El Joan (nom fictici inventat per aquest article) és un jove que viu de lloguer a Barcelona. Com molts d’altres, s’ha vist obligat a emancipar-se en un pis compartit entre cinc persones on es paga per habitació. Sense voler desvelar el que paga ell, explica que actualment els preus dels contractes del pis oscil·len entre els 500 euros -per les habitacions petites- i els 700 euros -per a aquelles que tenen balconada o lavabo-. Aquest no és un cas aïllat a la ciutat de Barcelona, i la manca de regulació d’aquest sector perpetua les males praxis dels propietaris, que aprofiten la forta demanda per apujar les habitacions de lloguer a preus desorbitats. A més, la nova llei de l’habitatge no empara els llogaters d’habitacions, el que fa encara més difícil regular el mercat. Beneficiant-se d’aquest buit legal, els propietaris prefereixen dividir els contractes d’arrendament: “És una manera com una altra de saltar-se les mesures de protecció dels inquilins”, lamenta Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres.
D’ençà que la nova llei de l’habitatge es va aprovar, hi ha hagut una allau de crítiques envers les escletxes que ha deixat la normativa en diversos sectors. El topall al preu de l’arrendament, per exemple, només es fa efectiu en lloguers de llarga durada i deixa fora els lloguers de temporada, apartaments turístics i lloguers d’habitacions. Aquesta fissura, explica Aragonès, ha donat via lliure als propietaris per oferir els seus pisos amb “les modalitats amb les quals menys regulació tenen a sobre”. Tot i que la pràctica que més s’ha vist en els últims mesos és l’augment d’arrendament de temporada, en l’últim informe de Pisos.com es descobria una tendència a l’alça dels preus del lloguer de les habitacions: “La culpa és, principalment, de la falta de regulació del mercat, però estar clar que la nova llei ha agreujat la situació de manera indirecta”, explica Ferran Font, director d’Estudis de Pisos.com. Ell mateix reconeix que els propietaris “esquiven” la llei mitjançant aquests mètodes, que el cap i a la fi acaben sent perjudicials per als inquilins.
Catalunya és un dels territoris on més s’està patint aquest ràpid augment de preus. En el cas del lloguer d’habitacions es calcula que a Barcelona es paga una mitjana de 631 euros per habitació, 200 euros més que la mitjana estatal, que se situa en 405 euros. El portal immobiliari assegura que la nova llei de l’habitatge ha disparat l’arrendament d’habitacions en pisos compartits. El canvi de tendència està “directament relacionat” amb l’actual “inestabilitat i inseguretat jurídica”, que ha provocat que els propietaris apostin per “formes imaginatives” per “esquivar” la nova regulació. També el Sindicat de Llogateres titlla la situació d’insostenible i Aragonès argumenta que “el lloguer d’habitacions està molt desregulat i informal”.
El buit legal en benefici del propietari
Quan es parla d’un mercat informal, cal esmentar que el lloguer d’habitacions, la gran majoria de vegades, es fa amb un intermediari, ja sigui el llogater principal del pis o bé una companyia externa. En el segon cas és on es coneix que hi ha més infraccions, ja que algunes empreses es beneficien de la forta demanda per interposar preus molt més alts dels habituals, sempre que tinguin el vistiplau dels propietaris. Si tornem al cas d’en Joan, els contractes del seu domicili són gestionats des d’una empresa externa que contacta amb la propietat. Segons afirma el testimoni, no només són contractes individuals sinó que també tenen una durada diferent. Aragonès descriu que la situació no només “queda fora de la regulació de l’arrendament” sinó que “també és il·legal“, ja que, com recorda el sindicalista: “Quan vius en un habitatge de lloguer habitual, els contractes han de ser d’entre cinc i set anys”. En el cas concret del Joan, el seu contracte es renova cada tres mesos, amb “pujades de preu que no tenen cap mena de base”, lamenta Aragonès.
La desprotecció en aquestes situacions és més gran que en la dels lloguers habituals, ja que normalment els contractes són a títol personal i, per tant, no hi ha tant marge per poder negociar. A més, tal com assegura Aragonès, molts llogaters no tenen el coneixement necessari per dur a terme una negociació digna: “Des del sindicat portem molts casos de males praxis i rarament els hem solucionat al jutjat, però això la gent no s’ho imagina”. Davant d’aquesta circumstància, alguns propietaris s’aprofiten de la vulnerabilitat dels llogaters per emprar pràctiques abusives en els seus contractes. Si a aquesta equació s’afegeix que la nova llei de l’habitatge només regula algunes parts del mercat de lloguer, l’escletxa és molt més evident per a tots aquells que estan disposats a utilitzar els buits legals pel benefici propi.
Una demanda creixent en un mercat desregulat
La llei de l’habitatge no és l’única causa que explica aquest augment de preus. “El mercat és molt inestable”, remarca Font, qui assegura que “la situació econòmica tampoc ajuda a l’estabilització de preus”. Quan parlem del mercat del lloguer cal tenir en compte que les normes que regien aquest sector en el passat ja no són les mateixes. Actualment, el lloguer ja no està reservat als joves, ja que la compra d’habitatge ha quedat molt reduïda a causa de la inflació i la pujada dels tipus d’interès. És per això que la demanda de lloguer creix dia a dia i “quan hi ha un excés de demanda, l’oferta pot triar el millor candidat”, remarca el director d’Estudis de Pisos.com. En altres paraules, el que defineix Font és la base d’un mercat amb poca oferta i molta demanda, on els joves o les persones amb menys poder adquisitiu es veuen obligades a acceptar tractes fraudulents per tenir un habitatge digne.
Amb tot, doncs, el mercat català de l’habitatge s’ha convertit en un malson per a tot aquell qui no tingui el capital per poder ser competitiu. La caiguda de la venda per la pujada dels tipus d’interès i els constants repunts de la inflació, agreujats pels baixos sous de la gran majoria de la població, es converteixen en la combinació perfecta perquè les males praxis trobin un espai on perpetuar-se. Si bé la nova llei de l’habitatge s’ha aprovat precisament per no deixar pas a aquestes accions il·legals, les fissures de la normativa fan reaparèixer algunes pràctiques que havien quedat oblidades. Mentre el govern català es baralla amb l’Estat perquè aprovi les noves mesures pel territori, els propietaris continuen abusant d’alguns llogaters que, per falta de coneixement o poder adquisitiu, resten subjugats a les regles d’un mercat precari i inestable.
