El Govern maniobra per tapar el forat deixat pels pressupostos, retirats dimecres davant la manca d’acord amb Esquerra Republicana de Catalunya. L’executiu català ha aprovat aquest dijous un suplement de crèdit de 5.988 milions d’euros per activar part dels recursos disponibles per a les administracions públiques sense els comptes. Segons ha informat la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, el principal paquet de despesa vinculat a aquest suplement seran les “despeses de capítol 1”, és a dir, les nòmines dels treballadors públics, que “perillaven si no hi havia pressupostos ni suplement”, segons ha indicat. També buscaran cobrir les despeses derivades dels “creixements tendencials” derivats de les competències de l’administració catalana, com ara la dependència, els concerts sanitaris o la despesa farmacèutica. En un tercer paquet, el suplement cobrirà les despeses vinculades a programes plurianuals que necessiten els pressupostos per activar-se, com ara el Pla de Barris o les inversions en mobilitat. A més del suplement, Romero ha anunciat que el Govern de Salvador Illa prepara un segon decret per al pròxim dimarts que recollirà els punts principals de la llei d’acompanyament de pressupostos, que també va caure amb la retirada dels comptes.
Amb aquest suplement de crèdit, els pressupostos prorrogats de la Generalitat del 2023 -els que romanen vigents fins que no n’hi hagi de nous- eleven l’objectiu de despesa fins a superar els 46.000 milions d’euros, uns 3.000 milions per sobre del paquet pressupostari total del 2025, inclosos els tres afegits de despesa que va activar l’executiu l’any passat. Ballen, doncs, uns 3.000 milions d’euros respecte dels pressupostos per al 2026 que havia posat sobre la taula Romero ara fa dues setmanes.
Segons la consellera, han quedat fora de l’ampliació de la caixa catalana “iniciatives noves”; tots aquells projectes de nova creació que partien d’acords polítics als comptes del 2026, i que no es poden entomar amb l’ampliació aprovada aquest dijous. D’aquesta manera, segons Romero, els prop de 6.000 milions afegits a la capacitat de despesa de la Generalitat per al 2026 són “el màxim que es podia incorporar” per la via del suplement de crèdit. Està per sota de la xifra que havia donat durant la presentació de la llei, ara fa dues setmanes, que voltava els 7.500 milions d’euros. Ha atribuït la diferència a potencials afegits via ingressos finalistes que no es comptabilitzen en la definició pressupostària.
“Compromís” dels comuns, “objectius” d’ERC
Sí que inclou, però, algunes de les partides acordades amb els Comuns per comptar amb el seu sí -solitari, ara per ara- a la llei de pressupostos, com ara els ajuts al lloguer, la bonificació del transport públic o les bonificacions públiques per a la compra d’habitatge. El partit de Jéssica Albiach, però, ja ha avisat que la nova convocatòria pressupostària obliga a tornar a seure amb el Govern per renegociar els comptes, en tant que la llei que hagi d’entrar en vigor a partir de l’estiu seria “de legislatura”. Romero s’ha mostrat oberta a parlar, si bé ha establert límits en la capacitat dels Comuns per mutar el pressupost català: “seurem a parlar per veure si volen canviar algun element del seu acord”. “El compromís dels Comuns és total”, ha etzibat la consellera d’Economia.
Respecte de la possibilitat d’aprovar els pressupostos a l’estiu, com indiquen les converses que han transcendit en els darrers dies entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, Romero ha tornat al camí que va abandonar ahir i ha assegurat que l’únic pla que es contempla des de Palau és tirar endavant la llei. “El Govern no té cap intencció d’aprovar un altre suplement de crèdit”; ha rebatut la titular d’Economia. Tot i això, ha reconegut que encara no tenen indicacions concretes sobre les demandes que posaran els republicans sobre la taula, en tant que encara no han començat a negociar. Es mostra optimista, però, perquè “els objectius i les prioritats d’ERC s’assemblen molt als del Govern”. A més, ha celebrat que la direcció republicana s’hagi obert a debatre al voltant de la recaptació de l’IRPF, sense marcar-la com a línia vermella, atesa la retirada del govern espanyol d’aquest compromís d’investidura.
Seguirà ampliació
