La Cambra de Comerç de Barcelona torna a elevar les seves previsions de PIB per al 2023 i 2024. La corporació presidida per Mònica Roca considera que l’economia catalana tancarà el curs present amb una alça econòmica del 2,2%, quatre dècimes per sobre de la seva anterior estimació. Per a l’exercici vinent l’increment seria tres punts més intens del que es pressuposava, fins al 2,3%. Segons el darrer estudi de conjuntura econòmica de l’organisme, d’aquesta manera, l’economia catalana arribarà al 2024 substancialment per sobre en termes de producte interior brut de la xifra del 2019, abans de la pandèmia –en concret, tres punts percentuals, el que suposa un increment proper al punt i mig–.
Segons el cap del gabinet d’estudis econòmics de la corporació Joan Ramon Rovira, les exportacions lideren amb molt l’alça de l’activitat econòmica al país. La baixa inflació, tant de preus com salarial, que mostra Catalunya respecte dels principals competidors europeus, dispara la competitivitat del mercat del país –un fenomen que explica els rècords en vendes exteriors que s’acumulen en els darrers mesos–. Segons les dades de la Cambra, el 2023 acabarà amb un creixement de les exportacions del 4,6%, mentre que el 2024 la xifra acceleraria fins al 4,9%. Tot i que els grans resultats en valor exportat s’expliquen parcialment per l’augment de preus, segons l’estudi de cambra, la recuperació de cadenes de subministrament fa que molts sectors estiguin en tendència a l’alça també en quantitat. L’informe publicat aquest dimecres confirma que tant l’energia com l’automòbil, dos dels sectors més tocats per les recents crisis, es mantenen en volums exportadors positius.
D’aquesta manera, el sector exterior serà durant el present curs un dels principals tractors de l’activitat econòmica –branques de l’economia que creixen per sobre de la mitjana del conjunt–. També ho serà, segons l’informe, la formació bruta de capital, és a dir, les inversions. L’alça en aquest muntant serà del 2,8% enguany, mentre que aniria fins al 3,6% el 2024.
Per altra banda, a diferència de la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, el consum intern no tindrà un paper tan rellevant en el creixement de cara al 2024. Segons Cambra, el consum privat creixerà, de fet, molt menys que el conjunt del PIB –un 1,3% enguany i un 1,7% el pròxim exercici–. Això respon, segons Rovira, a la pujada de tipus d’interès i a la caiguda del poder adquisitiu de les rendes del treball, que hauria de recuperar-se un cop es controlés l’espiral de preus. Tot i el baix creixement del consum, apunta Rovira, la confiança dels ciutadans en el mercat s’apropa ja a nivells anteriors a la pandèmia, el que apunta a una recuperació durant el 2024. Els elevats tipus d’interès, però, encara provoquen una important contracció de la demanda de crèdit al consum, que ja es troba un 40% per sota dels primers mesos del 2022, quan el BCE va encetar la pujada del preu dels diners.
La inflació, encara fora de control
L’espiral de preus serà un dels punts clau per estabilitzar l’economia catalana en els pròxims mesos. Tot i que Catalunya es troba ja substancialment per sota de la mitjana europea en termes d’inflació, apunta l’informe de Cambra, la subjacent –l’índex de preus sense energia ni aliments no elaborats– es troba encara en el 5,5%, el que fa preveure un nou repunt de l’IPC. En aquest sentit, la corporació preveu que el país tanqui l’any amb una inflació del 3,6%, que baixaria fins al 3,1% el 2024. El principal responsable de la crisi de preus el 2023, l’alimentació, apunta a la baixa. L’informe de conjuntura apunta a una tendència descendent del preu dels aliments no elaborats. Segons Rovira, d’aquesta manera, els costos finals dels aliments elaborats es contindrien amb un diferencial de sis mesos. Així, l’IPC baixaria a llarg termini de la mà de l’abaratiment dels aliments.
La incertesa econòmica relacionada amb la inflació fa difícil preveure el comportament dels Bancs Centrals. Tot i que la Reserva Federal ja ha concretat una “pausa” en l’encariment del crèdit, el Banc Central Europeu no preveu arribar al punt d’equilibri a curt termini. Per tant, a Europa es poden estimar importants pujades fins que acabi l’any. Fins i tot quan s’aturi l’alça, preveu Rovira, els mercats no es poden quedar tranquils: “el BCE aturarà la pujada de tipus quan consideri que la inflació subjacent està controlada; i, per ara, no ho està”, assegura. D’aquesta manera, fins que totes les tendències inflacionistes baixin consistentment, no es podrà albirar una contenció estable dels tipus a cap de les dues ribes de l’Atlàntic.
Un mercat laboral resilient
La creació d’ocupació s’ha mantingut en xifres favorables d’ençà de la sortida de la pandèmia. Fins i tot amb la intensa pujada de tipus i l’alentiment econòmic que l’acompanya, des de Cambra preveuen que l’afiliació es mantingui a l’alça tant el 2023 com el 2024. L’informe de conjuntura preveu un increment de l’ocupació interanual de l’1,4% el present curs, que s’elevarà a l’1,5% el vinent. De fet, confirma que la creació neta d’ocupació durant el segon trimestre ha estat superior a la del mateix període del 2019, amb un creixement del nombre d’afiliats del 2,9% que hauria de tenir “continuïtat durant els pròxims mesos”. La creació d’ocupació, segons l’informe conjuntural, quedaria així substancialment per sota del creixement del PIB -vuit dècimes tant el 2023 com el 2024-. Això, segons Rovira, s’explica per l’important creixement de la productivitat del treball a l’economia catalana.
