La Comissió Europea portarà l’Estat espanyol davant el TJUE per incompliments diversos de la normativa comunitària en matèria de l’espai ferroviari únic. Les noves normes de l’executiu europeu, vigents des del 2015, busquen “obrir” un entorn empresarial en mans del sector públic fins aleshores. L’Estat mostra encara escletxes legislatives en termes de llibertat comercial i aplicació de cànons a les operadores ferroviàries –especialment destacades en el cas de les noves empreses que van posar fi al monopoli de Renfe el 2021, com és el cas d’Ouigo o Iryo–. Segons la CE, Espanya “infringeix diverses disposicions” en el marc de la independència de gestió de l’administrador d’infraestructures, Adif en aquest cas; així com en la determinació de les taxes per ús i la “gestió de les empreses ferroviàries segons principis comercials”.
En un comunicat enviat aquest mateix dimecres, la Comissió apunta que “si bé l’Estat espanyol va modificar la legislació relativa a la determinació dels cànons per l’ús de la infraestructura en un sentit que podria complir els requisits, sembla que el nou sistema encara no està operatiu”. La normativa estatal, apunten des de l’executiu europeu, no contempla un calendari tancat perquè Adif apliqui definitivament els nous estàndards. Per tant, la no adopció de mesures relatives a aquestes taxes fan que “es considerin impostos de facto” incorporats als pressupostos, en tant que les empreses ferroviàries no tenen veu ni vot al respecte i “no els podran impugnar”, ja que formen part d’una llei.
Mancances clau
Més enllà de la manca d’estabilitat normativa en l’establiment dels cànons i recàrrecs per ús de les infraestructures, Brussel·les denuncia que l’Estat “no garanteix la independència dels consells d’administrador” de Renfe i Adif, en tant que el Ministeri de Transports els designa i tenen dret a la destitució dels seus membres; així com a establir les seves normatives internes. El ministeri dirigit per Raquel Sánchez, segons la CE, pot exercir “efectivament una influència decisiva en els acords del consell d’administració, també els relatius al preu dels bitllets” –uns acords que poden, com apuntava un recent informe de KPMG, no regir-se per objectius socials, ambientals o de competència oberta–.
Més enllà de les qüestions d’independència comercial, la CE denuncia que en la relació entre Estat i operadores d’infraestructures “manquen elements clau” per garantir la seva gestió d’acord amb criteris comercials. Per exemple, apunten les autoritats, no s’han establert indicadors i mesuraments de rendiment de l’eficiència del servei per informar la seva gestió.
Sistemes d’establiment de preus
En l’informe publicat per la consultora, que es va presentar el passat dimarts, es constata que Adif no ha establert mètodes de càlcul oberts i transparents per als recàrrecs afegits al cànon ferroviari, amb un efecte perniciós sobre el preu dels bitllets que en algunes línies –com ara l’Alta Velocitat entre Madrid i Barcelona– pot encarir-los per sobre dels 15 euros. En aquest sentit, l’empresa proposava l’elaboració d’anàlisi de mercat que donin compte dels diversos factors que marquen els objectius de la transició a la mobilitat col·lectiva, com ara criteris d’integració social o de sostenibilitat mediambiental; així com l’aplicació de sistemes de càlcul de les addicions similars als que ja operen amb èxit a mercats com el francès o l’italià.
3 
