Els líders polítics dels 27 estats que conformen la Unió Europea han sortit a defensar el sector financer davant l’onada d’incertesa de les últimes setmanes. Des de Brussel·les, i en mig de la reunió del Consell Europeu, els màxims dirigents han aprofitat per defensar la resiliència del sector bancari europeu, encara que han admès que ningú té cap bola de cristall màgica per saber què passar, i per això han advocat per assegurar que caldrà seguir vigilant de prop l’escenari financer actual. En aquest sentit, els mandataris europeus han tornat a insistir en la necessitat d’avançar cap a la unió bancària, en un context, cal recordar, marcat per les tensions que s’han viscut amb la fallida de diversos bancs als Estats Units i el rescat a la desesperada de Credit Suisse.
Un dels que ha demanat aquesta culminació de la unió bancària ha estat el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, assegurant que les últimes setmanes plenes d’incerteses “recorden la necessitat de seguir pendents i continuar controlant els riscos” del sector financer. En aquest sentit, ha recordat que l’Eurogrup ja va arribar l’estiu passat a un acord sobre els passos addicionals de la Unió Bancària. A més ha aprofitat per reclamar “pas ferm” als estats per tal d’aplicar aquests acords assolits, tot assenyalant que està a l’espera que la Comissió presenti propostes “aviat” amb l’objectiu de reforçar els sistemes de garanties de dipòsits davant de qualsevol canvi que pugui ocórrer.
Assegurar l’estabilitat del sistema
Pel que fa a la situació del sistema bancari europeu, Donohoe ha considerat que les mesures dels últims anys han reforçat “clarament” la resiliència dels bancs de la UE i ha afegit que actualment s’està veient el valor del qual s’ha fet en matèria financera els últims anys a la UE. “Confio en la resiliència del nostre sistema bancari en aquests moments; l’any passat va ser un bon exemple d’això, pesi a l’esclat d’aquesta terrible guerra a Ucraïna l’eurozona va créixer, malgrat les expectatives i previsions de molts”, ha recordat, per a insistir que el sistema bancari ha demostrat que “té la capacitat de capejar les conseqüències primerenques de la guerra”.
Així mateix, ha destacat l’actuació de reguladors i institucions de la UE, que han garantit “les reserves i la resiliència per a assegurar l’estabilitat del sistema bancari en aquest moment”, encara que ha incidit en el seu missatge de no caure en la complaença per a continuar “vigilants”.
Un dels que més s’ha mullat ha estat el primer ministre belga, Alexander de Croo, que ha deixat molt clar “no veu motius per preocupar-se”, ja que “els nivells de liquiditat als bancs europeus són suficients”. No obstant això, De Croo també puntualitzat que cal continuar fent un seguiment dels esdeveniments econòmics perquè ningú sap del cert “què pot passar” i perquè cal estar “el màxim de preparats” davant possibles imprevistos.
Més enllà de la unió bancària i els comentaris sobre l’actualitat financera, el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha volgut donar un toc d’atenció a l’estratègia que està adoptant la Unió Europea per fomentar la competitivitat de les empreses. Per Varadkar, la Unió Europea no pot fiar únicament a subsidis i ajudes d’estat al creixement dels sectors industrials. “Si utilitzes massa ajudes, acabes entregant diners dels contribuents a les empreses, i els països acaben cancel·lant-se l’un amb l’altre”, ha argumentat. Pel líder irlandès, això és especialment perjudicial per als països de menors dimensions, i ha demanat a les institucions europees que vetllin per assegurar la igualtat de condicions al mercat.