigui realment eficient. En aquest cas, els trens dels dos ramals del corredor -el central i el de la costa- s’unirien prop del polígon industrial de Constantí per acabar rodejant el polígon petroquímic sense entrar-hi i s’unirien a la via de l’AVE a Perafort. Amb aquesta proposta s’evitaria que les mercaderies passessin per nuclis urbans i que no fessin molta volta. Això faria més eficient la circulació dels combois. Mentre que els trens de Rodalies seguirien circulant per la via habitual, fent possible augmentar-ne la freqüència sense que arribés a col·lapsar la via.
Tot i això, els plans del ministeri són molt diferents. En la primera de les propostes es pretén que les mercaderies prenguin la connexió de Cambrils i agafin l’antiga via entre Reus i Roda de Berà, passant per Constantí i la Petroquímica. Aquesta proposta, però, no genera el consens necessari, ja que el polígon químic no vol que les mercaderies circulin pel mig de la infraestructura.
La segona proposta del Ministeri implica que les mercaderies facin una volta poc eficient pel Camp de Tarragona. En aquest cas els trens haurien de prendre la connexió de Cambrils i la de Reus i anar fins a Valls, agafant una línia de Rodalies viable, ja que hi circulen molt pocs trens al dia. Tot i això, la via hauria de patir alguna adaptació.
L’última proposta del Ministeri és encara més llarga, ja que els trens anirien fins a Picamoixons per agafar la vida de Rodalies de la segona proposta. Aquestes dues opcions tampoc acaben d’agradar al territori, ja que és realment poc eficient i també hauria de creuar nuclis urbans, com per exemple Valls, ja que la via creua part de la ciutat, o Alcover.
1 
