L’execució real de les inversions compromeses amb Catalunya per al primer semestre de 2022 torna a ser de les més baixes de l’Estat. Les administracions espanyoles han aterrat al país només 348 milions d’euros dels 2.207 milions planejats, un 15,78% del total. La taxa es dispararia fins al 64% si es comptabilitzen els 1.069 milions d’euros la compensació a Abertis per la fi de la concessió de l’AP-7, una despesa sense efecte sobre el desenvolupament infraestructural de Catalunya i que es trobava fora de les previsions regionalitzables dels PGE. Només Andalusia (15,1%) està per sota de Catalunya en un rànquing d’execució que torna a liderar la Comunitat de Madrid, amb una execució inversora del 52,4%. La mitjana estatal s’ha situat, per la seva banda, en el 25,4%, gairebé 10 punts per sobre de la xifra catalana.
Així, les inversions administratives del ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, on s’emmarca aquesta compensació, es disparen: han estat d’un 471% del pressupostat, si bé la seva influència sobre la infraestructura catalana ha estat inexistent. Entre les altres partides, només la despesa en organismes autònoms s’ha apropat al pressupost: els escassos 5,5 milions invertits a finançar aquests organismes suposen un 94,4% del total registrat a principis de l’exercici.
Les inversions en el sector públic empresarial, que al pressupost s’apropaven als 1.933 milions d’euros, són les que han quedat més retallades. Aquesta partida, que inclou el finançament de la xarxa ferroviària – tant Adif com Renfe–; els ports de l’Estat o el Consorci de la Zona Franca, ha vist la seva execució escapçada fins al 13,3%. D’aquells 1.933 milions d’euros, durant el primer trimestre només n’han arribat a Catalunya uns 257 milions, la immensa majoria d’ells dedicats als ferrocarrils.
Els trens, de nou infrafinançats
La xarxa ferroviària torna a ser la infraestructura més castigada per la baixa execució pressupostària al país. Així, els fons aterrats a Adif, uns 149 milions d’euros, han suposat poc més del 12%% dels 1.238 milions assignats als PGE 2022; mentre que el capital rebut per Renfe a Catalunya s’ha quedat en l’11,1% del pressupostat, uns 30,3 milions dels 274 que es preveia invertir inicialment. Segons apunta l’executiu, l’objectiu és arribar al 30% d’execució a Adif i al 70% a Renfe en acabar l’exercici.
El CZFB va rebre entre el gener i el juliol uns 11,3 milions d’euros dels 140 milions pressupostats, només un 8,1% del que es plantejava als compte; mentre que el grup Enaire va portar a Catalunya 24 dels 95 milions d’euros que registrava la norma econòmica. Altres partides, molt més petites, sí que han arribat o fins i tot superat el llindar pressupostari: la inversió al centre intermodal de logística ha arribat als 6,17 milions d’euros, un 167% del total compromès; mentre que Aguas de las Cuencas Mediterráneas es va apropar a l’execució completa: 733.000 euros aterrats dels 780.000 pressupostats, un 94% d’aplicació real.
“No manca voluntat política”
El secretari general d’Infraestructures de l’executiu espanyol, Xavier Flores, nega que els baixos percentatges d’execució d’inversions que de nou pateix Catalunya siguin una qüestió de voluntat política. Durant la presentació de les dades, Flores ha reconegut que el govern “no està content amb els baixos percentatges”. “És cert que, amb el volum que tenim, a Catalunya ens costa activar-lo. Estem treballant per arreglar-ho”, es disculpa el representant ministerial, que atribueix la lenta inversió a la dificultat per encetar obres al país.
Si bé en percentatge Catalunya continua sent la segona comunitat que menys inversions rep, el secretari s’ha esforçat a subratllar que continua per sobre en muntant total de tota la resta de regions. Actualment, els 313 milions d’euros en inversions regionalitzables suposen el 14% del total, i l’Estat espera arribar al 18% abans que acabi el 2022. Ambdues xifres romanen, cal subratllar, per sota de l’aportació catalana al PIB espanyol, que s’eleva fins al 19%.
1 
