El Banc d’Espanya (BdE) revela la debilitat de les mesures contra els efectes dels tipus d’interès sobre els hipotecats impulsades pel govern de Pedro Sánchez. Segons els càlculs del regulador monetari espanyol, només el 0,4% dels titulars de préstecs hipotecaris s’han acollit al codi de bones pràctiques aprovat per l’executiu, un paquet de mesures que buscava esmorteir el batzac del Banc Central Europeu sobre els propietaris i que, pel seu poc abast, té uns efectes limitats al mercat. Aquesta manca d’atenció sobre les mesures contra l’alça de preus es produeix tot i el marcat encariment que els compradors pateixen d’ençà de l’inici de l’enduriment monetari: segons el mateix BdE, prop d’un terç de les hipoteques variables patiran una revisió de com a mínim 100 punts bàsics -un 1%- fins al juny del 2024, de la mà d’un Euríbor disparat que supera amb escreix el 4%.
La dada es desprèn del darrer informe d’Estabilitat Financera de l’entitat, que estudia els efectes de les oscil·lacions macroeconòmiques sobre el mercat financer espanyol i totes les seves derivades. Segons els estudis, la proporció de famílies de l’Estat endeutades amb “càrrega financera elevada” ha fet un important salt de la mà de les mesures monetàries imposades per Frankfurt. A més, alerten des del Banc, encara no s’ha assolit tot l’efecte buscat pel Banc Central Europeu: les pujades de tipus d’interès encariran més els préstecs hipotecaris abans de recuperar la tendència a la baixa. “La transmissió de la política monetària als costos financers de les llars encara és incompleta”, alerten des de l’entitat. De fet, l’enduriment de les condicions de crèdit fa perillar, asseguren, l’estabilitat del mercat, en tant que pot provocar un “increment de l’aversió al risc” que dificulti encara més l’accés a finançament per a empreses i particulars; amb la consegüent reducció de l’oferta de crèdit i, fins i tot, noves amenaces inflacionistes.
Els tipus contraresten l’impost a la banca
Els principals bancs de l’Estat, amb Caixabank i el Sabadell com a principals exponents, han tancat el tercer trimestre amb beneficis acumulats rècord. Tot i això, alerten dels possibles efectes perniciosos sobre l’economia que pot tenir l’impost extraordinari a la banca -una taxa dirigida precisament a doblegar uns guanys històrics per al sector financer provocats per les decisions macroeconòmiques-. En aquest sentit, el Banc d’Espanya assegura que els principals bancs espanyols “més que compensen” les noves càrregues impositives amb els ingressos generats per l’alça de tipus d’interès. Els marges d’interessos, així, es mantenen com la principal font de benefici de la banca durant l’any.
Israel afecta menys del que s’esperava
Tot i els contundents temors de diversos sectors davant els possibles efectes del conflicte provocat pels atacs d’Israel sobre territori palestí, des del Banc d’Espanya asseguren la reacció dels mercats ha estat “molt més continguda” en aquest cas si es compara amb la invasió russa d’Ucraïna. Ara bé, el mercat energètic encara mostra, segons el regulador, el risc d'”efectes importants”, especialment pel que fa al gas o el petroli. Alerten, de fet, del batzac que podria suposar per als mercats occidentals un bloqueig del trànsit marítim a l’estret d’Ormuz, pel que passa més d’una cinquena part de l’oferta mundial de fòssils. En aquest sentit, l’organisme presidit per Pablo Hernández de Cos insisteix a mostrar “cautela” en l’anàlisi econòmica de la guerra Israel-Hamàs, en tant que aquesta mena d’episodis oscil·len entre “impactes escassos o fortes disrupcions” sobre actius d’alt valor financer com és el petroli.
