El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) i exministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, ha defensat aquest dilluns una moderació salarial davant la inflació que pateix Europa. A més, també ha pronosticat un nou estancament econòmic i, sobre la inflació subjacent, ha augurat que “el pitjor segurament ha passat”. Durant la seva intervenció telemàtica davant la comissió d’experts per a la reforma tributària de Foment del Treball, ha qualificat de “magnífic” el comportament del mercat laboral i ha emmarcat els increments salarials en el que va projectar el BCE.
Per contra, ha advertit que això contrasta amb un comportament molt més moderat del PIB i una reducció de la productivitat en la zona euro, davant la qual cosa ha valorat que “arriba el moment de començar a posar èmfasi en tot el que té a veure amb les reformes estructurals”. En aquesta línia, De Guindos ha afegit que els marges salarials s’estan moderant i que “seria bo que siguin capaços d’absorbir part de l’increment de costos laborals sense que es traslladi” als preus. De fet, ha atribuït el comportament de la taxa subjacent a l’increment dels costos salarials unitaris i a una possible translació retardada dels preus de l’energia a la cadena.
Estancament econòmic
Tot i aquestes notes positives, el vicepresident del BCE ha pronosticat que en la segona part d’aquest any Europa tornarà a viure un nou “estancament econòmic” per l’efecte de la inflació sobre el consum i la desacceleració de l’economia mundial lligada a la situació a la Xina. Aquest comentari va en la línia de la correcció “considerable” a la baixa que ha fet el BCE sobre el creixement del PIB de l’eurozona, que preveu que s’expandeixi un 0,7% aquest any, un 1% en 2024, i una acceleració a l’1,5% per a 2025.
Pel que fa als tipus d’interès, De Guindos ha qualificat de “pràcticament plena” la transmissió del cicle de pujades de les condicions de finançament de l’economia europea, mentre que té dubtes sobre la seva translació a l’economia real. Ha advertit que “la caiguda de la concessió de crèdit és molt intensa”, per la qual cosa ha qualificat de clara la resposta a la política impulsada pel BCE.
En canvi, ha afegit que s’ha constat una “elevada incertesa sobre amb quina intensitat” la política monetària europea i l’enduriment del crèdit s’han traslladat a l’economia real, i quan està pendent avui dia, i ha advocat textualment per ser prudents.
Contra les mesures antiinflació
De Guindos ha insistit que les mesures impulsades pels governs nacionals davant l’increment dels preus de l’energia “s’han d’anar eliminant” per a evitar una deterioració dels comptes públics. El vicepresident del BCE veu un “element addicional d’incertesa” en l’augment dels preus del petroli, però considera que no és tan intensa com la tendència que va seguir a la invasió russa d’Ucraïna. Davant les negociacions per a reformar les regles fiscals europees, ha avisat que “no és realista i està fora de context” exigir als països membres un deute públic per sota del 60% davant els nivells d’endeutament contrets després de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna.
1 
