El parc eòlic marí de Roses és un objecte de debat des del seu anunci. Per una banda, tenim la gent que continua defensant que cal conservar el medi del golf i que, per tant, no s’hi poden posar els molins. D’altra banda, ens trobem amb els defensors de les renovables, que asseguren que si la transició ja arriba tard, no s’hi poden posar més pedres. Finalment, l’estat espanyol ha donat el tret de sortida al concurs de determinar qui i com posarà els molins a Roses, però ho ha fet des del punt de vista econòmic, és a dir, no es tindran en compte els paràmetres d’impacte ambiental per adjudicar les obres. Una decisió que Acció Climàtica crítica i reconeix que cal que es rectifiqui, per no prioritzar el guany econòmic per davant del territori.
El departament que s’encarrega d’aquest projecte a Catalunya ha reblat aquest dimecres en contra de l’Estat i la decisió de no posar per davant els conflictes mediambientals en la iniciativa del parc eòlic marí de Roses. Des de la conselleria creuen que és essencial tenir en compte aquests paràmetres igual que es tenen en compte els econòmics i, per tant, tinguin un 50% del pes en la ponderació. El departament considera que el Reial decret que fixa el marc previ als concursos és “poc concret” i a les al·legacions presentades proposa una major definició dels aspectes no econòmics a tenir en compte, a més de demanar que el territori pugui intervenir en el procés d’avaluació dels projectes. Tot i que el govern espanyol encara no ha contestat, el català ja ha consensuat les al·legacions a través del grup de treball amb els ajuntaments afectats per la LEBA1, que el POEM projecta al golf de Roses.
Seguir els passos de Renovem-nos
El col·lectiu Renovem-nos va ser el primer a presentar al·legacions a la nova normativa de l’estat espanyol i va demanar que dins els criteris no econòmics no només es valori la minimització de l’impacte local, sinó “l’aprofitament de les infraestructures per tal que esdevinguin biòtops marins que afavoreixin una millora de la diversitat marina”. En aquest sentit, també van plantejar que es “qualifiqués la concepció dels parcs com a estacions de monitoratge de l’estat del medi marí” i s’hi incloguessin sensors i programes de seguiment per avaluar els efectes del canvi ambiental.
