El principal selectiu espanyol, l’Ibex-35, va acabar l’any el passat divendres amb una molt bona nota. El més destacat de l’any a la borsa espanyola va ser la recuperació dels 10.000 enters, ja a finals d’any, que van permetre tornar a xifres del 2018. A finals de la darrera setmana del curs, el selectiu espanyol va assolir els 10.102,1 punts, uns nivells que no es veien des del maig de feia sis anys, gràcies a una revaloració del 22,76%. Aquest impuls s’ha donat, en gran part, per la recuperació d’Inditex després d’un 2022 complicat i a la recuperació de la banca. En total, aquest exercici ha estat el millor per a l’índex borsari de l’Estat des del 2009, quan es va elevar quasi un 30%.
L’Ibex, que va deixar enrere un 2022 amb una caiguda de més del 5% per la guerra d’Ucraïna i les agressives alces dels tipus d’interès dels bancs centrals per controlar l’alta inflació, va començar l’any amb una tendència alcista que el va portar per sobre dels 9.000 enters, però que, no obstant això, es va veure interrompuda de cop per la crisi bancària internacional a mitjan març passat provocada per les caigudes del Silicon Valley Bank i Credit Suisse.
Un cop allunyats els temors d’un nou terratrèmol financer mundial, el selectiu espanyol es va moure entre els 9.000 i 9.600 enters fins al setembre, gràcies a les bones dades macroeconòmiques d’Espanya i a uns resultats molt millors de l’esperat de les empreses. Tot plegat, però, va acabar amb l’esclat de la guerra a Gaza, que va acabar en un petit ensurt borsari. A partir d’aquell moment l’Ibex es va enganxar a una senda alcista que, ara sí, la va fer recuperar els 10.000 punts al llarg del novembre. Aquestes xifres no es veien a la plaça espanyola des del febrer de 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia de la covid.
Rovi, Inditex i ACS, els millors de l’any
Pel que fa a les empreses presents a l’Ibex, les tres millor de l’any -aquelles que més es van revalorar durant el 2023- van ser Rovi, Inditex i ACS. La farmacèutica andalusa, es va coronar com la firma de l’Ibex més alcista de l’any amb un augment del 67%. Per la seva banda, l’empresa propietat d’Amancio Ortega -el valor de major pes de l’Ibex amb prop de 123.000 milions d’euros de capitalització– va signar la segona alça més gran de l’any amb un 58,67%, impulsada per uns resultats rècord. El tercer graó del podi el va ocupar ACS amb un creixement del 50%. El top cinc el van completar dues entitats bancàries, el BBVA (+46%) i el Banc Santander (34,86%) gràcies a uns resultats rècord al llarg de l’any.
En el costat dels números vermells les dues pitjors empreses de l’any van ser Acciona i Acciona Energia amb descensos del 22,45% i del 22,3% respectivament, després d’un any difícil per a les renovables al qual se li afegeix els dubtes del mercat sobre la consecució del seu pla estratègic, que culmina l’any 2025. Completa el podi negatiu de l’Ibex Unicaja, que va tancar l’any una caiguda del 13,68%, afectada pels pitjors resultats en comparació amb el seu sector.
Bon any per a les empreses catalanes
Aquest 2023 també ha estat un bony per a les 7 empreses catalanes que hi ha al selectiu. Totes elles van tancar el 2023 en verd i per la majoria va suposar un any de recuperació. Les dues que més es van revalorar, curiosament, són les úniques que l’any 2017 van mantenir la seva seu social a Catalunya l’any 2017, Grifols i Fluidra, amb augments del 37,62% i del 31,18%, després d’un any 2022 marcat per dificultats. De fet, la farmacèutica va tenir una última sessió espectacular amb un augment superior al 8% després d’anunciar que vendrà una part important de la seva participació a SRAAS.
Va tancar el podi de les empreses catalanes el Banc Sabadell, que al llarg de l’any va veure revalorat el seu valor borsari en un 22,31% i un valor per acció d’1,11 euros, aconseguint, per fi, sobrepassar de forma regular l’euro per acció. Cal recordar que, més enllà que ha estat un bon any per als bancs en general, el Sabadell fa anys que treballa per augmentar el seu valor en borsa, de fet quan es va nomenar conseller delegat a César González-Bueno el valor del Sabadell a l’Ibex era de només 35 cèntims per acció.
Ja fora del podi trobem a Cellnex, que al llarg del 2023 va guanyar un 13,93%, en un any marcat pel canvi en la direcció de l’empresa i una recta final de l’any marcada per les desinversions en diversos punts del continent. Al final de l’exercici el valor dels títols de l’empresa de telecomunicacions va ser de 35,66 euros.
Per sota del 10% de revalorització hi trobem a Naturgy (9,80%) i Colonial (6,33%), que van tancar un any normal amb bons percentatges de millora a l’Ibex. Per últim, l’empresa catalana menys revalorada de l’Ibex va ser CaixaBank amb només un augment del 0,43%, sent el banc de l’estat amb menys revalorat de l’any només per davant d’Unicaja, tot i haver tornat a marcar rècord de beneficis i anunciar que revisaran el seu pla estratègic perquè ja l’han quasi executat del tot un any abans de la fi de la seva vigència.
Les borses europees rematen l’any a doble dígit
Pel que fa a la resta de les principals borses europees, totes elles han tancat en verd també amb un diferencial positiu de doble dígit. A Itàlia, que tanca el primer sencer amb Georgia Meloni de presidenta, la borsa de Milà ha guanyat un 28,03% per tancar el 2023 amb 30.351,62 enters. A Alemanya, el DAX30 es va revalorar un 20,31% aquest any amb 16.751,64 enters tot i la recessió del país. El CAC40 francès ha tancat l’exercici amb una pujada del 16,52% i 7.535,16 punts totals. Per últim, la borsa europea que pitjor es va comportar durant el 2023 va ser el FTSE 100 londinenc, que ‘només’ ha guanyat un 3,78% durant aquest 2023 per tancar amb 7.722,74 enters.
Pel que fa a la cotització de divises, i al ritme de les pujades de tipus d’interès al llarg de quasi tot l’any, l’euro va concloure l’any amb una apreciació del 3% respecte al dòlar, valent 1,07 ‘bitllets verds’ aproximadament, gràcies a una consistent tendència a l’alça des de principis d’octubre. L’interès del bo espanyol a llarg termini, per la seva part, va tancar l’any al 2,97%, mig punt percentual menys respecte a l’inici de l’any i, sobretot, lluny del 4% que va assolir durant el mes d’octubre. La prima de risc, és a dir el diferencial amb el bo alemany, es va situar en els 95 punts l’últim dia de cotitzacions del 2023.
En els mercats de matèries primeres, malgrat un any marcat per les crisis geopolítiques i les retallades d’oferta de petroli de l’OPEP+, el barril de Brent, la referència a Europa, va tancar l’exercici amb una caiguda de quasi el 10%, a 77 dòlars el barril. En altres mercats, l’unça d’or Troy es va revalorar més d’un 13% l’any, per situar-se en els 2.060 dòlars. Per últim, el bitcoin, va deixar enrere un 2022 complicat per tancar el 2023 amb un creixement del 160% i negociar-se en els 42.500 dòlars quan van tancar les borses europees el divendres passat.
