La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ja s’esperava problemàtica, des que en la seva campanya electoral ja feia promeses en matèria econòmica que posaven en alerta tots els mercats. Ara, només sis mesos després des que va tornar a entrar al Despatx Oval, el panorama financer estatunidenc és ben diferent d’aquell que va deixar l’anterior administració. Entre les retallades d’Elon Musk en el seu curt període al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), la guerra que Trump manté amb el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, per la rebaixa del tipus d’interès que no arriba, la pèrdua de valor del dòlar estatunidenc des que el republicà va arribar al poder, a més de la sacsejada que estan veient les criptomonedes, i per últim, els aranzels per al conjunt del comerç exterior amb els quals ha volgut marcar un perfil molt més proteccionista que en el seu anterior mandat. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va lamentar que “el món d’abans del 2 d’abril no existeix”, quan assegurava que el pacte d’uns aranzels del 15% per a la Unió Europea era “el millor acord que es podia aconseguir”, confirmant que el taulell de joc de les exportacions mundials ha començat a canviar aquest 2025. Tots aquests moviments arriben a les empreses catalanes aturant un moment de creixement de les exportacions i del comerç a l’exterior, amb un pes especialment rellevant als Estats Units com a primer país de fora d’Europa on s’exporten productes catalans. Durant aquests mesos, 3.160 empreses catalanes exportadores han patit les anades i vingudes de Trump amb les seves polítiques aranzelàries, afectant així 4.350 milions d’euros en exportacions.
En els últims anys, Catalunya s’ha especialitzat en producció i exportació en sectors i productes concrets, que ara trontollen en veure com hi ha més impediments en les portes d’entrada als Estats Units. Més concretament, els sectors que més venen als EUA i ara es veuen més afectats són el sector químic, farmacèutic, el de la maquinària, el de l’alimentació i el de la metal·lúrgia. Preparant-se per allò que podia a partir del mes d’abril, quan el mateix Trump va anomenar el “Dia de l’Alliberament”, el comerç exterior va fer una escalada en transaccions, acumulant el màxim de béns possible abans que aquests tinguessin un gravamen.
En aquesta línia, les exportacions catalanes van créixer un 3,3% interanual en el primer trimestre d’aquest any, però a partir del mes d’abril el conjunt de les exportacions catalanes al món van caure un 4,6% i un 3,4% al maig. Més concretament, les exportacions de productes catalans que van arribar als Estats Units van créixer un 11,2% en el primer trimestre a causa d’aquesta anticipació, mentre que a l’abril van caure un 11,5% i un 3,3% al maig, ja sota uns gravàmens del 10% temporals a l’espera de si es mantenien els del 20% anunciats a l’inici de la guerra comercial o si finalment s’arribava a un acord amb la UE. Aquesta incertesa ha acompanyat les empreses exportadores durant el segon trimestre del 2025, que han vist reaccions ben diferents davant la imprevisibilitat que suposa sempre Donald Trump.
Els sectors claus de les exportacions catalanes
El sector de l’alimentació és una de les excepcions en el que portem d’any, ja que va veure un increment del 3,2% en el conjunt de les exportacions el mes d’abril. Productes com la carn catalana que arriba als Estats Units, un dels més demandats al país nord-americà, va experimentar un petit decreixement el mes d’abril, quan es van exportar béns per valor de 3,78 milions d’euros, però al maig ràpidament van veure un repunt fins als 6,16 milions, segons dades de l’Idescat. Una situació similar es va trobar amb el vi català, que va experimentar una recuperació de vendes al mes de maig. Els compradors estatunidencs van anticipar-se als gravàmens, adquirint vins per valor de 7,19 milions d’euros. Una xifra que va caure fins als 3,76 milions durant l’abril, però ràpidament va recuperar-se pel mes de maig, quan les exportacions de vins i escumosos catalans als Estats Units van incrementar fins als 7,24 milions d’euros un altre cop.
Altres sectors, com els de la maquinària i el de l’automoció, han vist un comportament diferent pel que fa a les relacions amb els EUA. Productes com automòbils i tractors van experimentar una caiguda a partir de l’abril, passant d’exportar per valor de 18,71 milions d’euros el març a caure fins als 10,99 milions l’abril. Aquesta xifra es va mantenir similar al maig, amb exportacions per valor de 12,58 milions.
En aquests productes també es va observar un fenomen interessant, en el que les exportacions al conjunt d’Europa també va disminuir a l’abril. Això ve provocat per les nombroses empreses catalanes que tenen relacions amb altres companyies europees que acaben venent el seu producte a compradors nord-americans. Tot i que encara no s’ha quantificat quina és l’afectació als béns catalans en aquesta cadena de producció, les dades mostren una inevitable reducció de les exportacions. Una situació similar es troba amb la maquinària catalana exportada a l’altre costat de l’Atlàntic, un sector que exportava per un valor de 495 milions des de Catalunya, i que han patit uns mesos d’incertesa que els deixava “al límit”.
Pel que fa als medicaments catalans, aquests han experimentat un mes d’abril on les afectacions dels aranzels no han estat visibles. Segons les dades de l’Idescat per a aquests productes, aquestes exportacions van passar de tenir un valor de 35,5 milions al març a gairebé duplicar-se fins als 63,99 milions d’euros l’abril. Dintre del sector químic, els productes farmacèutics han captat l’especial atenció de Trump, que compten amb l’amenaça de rebre uns aranzels addicionals de fins al 200%. En aquest cas també hi hauria companyies afectades indirectament, ja que les industrials químiques catalanes, especialment les petites i mitjanes, formen part de cadenes de valor més llargues que culminen en multinacionals europees, com Sanofi o Novartis, que elaboren productes finals que es venen als EUA.
El posicionament d’Europa en el comerç mundial
El dubte i la inseguretat es van acabar diumenge passat, quan Von der Leyen i Trump van tancar un acord del 15% d’aranzels, posant fi així a la guerra comercial que havia començat el republicà. El pacte mostra les debilitats d’Europa, que finalment no aplicarà contramesures de represàlia als aranzels estatunidencs almenys durant sis mesos si es continua complint l’acord tancat a Escòcia.
Amb aquest pacte, les empreses catalanes poden veure amb més certesa com acabarà l’any i quines vendes poden esperar en els pròxims mesos. Des d’Acció es considera que aquests gravàmens deixen la Unió Europea “amb possibilitats de competir”, sobretot en tenir en compte que els aranzels imposats a altres països asiàtics, com Vietnam, Filipines i Indonèsia, són superiors. Tot i això, Catalunya es troba en desavantatge amb el Regne Unit, que va tancar un pacte d’aranzels del 10%; però en situació d’empat amb el Japó que també té uns gravàmens del 15%.
En aquest sentit, des de l’agència catalana consideren que cal estudiar com millorar el posicionament dels productes catalans tant als EUA com arreu del món, treballant així en el creixement estratègic i l’especialització per convertir-se en productors clau, difícilment substituïbles allà on exportin.
