La Reserva Federal ha pujat els tipus d’interès un 0,25%. En la seva reunió de política monetària celebrada aquest mateix dijous, l’organisme nord-americà ha anunciat un retorn a l’enduriment de la política econòmica després de la “pausa” que van concedir als mercats el passat mes de juny. Amb aquesta decisió, el director general Jerome Powell reconeix que l’actual cicle d’encariment del crèdit no ha estat encara suficient per ancorar la inflació al 2%, i nega que s’hagi arribat a la ràtio terminal. “La inflació s’ha mantingut elevada”, constaten els governadors, tot i que ja s’apropa a la ràtio objectiu: segons les dades de l’oficina estadística dels Estats Units, la federació va tancar el juny amb un índex de preus del 3%, més de dos punts inferior al de la Unió Europea. D’aquesta manera, els preu del crèdit als EUA salta fins al rang del 5,25-5,5%, el més alt en dues dècades.
A diferència del Banc Central Europeu, el mandat de la Fed no es redueix únicament al control de la inflació. L’organisme amb seu a Washington rep també l’encàrrec de sostenir la salut del mercat laboral estatunidenc, encara un dels més estables d’occident. En aquest sentit, i més enllà de la insuficiència de les pujades de tipus per controlar els preus, la Reserva ha constatat que “l’activitat econòmica ha crescut a un ritme moderat, mentre la creació d’ocupació s’ha mantingut robusta i l’atur, baix”. En aquest sentit, el consell de govern ha considerat que encara té marge per refredar l’activitat econòmica amb l’objectiu d’aturar l’espiral de preus.
Noves pujades, sense garanties
En una tendència similar a la que s’ha donat a Frankfurt, Washington ha preferit no dibuixar cap mena de full de ruta per al futur. El comitè de govern de la Fed, han assegurat en un comunicat, “monitorarà les implicacions de la nova informació” sobre els preus a mesura que aquesta arribi. Si bé no han tancat la porta a nous enduriments en les properes reunions -la següent es produirà en vuit setmanes, ja a la tardor- les decisions vindran marcades per una espiral inflacionista que, en el cas nord-americà, està cada cop més a prop d’estar controlada. Una aturada definitiva significaria la fi de l’enduriment de política monetària més intens i ràpid que els nord-americans han patit en prop de 40 anys, encetat al març del 2022.
Defensa del mercat laboral
Com en el cas de la recent pujada, però, no serà només la inflació la que marqui el camí. El mandat de conservació del mercat laboral que diferencia la Fed dels seus bancs centrals homologables també pot fer variar les decisions de política monetària. Unes xifres d’atur massa negatives, així, podrien fer saltar les alarmes al comitè de govern que dirigeix Powell i frenar en sec l’encariment del crèdit. Així ho constaten, de fet, al comunicat d’aquest dimecres: “les decisions del comitè tindran en compte informació des de les condicions del mercat de treball fins a la pressió inflacionista, les perspectives de preus o els desenvolupaments financers i internacionals”, asseguren.
