Les infraestructures d’electrificació de Catalunya són a la cua d’Europa. D’ençà que el cotxe elèctric es va proclamar com la sortida més eficient i viable per preservar la sostenibilitat dels països, hi ha hagut una fal·lera continua per implementar aquest nou vehicle al mercat. Si bé és cert que els cotxes elèctrics cada cop són més comuns, no deixen d’aglutinar una part residual del parc de vehicles de Catalunya, al voltant d’un 10% segons els experts. Un fet que les mateixes administracions públiques asseguren que és la raó per la qual les infraestructures són mínimes. La realitat, però, és que les empreses es queixen dels pocs incentius que tenen per fabricar per Catalunya o fins i tot per l’estat espanyol i es veuen obligades -sigui per estratègia empresarial o per model de negoci- a exportar els seus productes a països on sí que hi ha espai. D’aquesta manera, les empreses pensen que el desenvolupament de les instal·lacions s’encalla i provoca que es redueixi el ritme de compra d’aquests vehicles. Mentrestant, els experts confirmen que l’evolució va compassada i que fins que no hi hagi més cotxes, no és necessari invertir en infraestructures.
El 83% de les infraestructures públiques de recàrrega de vehicles elèctrics fabricades a l’estat espanyol el 2023 es van exportar a altres països: unes 294.000 unitats del total de 354.000, amb una facturació de 339 milions d’euros, un 13% més que l’any anterior, segons l’anuari de mobilitat elèctrica 2023-2024 presentat per l’Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive). “És un peix que es mossega la cua. Si no hi ha més cotxes elèctrics, no s’inverteix a fer més infraestructures”, explica Miquel Àngel Escobar, tècnic de mobilitat de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). En aquest sentit, l’expert reconeix que les instal·lacions no són les més grans d’Europa, però a la vegada recorda que tampoc ho és el parc de vehicles elèctrics català. “Anem dos o tres anys endarrerits”, afegeix Escobar.
No és d’estranyar, doncs, que amb aquesta situació, les empreses decideixin emportar-se el seu negoci fora. De fet, un dels màxims representants dels carregadors elèctrics és Wallbox, l’etern unicorn català que ha revolucionat el món de les càrregues elèctriques per la llar. Tot i que la companyia confirma que la decisió de prioritzar el negoci fora és una iniciativa estratègica, Iván Tallón, country manager Iberia de Wallbox, considera que “si hi hagués més incentius per a les empreses, hi hauria molt més mercat”. D’aquesta manera, compara la situació en la qual es troba Portugal, país fronterer amb les mateixes característiques, però amb molts més privilegis per a les empreses. “A Portugal pagues un 35% menys d’impostos per contribuir a la infraestructura d’electrificació del país”, explica Tallón, qui confirma que és un benefici suculent per plantejar-se tenir-hi una filial.
A Catalunya, però, i tampoc a l’estat espanyol, les companyies no tenen beneficis empresarials. Aquest fet se suma al subdesenvolupament de les instal·lacions elèctriques, dues situacions que no auguren un futur molt prometedor per a aquelles empreses que tenen la voluntat de fabricar pel país. “Aquí tenir punts de recàrrega no és atractiu”, reconeix Tallón. Una opinió que no comparteix del tot el tècnic de mobilitat de l’ICAEN, qui descriu que la situació és la que és perquè no hi ha més mercat de cotxes: “No necessitem més estructura, perquè no hi ha més cotxes”. La realitat, però, és que de tot el que s’arriba a fabricar a l’estat espanyol d’aquest sector, només un 17% es queda al territori. A més, d’aquesta quantitat, 335.000 unitats són de baixa potència, mentre que les 19.000 restants són d’alta potència. A més, segons l’estudi, les perspectives de tampoc són molt encoratjadores, ja que es pronostica que hi haurà un creixement del 20% en la producció, la qual cosa suposaria només aconseguir arribar a unes 425.000 unitats. Aquesta xifra continua sent massa baixa per a les companyies, però és l’òptima segons els estudis de l’administració pública: “Cobreix la necessitat de tots els vehicles elèctrics matriculats”, diu Escobar.
La competència ferotge del mercat dels carregadors
El mercat dels carregadors elèctrics és molt competitiu, una afirmació que també dificulta l’entrada d’empreses més petites al tauler de joc. Tal com explica l’expert i professor col·laborador dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Antoni Cunyat, hi ha moltes grans empreses que s’estan interessant pel mercat. “Tenim Repsol o Iberdrola com a grans jugadors”, reconeix. D’aquesta manera, i tenint en compte que els carregadors elèctrics són més útils en les gasolineres, el sector juga a favor de les grans companyies i deixa poc espai pels petits productors. En aquest sentit, si el mercat ja és escàs i les empreses emergents tenen una competència tan ferotge pot ser més factible marxar a l’estranger a vendre els seus productes abans de fer-ho en un mercat en construcció, com és el català o l’espanyol.
Els problemes enquistats del cotxe elèctric
Aedive alerta de la necessitat d’accelerar en la mobilitat elèctrica per complir amb els objectius del PNIEC, que estableix que pel 2030 haurien de circular per les carreteres espanyoles 5,5 milions de vehicles electrificats, mentre que en l’actualitat hi ha menys de 500.000 a tot el parc mòbil. La raó principal per la qual no hi ha prou vehicles elèctrics va lligada a les dificultats per adquirir-los i a la preocupació ciutadana per les poques infraestructures. “És molt fenomen temporal, ara hi ha pocs cotxes elèctrics i són molt cars”, explica Cunyat, qui reconeix que quan hi hagi més fabricants, aquesta situació s’estabilitzarà. En altres paraules, els vehicles són massa cars pel públic majoritari i les ofertes governamentals per incentivar-ne la compra continuen sent escasses: “Diuen que et retornen els diners, però la realitat és que poca gent pot avançar una quantitat tan gran”, descriu Tallón.
En conclusió, els experts no es posen d’acord a dir què va venir abans, si l’ou o la gallina; és a dir, si la manca d’infraestructures provoca el poc èxit dels cotxes elèctrics o, per contra, l’escàs parc de vehicles electrificats encalla el desenvolupament de noves instal·lacions. “És un cercle viciós del qual costa sortir”, reconeix Escobar. La certesa, però, és que mentre no es troba una raó, el degoteig d’empreses és constant, una situació que segons el country manager Iberia de Wallbox podria ser perjudicial per al futur electrificat de l’Estat: “Si no es deixa el discurs polític i s’inverteix més en incentius empresarials i personals, no serà rendible el negoci”.
